Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

5 sofregits per congelar i tenir sempre llests

Consells pràctics per elaborar uns sofregits deliciosos i guardar-los en el congelador per realçar diferents plats
Per Peio Gartzia 28 de març de 2017
Img sofritos congelar listos listg
Imagen: belchonock

La cuina, tant la de grans restaurants com la propietària de tota la vida, té un punt clau: el sabor. El regust saborós -aquest toc que queda en el paladar i que de vegades retrotreu records gustativos- no és el producte principal, sinó la salsa que li acompanya. Aquest sabor memorable procedeix d’un sofregit elaborat amb verdures fresques, amb un cuinat a foc suau que propicia la caramelización dels seus sucs i una textura inigualable. En aquest article es donen diversos consells per preparar rics sofregits i cinc combinacions per fer, congelar i tenir sempre a mà.

Un bon sofregit necessita del seu temps de cuinat, un tall fi i regular de les verdures i una preparació controlada. Moltes vegades no hi ha temps de fer-ho i això li resta possibilitats als plats. Per evitar aquesta situació, és recomanable fer una bona quantitat de sofregit i congelar-ho en petites porcions; així es podrà usar quan es necessiti.

Consells generals per elaborar els sofregits

  • En primer lloc, tallar la verdura de manera regular i, si és possible, en brunoise (cuadraditos petits) perquè es cuinin tots els components del sofregit amb uniformitat, la duresa d’uns o uns altres no tingui excessiva importància i es puguin fer gairebé tots els ingredients alhora.
  • També és important cuinar en cassoles àmplies i no a l’excés altes perquè el cuinat sigui uniforme i no s’hagi de moure tota l’estona durant la preparació, que és el que passaria en una cassola estreta i alta.
  • La cocció amb la tapa ajuda al fet que hi hagi un ambient humit dins de la cassola i, d’aquesta manera, es cuinin abans els ingredients del sofregit.
  • Cal agregar un polsim de sal durant el cuinat, però no a l’excés, atès que després s’afegeix el sofregit a altres elaboracions que ja poden tenir sal, i un es podria passar de salazón en el resultat final.
  • En general, el greix que s’emprarà per cuinar serà oli d’oliva verge, ja que donarà un toc de qualitat tant al sofregit com a l’elaboració final.
  • El cuinat suau, tapat, amb un toc de sal i de tant en tant removent donarà com resultat un sofregit daurat, lleugerament caramelizado i saborós.
  • Una vegada fet, es cola i escorre del possible excés de greix. Es deixa refredar i es col·loca en una cubitera (una cullerada de sofregit en cada buit). Així, una vegada congelat, es treuen els glaçons que es necessiten i es mantenen congelats els altres per a altres receptes.
  • Caldrà guardar els glaçons en borses, no en la cubitera. D’aquesta manera, si hi ha un tall de llum quan no s’està a casa, se sabrà que s’ha trencat la cadena de fred i que s’han de tirar, perquè perdran la seva forma.
  • Cada borsa amb els glaçons ha d’estar etiquetada amb el nom del sofregit i la data de l’elaboració, per després saber totes aquestes dades que resultaran útils en agregar a cada plat.

5 sofregits imprescindibles en els nostres congeladors

  • 1. Sofregit de tomàquet. Primer cal triturar una ceba i dues dents d’all i sofregir en una cassola amb un parell de cullerades d’oli d’oliva. S’afegeixen un parell de tomàquets triturados, se sofregeix tot el conjunt durant 30 minuts, es posa a punt de sal i se li dona un toc de farigola i llorer. Es refreda i congela en porcions. Serveix per a l’elaboració d’unes beines guisades, arrossos caldosos, sopa de peix o per a guisats de llegums.

  • 2. Sofregit de curri i fruita seca. Es piquen uns quants dents d’all per sofregir-los lleugerament. Abans que agafin color, s’agreguen un parell de cucharaditas de curri i un grapat d’avellanes torrades i trituradas, es posa a punt de sal i es remou fins a aconseguir un sofregit homogeni. Es pot utilitzar per a l’elaboració de pasta salteada, fideus xinesos, guisats de conill i de pollastre i, per descomptat, per risottos.

  • 3. Sofregit de pebrot choricero. Se sofregeixen la ceba, el pebrot verd, el pebrot vermell i les dents d’all, tots ells tallats en brunoise, fins a aconseguir un toc daurat. S’afegeix la carn del pebrot choricero, s’ofega i es posa a punt de sal. Es refreda i congela. És apropiat en l’elaboració de salses per a guisats de llegums, en guisats de carn, musclos cuits i per reforçar el sabor de sopes de peix i de bullit.

  • 4. Sofregit de salsa marinera. Es piquen ceba, porro, all i tomàquet. Se sofregeixen en una cassola amb un parell de cullerades d’oli d’oliva i, quan comencin a cuinar-se, s’agreguen una cucharadita de pimentón i un parell de cullerots de brou de peix. Es deixa reduir perquè la verdura adquireixi el sabor del brou de peix. Cal posar a punt de sal, refredar i congelar. Així ja es té preparat un sofregit idoni per afegir a peixos rostits o escalfados, arrossos mariners i paelles, així com per a unes patates guisades amb peix.

  • 5. Sofregit amb sabor a barbacoa. En una cassola àmplia amb una mica d’oli d’oliva es cuinen a foc lent una ceba trossejada, un parell de dents d’all, gingebre rallado i un tallito de citronela. Quan la verdura estigui daurada, s’agreguen un parell de cullerades de sucre bru i una de mel, suc de taronja i un parell de cullerades de vinagre i es deixa que el sofregit segueixi cuinant-se durant un parell de minuts fins que comenci a homogeneïtzar-se. Finalment, s’afegeix salsa de tomàquet i es posa a punt de sal; es refreda i congela. Ja està llest un sofregit de barbacoa imprescindible per a l’elaboració de rostits d’aus o per agregar a unes costelles guisades o rostides.