No és només que el valor nutricional de les begudes alcohòliques sigui nul, que el seu consum estigui en l’origen d’unes 200 malalties o que el seu etiquetatge nutricional sigui el més opac i el que menys informació ofereix al consumidor. Des de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), la doctora Katherine García Malpartida adverteix que l’alcohol podria interferir en l’assimilació d’altres micronutrientes. O causar altres alteracions metabòliques a llarg termini.
Com afecten les begudes alcohòliques a l’assimilació de nutrients
➡️ Glucosa
L’alcohol altera l’equilibri de la glucosa, la qual cosa pot causar hipoglucèmies severes, és a dir, la baixada dels nivells de sucre en sang. Això provoca símptomes com a marejos, confusió i desmais.
➡️ Triglicèrids
L’alcohol es metaboliza en el fetge i, en aquest procés, es produeixen alts nivells de triglicèrids en sang (hipertrigliceridemia). Això provoca, al seu torn, que s’elimini menys grassa del torrent sanguini.
➡️ Obesitat
Aquest excés d’àcids grassos acaba acumulant-se també en el teixit adipós, augmentant el risc de sofrir sobrepès i obesitat.
➡️ Proteïnes
El consum d’alcohol en excés danya el fetge i acaba per dificultar la síntesi de proteïnes. Si el cos no obté suficients proteïnes pels aliments, passa a extreure-les dels músculs (sarcopenia). A més, les persones que consumeixen alcohol de manera crònica generalment deixen de consumir altres aliments, per la qual cosa s’agreuja el dèficit proteic i se sumen altres manques nutricionals.
➡️ Folatos
El dèficit de folato és la primera causa d’anèmia en pacients amb consum crònic abusiu d’alcohol, ja que altera l’absorció de l’àcid fòlic.
➡️ Vitamines del grup B
Consumir regularment alcohol genera una manca de vitamines d’aquest grup. Això produeix alteracions neurològiques i psicològiques.
➡️ Vitamina A
El seu dèficit és freqüent, ja que l’alcohol competeix en la ruta metabòlica del retinol (forma activa de la vitamina A), donant lloc a problemes de visió, sobretot nocturna.
➡️ Minerals
S’han descrit dèficit de minerals a causa de l’augment d’excreció renal de zinc, magnesi, calci, seleni i potassi.
➡️ Greix en el fetge
El consum habitual d’alcohol produeix esteatosis (acumulació de greix en el fetge). Si la situació empitjora, pot aparèixer cirrosi hepàtica, una malaltia irreversible que pot causar la mort.
El negoci de la ressaca
La ressaca amb tots els seus efectes (vasodilatació, sensació de calor, augment de la taxa cardíaca i respiratòria, disminució de la pressió sanguínia, sequedat en les mucoses, nàusees, mal de cap…) és el resultat de la interferència de l’alcohol en el normal funcionament del nostre sistema nerviós.
Imatge: Sam Williams
“La major part dels problemes es deriven de l’acetilaldehído, una substància que es genera a partir de la metabolización de l’alcohol. Fins que no s’elimina, poca cosa podem fer. Com a màxim, una aspirina o ibuprofeno i beure molta aigua per a contrarestar la deshidratació”, explica Álex Pérez, dietista-nutricionista en el Centre de Salut CAP Vallcarca-Sant Gervasi (Barcelona).
En els últims anys han proliferat tota sort de remeis per a pal·liar la ressaca. Són complexos vitamínics amb abundància de vitamines del grup B per a alleujar el treball del fetge en la metabolización de l’alcohol. Però cap té els efectes quasi miraculosos que donen a entendre.
Tampoc ho són els injectables posresaca: preparats intravenosos de sèrum salí, magnesi, calci, vitamina C i molta vitamina B. En realitat, aquests micronutrientes podrien obtenir-se bevent sucs o brou. No són lesius, però no compten amb cap aval científic.
El que sense cap dubte no ajuda contra la ressaca és tornar a beure. Només serveix per a introduir més metanol en el cos, que retardarà l’aparició del formaldehid responsable de la ressaca. És a dir, només retardarem l’inevitable.
