El gat acudeix sovint a l’arenero i roman més temps de l’habitual, maúlla o emet algun gemec de dolor i es mostra decaigut i inapetente. Est és el retrat d’un felino amb càlculs renals que li impedeixen orinar. No obstant això, és habitual que els seus amos restin importància a aquests signes i els confonguin amb els de el restrenyiment, amb la conseqüència fatal que pot tenir en l’animal. A continuació es descriuen els símptomes del gat amb càlculs renals, així com el seu tractament i prevenció.
Càlculs renals en gats: senyals d’alarma
Un gat que no pot orinar perquè té càlculs renals pot morir sense un tractament adequat a tempsUn felino que té càlculs en el seu ronyó té dificultat i molèsties quan orina i evacúa escàs líquid quan acudeix a la seva safata de sorra. Els càlculs renals estan formats per arenilla o diminutes restes solidificados que s’acumulen en el ronyó i que en passar pel conducte urinari del gat ho obstrueixen, impedeixen el pas de l’orina i li provoquen dolor.
El fet que els amos percebin aviat que la seva mascota està malalta, i acudeixin al veterinari, és fonamental per evitar problemes més greus de salut, com una fallada renal o el perillós trencament de la bufeta. “Els propietaris de gats tendeixen a confondre la dificultat de la seva felino per orinar amb un canvi de comportament puntual de l’animal o amb el restrenyiment, i existeix el risc que mori, si no rep tractament dels seus càlculs renals a temps”, adverteix Imanol Sagarzazu, veterinari. La bufeta de l’animal pot rebentar si no pot orinar: el seu urèter està obstruït a causa de l’arenilla acumulada.
Els felinos tendeixen a camuflar el seu dolor perquè són depredadors solitaris que posarien en perill la seva supervivència si mostren les seves debilitats. En general, el gat és un animal que manté a casa un comportament lineal o que sol repetir la seva rutina diària. Per això, un motiu d’alarma ha de ser un canvi de costums.
En el cas del felino que té càlculs renals, els signes que ho indiquen són:
- El gat acudeix a la safata de sorra més vegades de l’habitual i roman més temps en ella, malgrat la qual cosa no aconsegueix evacuar.
- Es mostra inquiet, sense poder dormir o estar relaxat.
- Emet alguns meus o gemecs quan acudeix a l’arenero.
- Expulsa una mica de sang en l’orina.
- La micció augmenta el seu grau d’acidificació o alcalinización, de cinc a set.
Tractament d’un gat amb càlculs renals
Les malalties de ronyons en gats són habituals, sobretot si beuen escassa aigua i estan estressats
Les afeccions renals en gats, com la formació de càlculs o el FUS (Síndrome Urológico Felino) són habituals, comenta Sagarzazu, que les xifra en un 40% dels casos felinos que s’atenen en una clínica veterinària mitjana.
Els gats de determinades races, com el persa, de mitja edat (al voltant dels sis anys) i que són mascles sofreixen de manera més habitual els càlculs renals.
El tractament varia en funció de cada cas, però el primer és realitzar un diagnòstic a través d’una anàlisi d’orina que verifiqui la causa del problema renal, com una infecció. Segons Sagarzazu, “el més habitual és que la dificultat urinària del gat estigui provocada per l’acumulació d’estruvita, un mineral, també denominat fosfat amònic magnésico, que es forma a causa de l’augment de l’alcalinización de l’orina per una infecció en l’aparell urinari”.
El tractament del felino amb càlculs renals pot consistir en antibiòtics per frenar la infecció del ronyó, espasmolíticos o medicaments que pal·lien el dolor en orinar. També convé un canvi en la dieta, durant uns dos mesos. Els veterinaris solen receptar menjar de gat específica contra els càlculs renals, que acidifiqui l’orina, per evitar la formació d’arenilla o sediments en el ronyó de l’animal.
El gat que té més probabilitats de patir càlculs renals, segons el seu estil de vida, és aquell que viu en un pis urbà i està sotmès a causes que li poden provocar estrès. Això inclou els canvis habituals, mudances o tràfec de persones a casa que li produeixin inapetencia, tant amb l’aliment com amb l’aigua. Pel que evitar l’estrès en la llar redueix les possibilitats que l’animal pateixi malalties renals.
La correcta hidratació del felino és clau per evitar-li problemes renals i urológicos. Els gats que ingereixen líquid sovint, com els quals viuen al carrer i s’alimenten de rosegadors o aus, tenen una menor incidència d’afeccions renals que els domèstics, que solen prendre poca aigua.
“Convé alternar pinso sec i humit, amb la finalitat d’assegurar la seva correcta hidratació”, aconsella, Raquel Serro, de l’Associació Felina Espanyola (ASFE).
Cal tenir en compte que els gats són molt selectius amb l’aigua que beuen; ha de ser neta i fresca. La quantitat habitual de líquid que necessita beure al dia per estar ben hidratat és d’entre 50 i 100 mil·lilitres per quilo de pes. D’aquesta forma, es redueixen de manera considerable les probabilitats de desenvolupar càlculs renals, cristalls i sediments que li puguin provocar afeccions urológicas.
L’especial supervisió amb els gats que han patit càlculs renals o FUS (Síndrome Urológico Felino) és la manera de detectar nous problemes de salut urológica i tractar-los al més aviat possible. En aquest sentit,
