Penques de bleda farcides de pernil i formatge
Elaboració
Llevem la part verda de la bleda, deixant la tija blanc o penca.
Les fulles verdes les reservem per a elaborar un puré altre dia.
Netegem bé les penques i llevem els fils de les parts més dures.
Les trossegem en rectangles d’uns 5 centímetres de llarg i les coem en un recipient amb aigua i sal per espai de mitja hora.
Una vegada cuites les penques, les traiem de l’aigua de cocció i les deixem en una safata perquè es refredin.
Una vegada fredes les penques cuites, les preparem com si fos un entrepà, damunt d’un tros de penca un tros igual de formatge, un de pernil i tapem amb un altre de penca.
Arrebossem amb farina i ou i fregim en oli calent.
Una vegada fregides les traiem a una safata o a un plat amb paper de cuina perquè el greix de la fritada s’elimini.
Uns instants després tenim les penques llestes per a menjar.
Es poden menjar tal qual com si fossin uns fregits al principi del menjar.
També les podem acompanyar d’una salsa verda amb unes cloïsses i d’aquesta manera presentar-les com a plat principal.
Semàfor nutricional
El semàfor nutricional és un sistema de colors que permet entendre els valors nutricionals d’una manera clara, ràpida i completa.
Una ració conté
| Calories | Greix | Greix saturat | Sucres | Sal |
|---|---|---|---|---|
| 1367 | 138,8g | 27,1g | 1,4g | 1,1g |
| 68% | 198% | 136% | 2% | 18% |
* de la ingesta de referència (IR) per a un adult
- Baixa: el 10 % o menys de la ingesta de referència
- Mitjana: entre el 10 % i el 35 % de la ingesta de referència
- Alta: més del 35% de la ingesta de referència
Normalment, les receptes presenten ingredients amb un percentatge alt sobre la Ingesta de Referència (IR), és a dir, hi predominen els grocs i taronges. Aquests plats estan concebuts com a plat principal d’un dinar o un sopar, de manera que la mida de la ració és superior i la seva aportació nutricional és més elevada.
Per aquest motiu, les receptes tenen punts de tall diferents dels productes. Així, per exemple, mentre que un aliment qualsevol tindrà els nutrients de color groc fins a un valor màxim del 20 % de la IR, les receptes concebudes com un àpat principal tindran els nutrients en groc fins a un valor màxim del 35 % de la IR.
| Calories | Greix | Greix saturat | Sucres | Sal | |
|---|---|---|---|---|---|
| Què és baix per ració | 200 Kcal o menys | 7 g o menys | 2 g o menys | 9 g o menys | 0,6 g o menys |
| Què és mitjà per ració | Entre 200 Kcal i 700 Kcal | Entre 7 g i 25 g | Entre 2 g i 7 g | Entre 9 g i 32 g | Entre 0,6 g i 2,1 g |
| Què és alt per ració | 700 Kcal o més | 25 g o més | 7 g o més | 32 g o més | 2,1 g o més |
| Nutrients | Quantitat Diària Orientativa |
|---|---|
| Calories | 2.000 Kcal |
| Greix | 70 g |
| Greix saturat | 20 g |
| Sucres | 90 g |
| Sal | 6 g |
La Ingesta de referència (IR) és una guia sobre la quantitat total de calories i de diversos nutrients que hem d’ingerir al dia per mantenir una dieta sana. La informació sobre els percentatges d’IR indica què suposa la quantitat de nutrient d'una ració respecte de la IR per a aquest nutrient en el dia.
Els percentatges d’Ingesta de referència (IR) estan calculats per a una dona adulta amb una ingesta diària de 2000 Kcal. Les necessitats nutricionals individuals poden ser més altes o més baixes, en funció del sexe, l’edat, el nivell d’activitat física i altres factors.
La bleda, igual que la gran majoria
de les verdures, està composta principalment per aigua, la qual cosa fa
que el seu contingut calòric sigui molt baix. És la verdura més rica
en calci després de l'espinac sense bé, cal tenir en compte que en relació
amb el contingut vitamínic, les penques són més pobres que les
fulles verdes externes de la bleda. En utilitzar un farciment de pernil i
formatge, s'aporten proteïnes al plat i alguns minerals com el calci
a més de greix. En arrebossar les penques el seu valor calòric augmenta,
ja que no sols absorbeixen oli si no que per a l'arrebossat s'utilitza
farina i ou. És aconsellable que persones amb excés de pes, que segueixin dietes
de restricció lipídica o que sofreixin problemes digestius, moderin
el consum de plats amb aquesta mena d'elaboració. Resultaria
més lleuger i recomanable per a ells cuinar la verdures acompanyant-les
d'altres aliments amb menor contingut calòric o elaborar amb elles
per exemple una saborosa menestra.
Si bé, aquest tipus de plats constitueixen
una bona manera d'acostumar als més petits al sabor i aspecte
de les verdures, ja que cuinades d'aquesta manera resulten més atractives
que un simple plat de verdura cuita amb patates.
- Ácido úrico y gota
- Alergia al pescado
- Anemia ferropenica (falta de hierro)
- Anemia perniciosa (carencia de vitamina B12)
- Anemia por carencia de ácido fólico
- Cálculos renales
- Diabetes mellitus
- Estreñimiento
- Gastritis
- Hipercolesterolemia
- Hipertensión arterial
- Hipertrigliceridemia
- Intolerancia a la lactosa
- Meteorismo
- Obesidad o sobrepeso
- Osteoporosis
- Alergia a la caseína
- Alergia al huevo
- Cálculos en la vesícula biliar
- Intolerancia al gluten (celiaquía)
