Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Alimentació i rendiment escolar

Experts britànics revisen els estudis sobre els beneficis de certs aliments en l'aprenentatge i conclouen que falten evidències que corroborin aquesta relació

img_comedorp 2

Nombrosos estudis han relacionat el paper de l’alimentació en el rendiment escolar. No obstant això, un grup d’experts de la Universitat de Teeside, en el Regne Unit, ha revisat alguns dels principals estudis i conclouen que falten evidències científiques que corroborin algunes d’aquestes implicacions, especialment les que fan referència als àcids omega 3.

Img

Mantenir una dieta baixa en greixos, sal i sucre, però rica en fruites i carbohidrats i portar una activitat física activa segueixen sent algunes de les principals recomanacions dels nutricionistes per ajudar als escolars a millorar el rendiment. No obstant això, experts britànics acaben de donar alguns dels estudis publicats en aquest camp un grau d’incertesa que té a veure sobretot amb les mesures més adequades que cal aplicar-se. Les autoritats sanitàries de bona part dels països europeus duen a terme polítiques dirigides a millorar la nutrició de la població infantil, una acció que l’Agència de les Normes Alimentàries britànica (FSA, en les seves sigles angleses) considera que requereix noves recerques perquè siguin eficients.

Una revisió dels estudis publicats fins ara, duta a terme per experts del Centre d’Alimentació, Activitat Física i Recerca de l’Obesitat de la Universitat de Teeside i encarregada per la mateixa FSA, adona de l’escassa relació entre nutrició i rendiment escolar. Els experts han examinat una extensa llista de treballs realitzats sobre la població d’entre 4 i 18 anys del Regne Unit i altres països desenvolupats. Per a aquesta anàlisi s’han recuperat un total de 24.094 publicacions d’interès internacional, de les quals 23.230 s’han exclòs en considerar que no complien amb els criteris fixats pels investigadors, com la durada dels estudis (molt curta) i el tema analitzat (en la majoria dels casos només es valora l’efecte del desdejuni). Els responsables de l’estudi recomanen completar la recerca, amb períodes més llargs i usant mesures estandarditzades universals.

El que diuen els estudis
Alguns estudis confirmen que la capacitat intel·lectual es veu afectada per la qualitat nutritiva de la dieta

Segons algunes recerques realitzades sobre la importància de la nutrició i rendiment escolar, els alumnes que se salten el desdejuni cometen més errors en els exercicis de resolució de problemes. Experts de la Universitat de Gal·les consideren que el desdejuni incrementa l’índex de glucosa en la sang, que al seu torn activa un transmissor cerebral denominat acetilcolina, al que relacionen amb la memòria. Els investigadors consideren que les substàncies que frenen la producció d’aquest transmissor redueixen la capacitat per recordar nova informació. La vitamina B1, present en aliments a força de cereals com a pa integral o enriquit, és una de les principals productores d’acetilcolina.

I és que des de fa temps el desdejuni ha estat una dels menjars a les quals més importància se li ha donat en la capacitat intel·lectual. Els experts recomanen que el desdejuni sigui el 25% de l’energia i els nutrients necessaris per a la resta del dia. Segons un estudi realitzat per la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació (SEDCA), un 22% dels escolars espanyols només prenen un got de llet abans d’anar al col·legi. Incloure en el desdejuni cereals i fruita no només millora el rendiment escolar, segons l’estudi, sinó que a més ajuda a prevenir l’obesitat infantil. A Espanya, el passat mes de novembre l’Agència de Seguretat Alimentària (AESA) presentava la campanya Desperta, desdejuna!, dirigida a fomentar la importància del primer menjar del dia.

La proposta britànica
Si ben els estudis han demostrat fins ara que una dieta sana redueix el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular i alguns tipus de càncer, la FSA proposa una recerca més a llarg termini que valori els efectes de la nutrició en les necessitats escolars. Per a això, els resultats hauran de basar-se en tots els factors que puguin afectar al desenvolupament infantil. Un dels majors perjudicats ha estat el sector làctic britànic ja que els nous estàndards de nutrició fixats pel govern «prohibeixen aquest producte a les escoles del país al costat d’altres aliments com a begudes», assegura Gwyn Jones, director de la Unió de Ramaders del país. El consum de llet sencera per persona a la setmana ha caigut gairebé un 75% entre 1985 i 2004 i ha estat substituïda per la llet semidesnatada.

D’altra banda la revisió confirma que no existeixen suficients evidències per afirmar que els àcids omega 3 tenen efectes beneficiosos en general sobre l’aprenentatge, encara que sí existeixen algunes evidències que milloren el rendiment en escolars amb certa dificultat d’aprenentatge. Molts dels estudis sobre els beneficis per a la salut d’aquests àcids revelen que el peix és una de les seves fonts principals. Salmó, sardines, nous i ametlles són especialment rics en aquests àcids, i se’ls associa un efecte positiu en el cervell i la vista.

ESCOLARS OBESOS

Img comedores3
Segons l’Enquesta Nacional de Salut 2003, s’estima que el 6,2% de la població infantil i juvenil espanyola no desdejuna habitualment i que existeix una relació clara entre aquest mal hàbit alimentós i l’obesitat. L’estudi EnKid, de 2001, demostra que aquest problema es manifesta sobretot a partir dels 14 anys, amb un bec màxim als 18, i que afecta al 9,8% dels homes i al 7,8% de les dones. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en més de mil milions el nombres de persones amb sobrepès i en uns 300 milions el nombre d’obesos a tot el món. El 8,5% dels nens espanyols d’entre 2 i 17 anys té obesitat i un altre 18,2% té sobrepès.

Els experts tenen clar que el que justifica aquest augment de l’obesitat és l’abandó del menú ric en fruites, verdures i cereals i l’augment del consum de productes cárnicos i làctics, brioixeria, begudes carbonatades i menjars més fàcils de preparar però amb un alt contingut calòric. Des del passat mes de juliol les escoles espanyoles compten amb el Programa Perseo, que està previst que s’apliqui durant aquest curs en 60 col·legis d’Andalusia, Canàries, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia, Murcia, Ceuta i Melilla. Amb aquest programa està previst realitzar controls antropométricos, efectuar una avaluació clínica i un seguiment dels nens. L’objectiu de tot això és «minimitzar els efectes del sobrepès i l’obesitat sobre la salut i el benestar dels consumidors».

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions