Un consum sa i equilibrat depèn de diversos factors. Els professionals de la nutrició i la salut han consensuat les racions i les freqüències de consum que són acceptables i saludables, però també el volum dels plats on se serveix el menjar, l’edat o l’estat de salut són aspectes que s’han de tenir en compte. Cada individu té diferents necessitats i la quantitat d’aliments que es consumi ha de ser proporcional a aquestes. En particular, entre els qui tenen problemes de sobrepès o desnutrició.
Quant és suficient?
Imagen: Jesse Dill
A moltes persones els resulta complicat determinar quant han de menjar i beure per seguir una dieta equilibrada. En atenció a aquesta dificultat real, els professionals del camp de la nutrició han desenvolupat un mètode que facilita aquesta labor: el sistema de racions de consum d’aliments. Són unes normes generals que ajuden a determinar quant s’ha de consumir de manera saludable i equilibrada.
Aquestes normes indiquen, mitjançant mesures casolanes (un got, un cassó, una llesca de 3 dits de grossor o 4 cullerades), una quantitat o un rang d’aliment que és acceptable per al consum. És un mètode senzill i pràctic que tradueix les calories de la dieta en quantitats i proporcions convenients de cada grup d’aliments: làctics, proteics, farináceos, fruites, hortalisses, verdures i greixos. Es considera que una ració és la proporció aconsellada de consum, per la qual cosa conèixer-les és un pas previ per realitzar un menú diari equilibrat i saludable.
La grandària de la vaixella ajudaria a un millor control de la quantitat que s’ha de consumir
Un pas paral·lel és considerar les diferències individuals segons l’edat i l’estat de salut. La quantitat i/o volum contemplat per ració no varia per les persones adultes, però sí per als nens. A partir d’aquesta consideració, els individus, segons edat, necessitats (infància, adolescència, embaràs, maduresa, vellesa) i estat de salut, amb ajuda d’un nutricionista, hauran d’adequar el nombre de racions que han de consumir de cada grup d’aliments per seguir el model de dieta equilibrada.
Menjar més sense ser conscients
Brian Wansink, expert en l’anàlisi del comportament alimentari, detalla en una de les seves recerques com l’entorn influeix en la conducta alimentària, igual que altres factors com la grandària de la ració o de l’envàs, o la forma i volum de la vaixella. Hi ha proves que la dimensió dels envasos d’aliments i les porcions han augmentat de manera considerable en els últims 30 anys. Aquesta tendència, iniciada a EUA però estesa en gran part dels països desenvolupats, pot contribuir a l’augment de pes.
En informar als individus que les grandàries de les racions són més grans, tendeixen a subestimar el seu consum, almenys, en un 20%
En els seus diversos informes, l’autor corrobora com aquests factors poden fer que la gent mengi més sense que sigui conscient que ho fa. S’ha comprovat que en informar als individus que les grandàries de les racions són més grans, tendeixen a subestimar el seu consum, almenys, en un 20% (no creuen que han menjat tant) i molts dels participants sostenen de forma errònia que saben controlar-se i que aquest aspecte no els influeix en la quantitat que mengen.
Aquest extrem és fàcil de constatar en la vida quotidiana: és habitual menjar més del compte si s’obre una borsa gran de pipes o de patates fregides, si al cinema es demana l’envàs major de crispetes, es cuina una pizza de gran grandària o serveixen una porció d’aliment major al de costum en un restaurant. Segons els resultats d’un estudi dirigit per Wansink, quan es va duplicar la grandària dels paquets d’aliments, el consum va augmentar entre un 18% i un 25% per farináceos com espaguetis i similars, i entre un 30% i un 45% per a molts snacks.
En un estudi, els comensals van consumir sopa de tomàquet servida en uns bols sense tenir coneixement que s’emplenaven de forma contínua a través de tubs ocults que corrien per sota de la taula connectats al fons. Es va comprovar com els participants van menjar fins a un 76% més en aquests “plats sense fons”, pel que fa a la ració individual. Quan se’ls va preguntar per què van deixar de menjar, es van referir al temps disponible, van assegurar que ho van fer quan es va acabar el programa de televisió que miraven o perquè van veure deixar de menjar a l’acompanyant.
En recerques centrades en el desenvolupament infantil, s’ha demostrat com la percepció de la grandària de la porció dels aliments comença a influir entre els tres i els cinc anys d’edat. La tendència dels nens a menjar majors quantitats de les quals corresponen a les seves necessitats pot explicar-se perquè s’acostumen ràpid a aquestes grandàries exagerades. Si se’ls ofereix aquestes quantitats de forma habitual poden interpretar-ho com “l’adequat”.
