Paella valenciana
Elaboració
Escalfem l’oli en la paella o paellera, i quan està bé calenta (sense que arribi a fumejar), incorporem el pollastre i el conill trossejats, i els daurem acuradament a foc mitjà. A continuació, afegim la verdura també trossejada i la sofregim durant un parell de minuts.
Seguidament, fent un lloc enmig de la paella, sofregim el tomàquet i quan comença a enfosquir, afegim el pebre roig amb cura que no es cremi, ja que amargaria la paella.
Removem tot bé i afegim aigua fins a la vora de la paella. Deixem coure la paella durant 30 minuts, rectificant de sal.
Afegim l’arròs i el colorant o els brins de safrà, procurant repartir bé tot l’arròs per la paella, i deixem coure a foc viu fins que l’arròs estigui al punt i el brou s’evapori per complet.
Semàfor nutricional
El semàfor nutricional és un sistema de colors que permet entendre els valors nutricionals d’una manera clara, ràpida i completa.
Una ració conté
| Calories | Greix | Greix saturat | Sucres | Sal |
|---|---|---|---|---|
| 480 | 16,9g | 3,3g | 1,5g | 0,4g |
| 24% | 24% | 16% | 2% | 7% |
* de la ingesta de referència (IR) per a un adult
- Baixa: el 10 % o menys de la ingesta de referència
- Mitjana: entre el 10 % i el 35 % de la ingesta de referència
- Alta: més del 35% de la ingesta de referència
Normalment, les receptes presenten ingredients amb un percentatge alt sobre la Ingesta de Referència (IR), és a dir, hi predominen els grocs i taronges. Aquests plats estan concebuts com a plat principal d’un dinar o un sopar, de manera que la mida de la ració és superior i la seva aportació nutricional és més elevada.
Per aquest motiu, les receptes tenen punts de tall diferents dels productes. Així, per exemple, mentre que un aliment qualsevol tindrà els nutrients de color groc fins a un valor màxim del 20 % de la IR, les receptes concebudes com un àpat principal tindran els nutrients en groc fins a un valor màxim del 35 % de la IR.
| Calories | Greix | Greix saturat | Sucres | Sal | |
|---|---|---|---|---|---|
| Què és baix per ració | 200 Kcal o menys | 7 g o menys | 2 g o menys | 9 g o menys | 0,6 g o menys |
| Què és mitjà per ració | Entre 200 Kcal i 700 Kcal | Entre 7 g i 25 g | Entre 2 g i 7 g | Entre 9 g i 32 g | Entre 0,6 g i 2,1 g |
| Què és alt per ració | 700 Kcal o més | 25 g o més | 7 g o més | 32 g o més | 2,1 g o més |
| Nutrients | Quantitat Diària Orientativa |
|---|---|
| Calories | 2.000 Kcal |
| Greix | 70 g |
| Greix saturat | 20 g |
| Sucres | 90 g |
| Sal | 6 g |
La Ingesta de referència (IR) és una guia sobre la quantitat total de calories i de diversos nutrients que hem d’ingerir al dia per mantenir una dieta sana. La informació sobre els percentatges d’IR indica què suposa la quantitat de nutrient d'una ració respecte de la IR per a aquest nutrient en el dia.
Els percentatges d’Ingesta de referència (IR) estan calculats per a una dona adulta amb una ingesta diària de 2000 Kcal. Les necessitats nutricionals individuals poden ser més altes o més baixes, en funció del sexe, l’edat, el nivell d’activitat física i altres factors.
L'arròs és un cereal de reconegut ús en la cuina de qualsevol país i que combina pràcticament amb tots els aliments (carns, peixos, verdures, llet, llegums...). La paella és un plat típic de la gastronomia espanyola que casa perfectament amb les característiques de la dieta mediterrània: cereals (arròs), peix o carn, oli d'oliva, vegetals...
Aquesta recepta, per la combinació dels seus ingredients constitueix un plat complet i equilibrat, igual que els potatges o els estofats de patata, verdures i carn o peix.
L'arròs conté hidrats de carboni complexos (midó), i el conill i el pollastre aporten una elevada quantitat de proteïnes d'alt valor biològic i baixes quantitats de greix. La carn suposa a més una font important de minerals com el ferro i de vitamines com la niacina i la B12.
Les verdures enriqueixen el plat en matisos de sabor, textura i color, a més d'aportar vitamines, minerals i fibra. Aquesta preparació a penes té grassa, ja que les carns són magres i de baix contingut calòric.
L'arròs és un aliment contraindicat en cas de restrenyiment, encara que les verdures compensen l'absència de fibra d'aquest cereal. Si a més es completa el menú amb una amanida variada i amb una fruita fresca com a postres, l'aportació de fibra està més que garantit.
En cas d'hipertensió, es prescindirà de la sal i s'afegiran si es desitja espècies o herbes aromàtiques i llimona per a realçar el sabor del plat sabor i fer-lo encara més apetible.
- Ácido úrico y gota
- Alergia a la caseína
- Alergia al huevo
- Alergia al pescado
- Anemia ferropenica (falta de hierro)
- Anemia perniciosa (carencia de vitamina B12)
- Anemia por carencia de ácido fólico
- Cálculos en la vesícula biliar
- Cálculos renales
- Diabetes mellitus
- Gastritis
- Hipercolesterolemia
- Hipertensión arterial
- Hipertrigliceridemia
- Intolerancia a la lactosa
- Intolerancia al gluten (celiaquía)
- Meteorismo
- Obesidad o sobrepeso
- Osteoporosis
- Estreñimiento
