Pantalles de mòbil, dibuixos animats, avioncitos amb menjar… Passada la polèmica que va haver-hi a les xarxes socials pels aparells especials que distreuen als bebès perquè mengin “ben” (és a dir, més quantitat i més de pressa), una pregunta sobrevola els pensaments de molts pares i mares: “Molt bé, no ho entretenim. I llavors, què? Com fem per alimentar al nostre nen sense que el moment de menjar es converteixi en una batalla?”. El següent article respon a aquesta inquietud. A continuació, s’ofereixen 10 consells pràctics perquè alimentar als bebès i nens petits sigui alguna cosa relaxant, alegre i una oportunitat per compartir temps amb ells, mentre adquireixen experiències agradables i mengen de manera saludable.
1. Lactància materna més enllà de l’any de vida
S’ha de procurar que el bebè prengui pit tot el temps que sigui possible, doncs la lactància materna és l’aliment per excel·lència de l’espècie humana. I no solament durant els primers mesos: aquesta llet alimenta de manera òptima durant diversos anys, alguna cosa que segueix sent difícil d’acceptar en la nostra societat. Molts pensen que, passat el primer any de vida, la llet materna és agüilla o que no és acceptable el fet que un nen de 3-4 anys segueixi mamant (sigui en públic o en privat). Existeix una pressió social -un entorn hostil- perquè una mare segueixi donant el pit als fills que superen els dos anys de vida. En aquest article d’Alba Lactància Materna es pot trobar abundant informació sobre la lactància materna perllongada.
2. Mètode Baby Led Weaning
No hi ha família que no conegui en l’actualitat el mètode Baby Led Weaning (BLW) o Aprenc a Menjar Solament (ACS), que hem tractat àmpliament en aquest article, aquí i en aquest altre reportatge. En resum, es tracta de deixar al bebè, que ja té un adequat desenvolupament psicomotor, que agafi amb els seus manetes aliments tous sense perill i experimenti el gaudi de poder menjar-los per si mateix. L’ús habitual de papillas o potitos industrials no és recomanable, ja que amb freqüència porten sucres afegits o la textura és tan fina que no ajuden al nen a l’hora d’aprendre a mastegar i reconèixer sabors per estar ultratriturados i molt barrejats els ingredients.
3. Tots mengem el mateix
No fa falta preparar menjar diferent per a la família i per al bebè o nen. D’aquesta manera, s’estalvia temps i es guanya salut, doncs s’estarà obligat a triar aliments saludables i cuinar sense sal ni pastilles “de brou”. Si després en el plat algun adult desitja més condiments, sempre té l’oportunitat d’incorporar-los, encara que és preferible usar més herbes aromàtiques i espècies que sal.
4. I mengem en família
Derivada del punt anterior sorgeix la recomanació de menjar en família. Així, el petit comprovarà que el natural, el normal, és menjar el que hi ha en la taula i verifica que els seus éssers més volguts mengen el mateix que ell (solament trobarà diferència, tal vegada, en la grandària i consistència d’alguns aliments). En més d’una ocasió, sentim en la consulta que el bebè prefereix el que prenen els pares (allarga la mà cap als seus plats) que la papilla ultratriturada, teòricament elaborada i dissenyada per a ells, amb munts de cereals i vitamines, que li estan “empenyent” amb cullera i distraccions diverses.
5. Menjar amb la mà… per què no?
Permetre tocar i manipular el menjar, encara que ja no sigui un bebè, pot ajudar al fet que trobi més plaure a menjar. Agarrar amb la mà un atractiu i doradito cuixa de pollastre, per menjar-ho a mossegades, o agafar macarrons amb les mans té molt més atractiu sensorial que menjar-los ja trossejats i amb forquilla. L’hora d’adquirir hàbits socials en la taula pot ajornar-se.
6. Oferir racions adequades a la seva edat i grandària
Moltes nenes i nens de dos o tres anys pesen, de mitjana, uns 12-14 kg i poden menjar a temporades igual o menys que un bebè de vuit mesos que té un ritme de creixement més elevat. Per això, l’edat no sempre marca la quantitat i és millor oferir porcions adequades al seu costum (totes les famílies coneixen quin és el “ritme” dels seus fills) que sol ser menys quantitat de la qual se’ls posa. Poden repetir en el cas que donin mostres inequívoques de tenir més gana. Un plat amb “poc” menjar atabala menys a un nen que un platazo replet. De vegades, la quantitat d’aliment a oferir no coincideix amb el que de debò necessita el nen, perquè els pares tendeixen a sobreestimar les seves necessitats.
7. Menjar bonic, però sense passar-se
L’argument de presentar de manera colorida i atractiva el menjar en el plat és recurrent quan s’aborda aquest tema, encara que tampoc es tracta de fer cada dia serps amb els macarrons o representar quadres de Miró amb els pèsols, pebrots i trossets de pollastre. La gana, les seves preferències i el nostre exemple són els factors que provocaran que l’ofert en el plat sigui consumit amb gust.
8. Opcions sí, però no fa falta un bufet lliure
Encara que no s’ha d’obligar a menjar, tampoc cal muntar un bufet lliure amb 20 possibilitats cada dia. En el seu lloc, es podria servir una humil carta tipus “menú del dia” amb 2 o 3 opcions perquè el nen esculli, sabent que totes han estat alguna vegada del seu grat. Si es decideix posar alguna cosa nou i ho rebutja, és convenient esperar unes setmanes abans de tornar a oferir-li-ho. Potser calgui presentar-li-ho diverses vegades en el futur, abans de qualificar a aquest plat o aliment com de nul interès per a ell.
9. No picar entre hores ni ficar pressa
No picar entre hores és la millor forma d’arribar a les dues menjars principals (migdia i sopar), amb ganes d’atacar el plat ofert. En molts casos, cada dues o tres hores, als petits se’ls anima a menjar alguna cosa o se substitueix el menjar per llet o un altre làctic. L’excés de llet en molts menors desplaça, passat l’any de vida, altres aliments d’elevat interès nutricional. Quant al temps dedicat al menjar, convé no ficar pressa ni tampoc estar una o dues hores amb el plat davant del nen, encara que sigui en actitud “pacífica” i “pacient”.
10. L’exemple, sempre l’exemple
La millor i única manera d’educar, tant en la taula com en la vida, és amb l’exemple. Si els familiars mengen, de forma regular i normal, aliments saludables cada dia i no hi ha a casa productes insans, ni es miren pantalles a tota hora, els petits acabaran a mitjà i llarg termini imitant el que veuen. D’aquí la importància que en els menjadors escolars i a les cases de familiars i amics també regnin els mateixos costums.
