Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Alimentació saludable, què és?

Dels deu factors més perjudicials per a la salut, sis estan relacionats de forma directa amb l'alimentació

img_dieta sana1 listp

L’alimentació saludable està en boca de tots, encara que solament sigui en forma de paraules i no tinguem molt clar què és. A dia d’avui, ningú dubta que “menjar sa” o “alimentar-se bé” és clau per mantenir la salut. Hi ha estudis que ho recolzen. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), dels deu riscos que més perjudiquen a la salut, sis estan relacionats de forma directa amb l’alimentació, i causen el 40% de les defuncions. Davant les dades, sembla obvi que menjar bé és la base per estar sans. Davant els plats, no obstant això, no sempre prenem bones decisions: quan arriba l’hora d’escollir els aliments, preparar-los i degustar-los, ens allunyem d’una dieta saludable, de vegades per capritx i, unes altres, per desconeixement. Per donar solució a això últim, el següent article posa sobre la taula què és l’alimentació saludable, quins són les seves característiques i quina diferència hi ha entre una dieta variada i una dieta equilibrada.

A la recerca d’una definició consensuada

El GREP-AEDN, un grup d’experts en nutrició que es va formar en 2005 en el si de l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes, acaba d’arribar a un consens sobre el concepte “alimentació saludable. Es tracta d’un pas significatiu per a la millora de la salut pública si es té en compte que, en opinió de l’OMS, millorar la nutrició podria ser el factor aïllat més important per reduir les malalties a Europa. En aquesta línia, l’objectiu del GREP-AEDN ha estat “promocionar la salut pública mitjançant una proposta que reflecteixi les evidències científiques disponibles sobre la relació entre alimentació i salut”.

Setze dietistes-nutricionistes procedents dels molt diferents àmbits en els quals aquests professionals sanitaris desenvolupen els seus competencias, han participat en l’elaboració de la definició consensuada de l’alimentació “saludable”. Com a justificació assenyalen que, encara que existeixen múltiples definicions sobre aquest concepte, aquestes són, en ocasions, controvertides.

Una alimentació saludable és, pel GREP-AEDN, aquella que permet aconseguir i mantenir un funcionament òptim de l’organisme, conservar o restablir la salut, disminuir el risc de patir malalties, assegurar la reproducció, la gestació i la lactància, i que promou un creixement i desenvolupament òptims. Ha de ser satisfactòria, suficient, completa, equilibrada, harmònica, segura, adaptada, sostenible i assequible.

Característiques principals de l’alimentació saludable

La definició d’alimentació “saludable” incorpora diversos conceptes -com a harmonia, equilibri o sostenibilitat- que poden generar dubtes i serveix per a nens, adolescents i adults. Per això, el GREP-AEDN els ha detallat un a un, per evitar ambigüitats. D’aquesta manera, perquè la nostra alimentació es consideri saludable, ha de ser:

  • Satisfactòria: agradable i plaent per als sentits.
  • Suficient: que cobreixi les necessitats d’energia, en funció de les necessitats de les diferents etapes o circumstàncies de la vida.
  • Completa: que contingui tots els nutrients que necessita l’organisme i en quantitats adequades.
  • Equilibrada: amb una major presència d’una àmplia varietat d’aliments frescos i, sobretot, d’origen vegetal, i amb una escassa o nul·la presència tant de begudes alcohòliques com d’aliments amb baixa qualitat nutricional.
  • Harmònica: amb un equilibri proporcional dels macronutrientes que la integren.
  • Segura: sense dosi de contaminants biològics o químics que superin els límits de seguretat establerts per les autoritats competents, o exempta de tòxics o contaminants físics, químics o biològics que puguin resultar nocius per a individus sensibles.
  • Adaptada: que s’adapti a les característiques individuals (situació fisiològica i/o fisiopatológica), socials, culturals i de l’entorn de l’individu.
  • Sostenible: que la seva contribució al canvi climàtic sigui la menor possible i que prioritzi els productes autòctons.
  • Assequible: que permeti la interacció social i la convivència i que sigui viable des del punt de vista econòmic per a l’individu.

Dieta variada o equilibrada?

L’any 2006, la Comissió Europea va publicar un Eurobarómetro denominat ‘Salut i aliments‘. En ell va preguntar a una mostra representativa de la població europea què creia que definia a una alimentació saludable. La majoria va respondre “seguir una dieta equilibrada”, però també “consumir una varietat de diferents aliments”.

Tan sol un any després, es va publicar el llibre ‘Nutrició en Salut Pública‘, en el qual el doctor Miguel Ángel Royo va detallar dues qüestions:

  1. D’una banda, que malgrat que la varietat dietètica pot millorar el perfil nutricional de l’alimentació, també pot modificar el llindar de sacietat i, per tant, incrementar la quantitat d’aliments ingerits.
  2. D’altra banda, que en poblacions amb un patró dietètic de caràcter occidental, una major varietat de la dieta s’associa a un major consum d’aliments molt processats i amb alta densitat energètica.

Com això pot influir en el desenvolupament i manteniment de l’obesitat, aquest expert en salut pública i nutrició va assenyalar que “sembla raonable redirigir la recomanació de consumir una dieta variada cap a aquells aliments considerats saludables, tals com a cereals (sobretot integrals), fruites i verdures”. Tal com es va detallar en aquest article d’Eroski Consumer, convé desconfiar del concepte “dieta variada” o “menjar de” tot en el context actual, en el qual existeix una gran oferta d’aliments no saludables amb “enemics invisibles“. De fet, estudis publicats en 2001, 2003, 2006 i 2011 han assenyalat que com més gran és la varietat dietètica, major és el risc de sofrir obesitat.

Així, si ben el GREP-AEDN ha incorporat l’equilibri de la dieta com un aspecte important a tenir en compte en tota dieta sana, no ha incorporat la paraula “varietat” en la seva definició sinó que l’ha inclòs dins del concepte “dieta equilibrada”. Com s’ha detallat abans, una dieta equilibrada és per a aquest grup de dietistes-nutricionistes, aquella que compta amb una major presència d’una àmplia varietat d’aliments frescos i, sobretot, d’origen vegetal, i amb una escassa o nul·la presència tant de begudes alcohòliques com d’aliments amb baixa qualitat nutricional. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) inclou la “varietat” per definir a una dieta sana d’una manera similar a l’expressada pel GREP-AEDN: “segueixi una dieta nutritiva basada en una varietat d’aliments d’origen sobretot vegetal, en lloc d’animal”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions