La manera de menjar influeix en el medi ambient, per què ens costa canviar els hàbits?

Triem cada dia què mengem i què no. Decidim què posem en la cistella de la compra, què piquem entre hores, com fer un sopar exprés o quin és el berenar habitual dels nostres fills. Però aquestes eleccions que fem de manera rutinària estan condicionades per diverses circumstàncies.

«Els hàbits quotidians es veuen influenciats per múltiples factors que incideixen de manera directa i indirecta en l’elecció d’aliments». Aquests factors constitueixen, en moltes ocasions, barreres per a mitigar l’impacte ecològic dels nostres comportaments de compra i consum d’aliments. La reflexió pertany a l’estudi d’Hispacoop, que s’acaba de publicar, i el principal objectiu del qual és indagar sobre l’impacte ecològic dels hàbits alimentaris de la població espanyola.

Segons revela aquest treball, en el qual s’han entrevistat quatre especialistes i més de 1.100 persones de totes les comunitats autònomes, la idea que els hàbits d’alimentació tenen conseqüències en el medi ambient està bastant generalitzada: vuit de cada deu ciutadans consideren que les maneres de comprar i consumir deixen empremta.

A més, hi ha consens sobre la importància de modificar els hàbits d’alimentació: el 79,8% de les persones consideren que el canvi és necessari. No obstant això, tant els experts consultats com un ampli percentatge de la ciutadania (73,9%) subratllen les dificultats de fer aquests canvis.

Els entorns influeixen en les maneres de menjar. I el nostre, apunta el dietista-nutricionista Manuel Moñino, ha canviat molt en els últims anys. En l’actualitat, “hi ha una disponibilitat molt alta d’aliments de baixa qualitat nutricional amb un alt impacte mediambiental, que a més han estat envasats; aliments que han utilitzat en les seves formulacions components que venen de sobreexplotacions agrícoles d’altres regions del món”, detalla el vicepresident segon del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes.

Tant Moñino com la resta d’experts consultats per a l’estudi coincideixen que hi ha importants obstacles per a modificar aquesta dinàmica de consum. Entre ells, destaquen els següents:

• L’estil de vida majoritari, caracteritzat per la falta de temps, la rapidesa i immediatesa i la cerca de la facilitat.
• L’enorme accessibilitat (en varietat, quantitat i preu) de productes de baixa qualitat nutricional i amb un alt impacte mediambiental.
• La pèrdua de coneixements i habilitats relacionats amb el tractament dels aliments.

I què opina la ciutadania? Les principals barreres per a modificar els seus hàbits de consum són: el preu dels aliments amb menor impacte ambiental, la falta de temps o estil de vida actual, haver de prescindir d’aliments o sabors als quals estan molt acostumats, l’etiquetatge dels productes, que no ajuda a conèixer la seva petjada en l’entorn, la informació contradictòria o confusa que reben per altres canals a part de l’etiquetatge i els pocs coneixements de cuina.

En l’estudi també es planteja quines mesures poden contribuir a un consum alimentari més respectuós amb el medi ambient. Aquestes són algunes de les possibles línies de treball:

La reducció del preu dels aliments amb menor impacte ambiental desperta més adhesions entre la població espanyola que l’augment del preu dels aliments amb major impacte.

Fer una compra planificada, en comptes d’intuïtiva o compulsiva, i realitzar una compra de proximitat o proximitat són mesures que generen un consens majoritari per a disminuir l’impacte ambiental. No obstant això, reduir la quantitat d’aliments que es consumeixen és una de les iniciatives que aconsegueixen majors taxes de rebuig.

Per a la majoria de la població, malgastar menys aliments i aprofitar més els sobrants, augmentar el consum d’aliments de temporada, apostar per la cuina tradicional i d’elaboració domèstica i canviar cap a una dieta més equilibrada i saludable són mesures que poden contribuir a reduir l’impacte ambiental.

Vuit de cada deu persones creuen que conèixer millor l’impacte ambiental dels aliments pot contribuir a reduir-lo. En aquesta línia, augmentar els coneixements sobre conservació, magatzematge o cuinat d’aliments és molt important.

Per a Hispacoop és fonamental fer “una aposta ferma i decidida per un canvi en els comportaments de la ciutadania per a reduir l’impacte ecològic dels hàbits alimentaris”. Des de la confederació subratllen que implicar la població és la clau i que aquest canvi ha d’impulsar-se brindant un major coneixement i informació de l’impacte ambiental dels nostres hàbits d’alimentació.