No fa tant, tropical era sinònim d’exòtic, però això ha començat a canviar. Avui dia, fruits com el mango, els alvocats o el caqui ens resulten familiars i formen part de la nostra alimentació. La seva presència augmenta en el mercat i en els receptaris; també en els nostres camps, sobretot en les províncies del litoral mediterrani, on es conreen mangos, pinyes o papaies , entre altres varietats. Les dades confirmen que es veu en les fruiteries: segons un informe recent d’Alimarket, la venda de. fruites tropicals en Espanya continua a l’alça, un creixement que ja preveia l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) l’any 2000. Hem triat sis exemplars que segur aportaran color, sabor i novetat a les teves receptes . Alguns són més coneguts que altres, però tots són deliciosos. Contem com són, de quina manera elegir-los en el mercat i què saber per utilitzar-los en la cuina.
1. Lulo
No es diu de la mateixa manera en tots els països. Naranjilla, coconilla, raïm de muntanya o nuquí són altres noms amb els que també es coneix al lulo. Ovoide, d’uns cinc centímetres de diàmetre, i de color ataronjat o groc, aquest fruit seria gairebé igual al tomàquet (fins i tot per la seva polpa i les seves llavors), si no fos perquè algunes varietats tenen la pell coberta per uns borrissols molt fins. La seva principal característica nutricional és el seu elevat contingut de vitamina C, a més de ric en fibra, ferro i calci.
- Suggeriment de consum: es pot menjar sencer, com fruita fresca, o emprar per elaborar lulada , un batut molt ric i refrescant. Aquesta beguda es prepara barrejant bé un parell de lulos (pelats i picats), el suc d’una llimona, un parell de cullerades de sucre bru, aigua i gel picat. Deliciós!
- En comprar , recorda que els exemplars taronges estan al punt de maduració. Si els agafes grocs, deixa’ls madurar a casa a temperatura ambient.
2. Xirimoia
És una carxofa? Un alvocat ? Una poma verda? Res d’això, encara que s’assembla una mica a tots. La xirimoia és una fruita de pell verda i polpa blanca, dolça i sucosa que conquista paladars de la mateixa manera que va captivar als primers expedicionaris europeus en Amèrica. La van cridar “el manjar blanc”, segurament per la seva textura i sabor: la xirimoia aporta molta aigua i sucres en forma de glucosa i fructosa. També és bona font de potassi i vitamina C i té propietats antioxidants.
- Suggeriment de consum: fresca, al natural. Talla-la per la meitat, ruixa la seva polpa amb una mica de suc de llima o llimona, per evitar que s’ennegreixi en contacte amb l’aire, i menja-la amb cullereta, utilitzant la pròpia pell com recipient.
- En comprar , si la menjaràs al moment, elegeix exemplars de color verd clar. Si vols tenir a casa pels següents dies, tria els de pell verda fosc i deixa’ls madurar a temperatura ambient.
3. Kiwano
Verd per dins, vermellós per fora i de pell irregular, amb protuberàncies que semblen espines. Així és el kiwano, una fruita originària del veí continent que també es coneix com cogombre africà, meló africà espinudo, meló de gelatina i fruit del paradís . Bona part d’aquests noms descriuen la seva procedència, textura o aspecte. Però i el seu sabor? Una curiosa mescla de kiwi, plàtan i cogombre, que tendeix més a un gust o a altre segons amb quins aliments es combini. Molt ric en fibra, potassi, fòsfor i magnesi, sap més a cogombre quan se serveix en un plat salat i és més afruitat quan se serveix amb aliments dolços.
- Suggeriment de consum: combina-ho amb altres fruites en una macedònia o amb carns a la planxa, just abans de servir. Li aportarà un toc àcid molt interessant.
- En comprar , elegeix un exemplar que estigui bé madur. Com més taronja o vermellós llueixi, millor. Comprova, això sí, que sigui ferm al tacte, per evitar que estigui passat.
4. Tamarinde
Té la pell entre amarronada i beix, i creix en beines, com els fesols tendres. Una semblança més que raonable, ja que el tamarinde també pertany a la família de les lleguminoses. Això explica que, a més de ser molt ric en alguns minerals (com el potassi, el fòsfor, el magnesi o el calci), sigui una font estupenda d’àcid fòlic i hidrats de carboni. Quant al gust, com cantava Celia Cruz , és saborós i agredolç, però varia. Els exemplars més joves són àcids (com el cítrics), mentre que els madurs tendeixen a ser més melosos.
- Suggeriment de consum: usa-ho com condiment, en salses, sopes o estofats (afegeix-ho a poc a poc i prova el sabor, perquè els teus plats no quedin en excés àcids). També pots barrejar la polpa amb aigua, gel i sucre (o edulcorant) per elaborar un refresc casolà .
- En comprar , pots començar pels envasaments. En Espanya ho trobem processament, amb la polpa ja triturada, que agilita el seu ús en la cuina.
5. Guaiaba
Pot ser verd, groga i fins i tot vermellosa, segons la varietat i el moment de maduració, però el més cridaner d’aquesta fruita és la seva polpa, que llueix un color rosa intens. D’ella destaca, sobretot, el seu altíssim contingut en vitamina C (gairebé sis vegades més que una taronja), en vitamina A i en fibra dietètica, imprescindible per cuidar la salut. També ens aporta potassi i hidrats de carboni, una combinació que ajuda a recuperar energia i to muscular, que la converteix en l’opció de preferència de molts esportistes.
- Suggeriment de consum: menja-la fresca, al natural, o en batuts i compotes (com si fos una poma). Queda molt bé en melmelada i, igual que les figues, resulta exquisida quan es combina amb formatge i iogurt.
- En comprar , elegeix els exemplars de color verd groguenc, que encara no estiguin del tot madurs però que ja hagin començat a perdre la seva fermesa. Deixa-la madurar a temperatura ambient fins que adquireixi un color groc i cedeixi lleugerament a la pressió amb el dit.
6. Papaia
Dolç, refrescant i de consistència tova i sucosa, la papaia és una fruita molt agraïda en la cuina. El color taronja de la seva polpa alegra la presentació de qualsevol plat, i la seva composició nutricional fa d’ella un ingredient valuós per cuidar la salut. És rica en fibra i vitamines (sobretot, A i C), posseeix substàncies d’acció antioxidant i conté papaína, un enzim que ajuda a descompondre les proteïnes. Per això aquesta fruita marida tan bé amb les carns, ja que facilita la seva digestió.
- Suggeriment de consum: afegeix-la a una amanida amb brots verds, lascas de formatge i nous; serà un acompanyament perfecte per plats amb carn. També pots utilitzar-la en les postres (o el desdejuni), combinada amb altres fruites, en una macedònia.
- En comprar , elegeix els exemplars que tinguin la pell de tom més groguenc. Aquest color, una aroma melosa i el fet de què cedeixin lleugerament a la pressió dels dits indiquen que estan madurs.
