Un passeig per qualsevol botiga d’alimentació permet trobar missatges que acompanyen molts envasos i que sovint resulten confusos per al consumidor. L’interès de la indústria per oferir productes el més naturals i saludables possibles fa que, a vegades, es recorri a missatges que no van més enllà del. màrqueting . Què hi ha de cert en unes certes conserves que destaquen el seu contingut en oli d’oliva? És rellevant la quantitat de fruita que contenen alguns productes que s’acompanyen del missatge “amb trossos de fruita”? Conèixer aquestes i altres qüestions és important perquè l’elecció entri diferents productes semblants sigui més fàcil i ens permeti triar aquells que més s’adeqüin a les necessitats individuals sense sentir-nos condicionats per la publicitat. El següent article presenta els cinc missatges confusos més habituals en l’alimentació.
Els cinc missatges confusos més habituals en els aliments
A continuació es descriuen alguns dels productes que formen part de l’alimentació quotidiana i en els quals s’han identificat missatges que poden resultar suggeridors i convidar a la compra, però que no sempre responen a les expectatives.
- “Amb pollastre” (salsitxes, hamburgueses…). El pollastre i el gall dindi són dos de les carns més magres, amb menor percentatge de greix en la seva composició. Aquest aspecte nutricional és determinant en molts casos per a triar productes de xarcuteria (salsitxes, hamburgueses, carn picada…) amb el pollastre o el gall dindi com a ingredient principal. El resultat esperat és un derivat carni sucós, gustós, però menys gras i calòric. No obstant això, és fonamental llegir la llista d’ingredients. La realitat és que molts d’aquests productes carnis porten com a ingredient principal la carn de porc i afegeixen pollastre o gall dindi com un ingredient més, però no com a element majoritari, encara que en l’etiquetatge o en l’envàs es destaqui.
- “Amb oli d’oliva”. Molts productes remarquen en la seva etiqueta el missatge “amb oli d’oliva” i, no obstant això, aquest tipus d’oli és un ingredient secundari en la composició d’aquests productes, perquè el greix principal és una altra (en general, oli de gira-sol). El “valor salut” que se li atribueix a l’oli d’oliva pot incitar al consumidor a triar aquests productes en lloc altres semblants que no destaquen aquest valor. Es pot comprovar aquest “missatge confús” en múltiples i variats productes, com a conserves (vegetals, de peixos, de llegums), aperitius tipus patates fregides i similars, etc.
- “Amb trossos de fruita”. Alguns iogurts destaquen la seva aportació de fruita amb frases de l’estil: “conté trossos de fruita”. Després de llegir la llista d’ingredients, la realitat ens diu que, si bé és cert, la quantitat de fruita afegida és mínima: oscil·la entre el 2% i l’11%, la qual cosa es tradueix en els casos més abundants en 14 grams de fruita per 100 grams de producte. Un maduixot pesa uns 20 grams, i 6 grams un gra de raïm. En conclusió: un iogurt amb trossos de fruita no substitueix a una ració diària de fruita. Aquesta mateixa reflexió també es pot aplicar a altres productes diferents que s’acompanyen del missatge “amb suc de fruita”, com les begudes làcties amb suc de fruita, entre altres.
- “Rico en omega-3” o “font d’omega-3”. Algunes marques de conserves de bonic, tonyina o llaunes de sardines destaquen aquests missatges en el seu etiquetatge. Convé saber que aquest tipus d’àcids grassos cardiosaludables són presents de manera natural en tota mena de peixos blaus, inclosos els que es presenten en conserva. Per tant, que l’envàs el destaqui en la seva etiqueta no hauria de ser la raó que determinés l’elecció del consumidor en la seva creença de triar, dins de la gamma, un producte més saludable.
- “Amb soia”. A la soia -en concret, a uns certs components, com les proteïnes i les isoflavonas- se li reconeixen efectes saludables i preventius a nivell orgànic. El consum de proteïna de soia, en determinada quantitat (uns 25 grams diaris), es revela com a protector cardiovascular en associar-se amb un menor risc de sofrir trastorns cardíacs “sempre que s’acompanyi d’una dieta baixa en greixos saturats i colesterol”. De les isoflavonas, nombrosos estudis evidencien el seu paper en la reducció de malestars associats a la menopausa (com els fogots), i amb una millora de l’estructura òssia . Davant la divulgació de tals coneixements, cada vegada són més nombrosos els productes que inclouen soia entre els seus ingredients i ho destaquen com a valor afegit. No obstant això, a vegades alguns missatges porten a confusió al consumidor, que tria tals productes amb el convenciment que són elaborats 100% amb soia o que tenen una quantitat elevada. Un cas cridaner és el dels iogurts: hi ha marques que contenen tan sols un 2% de soia. En aquesta quantitat, l’aportació de proteïna de soia o d’isoflavonas és insubstancial i gens rellevant a nivell de salut com perquè aquesta sigui la raó per a triar-los entre altres. Seran per tant els aspectes organolèptics (sabor, textura, cremosidad…) els que condicionin l’elecció i no tant el suposat “valor salut” que suggereix el missatge destacat.
