Les parelles que comparteixen un programa per a aprimar tenen més èxit i mengen millor. Així ho assenyala un recent estudi dut a terme per la doctora Megan Lewis, de l’Institut Research Triangle . La dada resulta de gran interès, ja que en l’actualitat existeixen prop de 1.600 milions d’adults amb sobrepès, dels quals 400 milions són obesos. El següent article explica quins són els beneficis d’aprimar en parella, quines recerques existeixen sobre aquest tema, fins a quin punt és important la motivació i ofereix dos consells pràctics per a mantenir a ratlla als quilos, en equip.
Control del pes i cura de la salut: els beneficis d’estar en parella
Segons un grup d’investigadors del Departament de Psicologia de la Universitat de Florida, als Estats Units, el festeig té un efecte protector enfront del sobrepès i l’obesitat. Els resultats de l’estudi, publicat en el. Journal of the International Association for Relationship Research (IARR), en el qual van participar 1.621 universitaris de 18 a 25 anys, va revelar que els estudiants amb una parella estable no sols gaudeixen de. millor salut mental, menys estrès i menys depressió , sinó que, a més, tenen menys sobrepès i obesitat que els que prefereixen estar sense parella .
No obstant això, en els últims estudis realitzats a Espanya es reflecteixen algunes dades interessants de ressaltar. El 53,8% de la població té excés de pes. D’aquest altíssim percentatge, els homes presenten major sobrepès i obesitat que les dones, encara que a partir dels 65 anys d’edat, elles guanyen en sobrepès i obesitat als homes. Algunes recerques apunten que els qui conviuen en parella de manera estable tenen major sobrepès i obesitat. Encara que es parla fins i tot d’un aspecte “contagiós” de l’obesitat, viure en parella exerceix, en general, un efecte positiu sobre la salut: suposa comptar amb un suport emocional important i beneficiar-se de la cura mútua.
La parella, un motiu de pes per a aprimar
Per a les persones amb sobrepès o obesitat, un motiu de pes per a perdre aquests quilos de més és recuperar la seva relació de parella, tal com reflecteixen els estudis que analitzen la motivació per a aprimar de les persones. Un exemple és la recerca realitzada per la Facultat de Psicologia de la Universitat de València, que destaca entre els. motius per a aprimar , el de sentir-se còmode en relacionar-se amb els altres, i per descomptat el millorar la relació amb la pròpia parella, espòs o esposa.
La parella ens pot ajudar a aconseguir l’objectiu d’aprimar. Però, a més, el fet de baixar de pes, millorar la conducta alimentària, la relació amb els aliments i l’activitat física suposarà una millora en la relació de parella. Així, pot dir-se que el benefici és bidireccional, o que el benefici es multiplica, perquè un ajuda a l’altre, l’altre es beneficia d’aquesta ajuda, la relació entre tots dos es beneficia i el que ajuda acaba beneficiat també.
Aprimar: la importància d’estar motivat
En les últimes dècades, els psicòlegs han demostrat que es poden curar malalties somàtiques -com les cefalees, l’insomni, la hipertensió o unes certes malalties coronàries- si es modifica la conducta de l’individu. És a dir, que existeixen conductes perilloses per a la salut, i el que ha de fer-se no és tractar la malaltia en si, sinó corregir aquestes conductes. Doncs bé, aquesta tècnica anomenada medicina conductual o teràpia conductual també s’aplica per a tractar l’obesitat i el sobrepès, enfront dels tractaments amb pastilles i sense esforç que tenen poca o cap eficàcia a llarg termini.
El que es busca en el pacient és aconseguir la màxima adherència possible al tractament, que no consisteix a prendre pastilles sinó a modificar la seva conducta o el seu estil de vida, com se’n diu ara. En el cas de l’obesitat i el sobrepès, els aspectes de la conducta que més es treballen són els relacionats amb el sedentarisme, el. estrès , el. fartanera compulsiu, les. quantitats de la ingesta o el tipus d’aliments adquirits.
El sedentarisme, l’estrès, la fartanera compulsiva, les quantitats o el tipus d’aliments que es mengen són els aspectes a modificar
La teràpia conductual que se centra en una alimentació saludable, un estil de vida més actiu i un major control de les emocions ha aconseguit resultats molt positius en la lluita contra l’obesitat i el sobrepès. I dins d’aquests programes és on es podria parlar de dues tècniques més, la teràpia de grup , on s’aprèn dels errors i encerts d’altres pacients, i la teràpia de parella , on el company o la companya adquireixen el rol fonamental d’ajudar, secundar, fomentar i motivar el canvi, com un entrenador personal.
En un estudi realitzat en la Universitat de Múrcia es. va observar que la teràpia conductual basada en la dieta mediterrània és efectiva per al tractament de l’obesitat i que només va haver-hi un abandó de la dieta del 4% dels pacients en un tractament que va durar sis mesos. L’equip d’experts que va portar cap el programa va explicar el seu èxit perquè els pacients portaven un registre dels aliments que ingerien i per l’assistència a la teràpia de grup. També es va assenyalar que l’abandó d’uns pocs es va deure a l’estrès, la pèrdua de motivació i la tendència a menjar quan un s’avorreix .
La clau per a mantenir la motivació, seguir amb el pla d’exercici i controlar l’estrès i les emocions que ens portin a abandonar la dieta pot estar a trobar el suport de la nostra parella. Un recent estudi revela que les parelles que comparteixen un programa per a aprimar tenen més èxit i mengen millor.
Segons aquest estudi, les persones casades que assisteixen juntes a un programa per a aprimar aconsegueixen els seus objectius molt millor que les persones que el fan en solitari. En concret, es va comprovar que els matrimonis aconseguien perdre més quilos, portar una dieta més sana, millorar més la seva pressió arterial, augmentar més el consum de vegetals, disminuir més el consum de proteïnes riques en greixos i consumir menys menjar ràpid. I que els homes semblen beneficiar-se més que les dones, en particular, en millorar més la seva activitat física.
- Repartir-se les tasques. Hi ha molts fronts que abordar en el tractament de l’obesitat o el sobrepès. Per tant, convé que la parella es distribueixi les responsabilitats. Un pot encarregar-se de controlar la compra, plantejar els menús i proposar el que es menja cada dia, mentre que l’altre pot proposar un pla d’exercici per a tots dos i planificar les activitats d’oci del cap de setmana per a evitar la TV i l’apoltronamiento a casa.
Tenir el suport d’un professional. A més del treball de parella és convenient el suport d’un professional que orienti les decisions que es prenen i supervisi el control setmanal o quinzenal en la bàscula, que fa mantenir la motivació.
