Són millors els alvocats ‘light’?
En el mercat s’ha introduït una varietat d’alvocat que s’anuncia com a light, justificant aquest reclam perquè conté un 30% menys de greix que els alvocats convencionals. El seu secret no està en la recerca o la innovació tecnològica, sinó en la seva varietat.
Dins dels alvocats hi ha tres subespècies comercials, la mexicana, la guatemalenca i l’antillana, cadascuna d’elles amb la seva composició particular. L’alvocat que es comercialitza habitualment a Espanya és la varietat Hass, que pertany a la raça guatemalenca i conté entre un 15% i un 20% de greix. El que s’embeni com a light o amb “contingut reduït en greix” està dins de la varietat antillana i presenta de manera natural menor quantitat de greix, entre un 5% i un 10%.
El greix de l’alvocat és de molt bona qualitat en estar composta principalment per àcid oleic, el mateix que conté l’oli d’oliva, que suposa el 70% dels lípids. És un dels aliments que ens aporten greixos saludables, per la qual cosa triar una varietat baixa en greix suposa triar el de menor valor nutricional.
Tinc l’àcid úric alt: haig d’evitar algunes verdures?
No. Encara que vegetals com el tomàquet, els espinacs o el plàtan contenen purinas (compostos que produeixen àcid úric), la seva ingesta no es relaciona amb un increment de l’àcid úric. Sí que cal restringir el consum de carn, marisc i evitar les vísceres, els aliments ensucrats i l’alcohol. La diferència està en el tipus de purinas: les dels vegetals no eleven l’àcid úric.
Els omega 3 combaten la depressió?
Entre els beneficis que s’atribueixen als àcids grassos omega 3 està la seva suposada capacitat per a reduir els símptomes de la depressió. Nutrimedia, un portal que avalua l’evidència científica, ha analitzat què diu la ciència sobre això i ha conclòs que no hi ha suficients proves per a saber si això és cert. Això sí, el dèficit d’omega 3 sí que es relaciona amb alteracions neuronals (deterioració cognitiva) i alteracions en la vista.
Com puc augmentar el consum de llegums?
En la nostra cultura gastronòmica associem el consum de llegums a plats guisats, habitualment acompanyades de carns processades com a xoriço, botifarra o cansalada, que per la seva contundència solen menjar-se en mesos freds i identifiquem amb receptes molt energètiques.
No obstant això, són aliments nutricionalment excepcionals per la qualitat i quantitat de la seva proteïna i la seva aportació de fibra, també pels seus hidrats de carboni complexos i micronutrients, i encaixen perfectament en diferents preparacions menys tradicionals.
L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) recomana el consum d’almenys quatre racions a la setmana de llegums i anar pujant fins a aconseguir un consum diari. Aquestes són algunes de les formes menys convencionals de consumir-les:
- En amanides de tota mena (de cigrons amb pebrot vermell, blat de moro i olives negres; de llenties amb tomàquet i tonyina; de mongetes blanques amb ou cuit i pebrot).
- En cremes (hummus de cigrons o llenties).
- Com a snacks (cigrons cuits torrats en el forn).
- Com a hamburgueses o mandonguilles (a partir d’un puré amb farina de cigró per a espessir-lo).
- A la manera tradicional, guisada, però amb verdures per a fer una versió saludable.
L’oli de pinyolada d’oliva és una bona opció per a fregir?
Sí, és una magnífica opció. Aquest oli té la mateixa quantitat d’àcids grassos monoinsaturados que el d’oliva verge. Si bé en el procés de refinat perd compostos interessants com els polifenoles, recerques desenvolupades per l’Institut de Ciència i Tecnologia dels Aliments i Nutrició del CSIC han trobat que en la fritada l’oli de pinyolada d’oliva té avantatges enfront d’olis de llavors, com el de gira-sol o fins i tot el de gira-sol alt oleic.
Aquest oli resisteix molt bé les temperatures elevades de la fritada i triga més a degradar-se. A més, alguns compostos nutricionalment interessants propis d’aquests olis —i que no es troben en el d’oliva verge— com els alcohols triterpénicos o els àcids triterpénicos aguanten bé les altes temperatures i s’incorporen als aliments quan es fregeixen amb aquest oli.
Com li llevo el gust amarg a les bledes?
Els compostos fenòlics, que apareixen en major concentració quan la planta ha passat per situacions d’estrès (sequera), són els responsables dels sabors amargs i l’astringencia típiques de les verdures de fulla verda, com les bledes.
L’amargor es redueix amb la cocció, i el resultat millora si es fan un parell de canvis d’aigua. Si es prefereixen crues, és bona idea salar-les o barrejar-les amb vinagre o llimona.
Les begudes fredes redueixen el sabor del menjar?
La temperatura de la beguda pot insensibilitzar les papil·les gustatives, i s’ha provat científicament que els sabors es perceben amb menor intensitat quan la llengua està a una temperatura inferior a l’habitual.
Això pot explicar diferències culturals, ja que aquests costums poden condicionar fins i tot algunes preferències alimentàries. En països en els quals els menjars s’acompanyen en general amb begudes molt fredes, com els EUA, s’inclinen per aliments amb sabors molt més dolços en contraposició a uns altres en els quals és més freqüent menjar amb aigua servida a temperatura ambient, com ocorre en moltes zones d’Europa.
