Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Adobats, 0% greixos?

El contingut de greix dels adobats vegetals és escàs, excepte en el cas de les olives, encara que cal estar molt atents als nivells de sal

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 07deAgostde2013

Els adobats abunden en les terrasses dels bars i gairebé en qualsevol aperitiu que prenem amb amics i família, sobretot a l’estiu. El seu contingut en greixos, excepte en el cas de les olives, és escàs, així que convé preguntar-se quin paper exerceixen en una dieta saludable o en aquella que segueix algú que pretén perdre pes o evitar guanyar-ho. El present article explica què són els adobats i constata que el greix d’aquests aliments no és un problema, encara que sí pot ser-ho el seu contingut en sal, que en alguns casos és molt elevat.

Img encurt
Imatge: Keith Williamson

Què són els adobats

Adobar és un dels mètodes més antics i reeixits de conservació dels aliments. Pot realitzar-se mitjançant l’addició de sal, que origina una fermentació làctica espontània dels carbohidrats del vegetal (adobats fermentats), o després d’afegir àcid acètic o vinagre (adobats no fermentats). A dia d’avui segueix sent una forma important de conservar menjar en diversos països del món, per tres raons:

  1. Aporta unes propietats d’olor i sabor molt agradables i benvolgudes
  2. Incrementa la vida útil de fruites i hortalisses
  3. Requereix poca inversió d’energia i maquinària.

Els adobats més habituals del món són els cogombrets en vinagre

Si bé existeixen adobats d’origen animal (com a carn de porc o peixos), el més freqüent és que quan es fa referència a est processo culinari es parli de vegetals. Els més abundants al món són els cogombrets en vinagre (potser per ser un acompanyant habitual de les hamburgueses), encara que a Espanya destaquen també les olives, l’albergínia d’almagro, les pastanagues, les cebes, les tàperes, els alls o fins i tot una barreja de tots ells. El costum és servir-los com a tapes.

Greix en els adobats

Img enc1
Imatge: CONSUMER EROSKI

Excepte les olives, la resta de vegetals utilitzats per elaborar aquests adobats són baixos en greix. Com la disminució en la ingesta de greixos totals és una de les possibles estratègies per al control de l’excés de pes corporal (tal com va assenyalar un metaanálisis publicat en la revista British Medical Journal al desembre de 2012), cal fer-se un parell de preguntes: Els citats adobats segueixen sent baixos en greix després de la seva elaboració? Quin paper exerceixen en una dieta dissenyada per baixar de pes?

La veritat és que els adobats vegetals són baixos o molt baixos en greix, excepte les olives verdes (contenen un 12% de greix), o les negres (30% de greix). No obstant això, encara que les olives no són aliments “baixos en greix”, cal tenir en compte un detall: els seus greixos són, en la seva immensa majoria, “insaturades”. El consum habitual d’aquest tipus de greixos no suposa un risc per a la salut; per contra, s’ha associat a certs potencials beneficis. La resta d’adobats vegetals no superen de mitjana el 1% de greix, és a dir, són “baixos” o “molt baixos” en greix, segons la legislació actual.

Adobats: la sal és un possible problema

Img
Imatge: CONSUMER EROSKI

Els adobats, excepte les olives, gairebé no contenen greixos. No obstant això, convé tenir present que sí poden contenir elevades quantitats de sal, un nutrient que a Espanya es consumeix a l’excés (el doble del màxim recomanat), i que incrementa el risc de nombroses patologies, entre elles el càncer. En aquest sentit, en 1993, un estudi que el seu primer signatari és l’expert espanyol Josep Maria Ramón, va observar relació entre una alta ingesta d’adobats i el risc de càncer gàstric, alguna cosa que també ha constatat un metaanálisis publicat al juny de 2012.

Sigui com sigui, l’entitat de referència en prevenció i tractament d’aquesta malaltia, el Fondo Mundial per a la Recerca del Càncer, indica que “alguns mètodes de conservació, processament o preparació dels aliments afecten al risc de càncer” i que “les evidències més sòlides concerneixen a les carns processades, […] a la sal, venja de la font que venja, i als aliments conservats mitjançant la sal”. Per això recomana que es limiti el consum d’aliments processats amb sal afegida. A causa que el càncer gàstric suposa la segona causa de mort per càncer al món, són dades que no podem passar per alt.

Vigilar l'aportació de sal: un consell per recordar amb els adobats

Alguns adobats (no tots) poden tenir molta sal. Com saber on està el límit? Quan revisem la seva etiqueta hauríem de tenir present que Sanitat considera que un aliment té “molta sal” quan iguala o supera els 1,25 grams de sal per cada 100 grams d’aliment, i que aporta “poca sal” (és la situació idóneal) quan té 0,25 grams (o menys) de sal per cada 100 grams d’aliment. En tal cas, els clàssics cogombrets (1,7 grams de sal/100 grams) o les olives (4,8 grams de sal/100 grams) són aliments amb molta sal, mentre que (a manera d’exemple), la pastanaga adobada es troba en un punt intermedi entre “molta” i “poca” (0,75 g de sal/100 grams).

És cert que els adobats, finalment, són aliments que mengem en petites quantitats (en el cas de les olives, cada espanyol ingereix gairebé 1,3 quilos anuals, mentre que de la resta d’adobats prenem uns 115 grams cada any), però el seu consum habitual, si és elevat, pot suposar una important aportació de sal, per la qual cosa convé moderar la seva ingesta i aprendre a gaudir-los en la seva justa mesura.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions