Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aliments amb etiqueta de qualitat

Són productes amb una qualitat superior tant en el seu cultiu com en el seu procés de transformació i elaboració respecte a la resta d'aliments de la seva mateixa classe
Per Andone Marín, Maite Zudaire 12 de desembre de 2008
Img jamon guijuelo
Imagen: Justus Hayes

Musclo de Galícia, Oli de Navarra Verge Extra, Formatge d’Idiazabal, Coca del Casar, Pebrots de Guernica, Cireres del Jerte, Xoriço de Cantimpalos, mel de l’Alcarria, Pernil de Guijuelo… La llista d’aliments “amb etiqueta”, és a dir, la qualitat de la qual respon a la categoria de Denominació d’Origen Protegida (DOP) o a la d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) és llarga: més de 140 enfront dels 20 que es comercialitzaven durant els primers anys de la dècada dels 90.

Imagen: Justus HayesAquests sistemes de qualitat diferenciada els va crear la Unió Europea a principis de la dècada dels anys 90, i ara és el Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí, en el seu Departament d’Alimentació, el que informa oficialment de tots els productes que compleixen la Denominació d’Origen, així com de les seves característiques particulars i dels requisits exigits. L’elenc inclou productes de diferent naturalesa, però amb alguna cosa en comú: un distintiu que informa al consumidor de la procedència del producte que adquireix i li garanteix una qualitat superior tant en el seu cultiu com en el seu procés de transformació i elaboració posterior. No obstant això, malgrat tots els que són, segueixen sent pocs (2% en 2004) en comparació del total de productes del mercat i, d’igual manera, també és escàs el seu consum.

DOP: Denominació d’Origen Protegida

Quan es parla popularment d’aliments amb Denominació d’Origen, el primer que un pensa és que es tracta d’aliments d’una major qualitat, bé per un sabor més autèntic, un cultiu exclusiu o un sistema de producció únic respecte a la resta de productes de la seva mateixa classe. S’entén que es tracta de productes amb un valor afegit però no es té molt clar el significat de tal distinció, ni de la Denominació d’Origen Protegida (DOP), ni de d’altres que s’apliquen a altres productes com la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) o l’Especialitat Tradicional Garantida (ETG).

El camí cap a l’obtenció de la Denominació és llarg i complicat

A més, el major preu d’aquests productes fa que molts consumidors els considerin com un petit luxe gastronòmic i releguin el seu consum a explicades ocasions o a moments molt especials. En termes de normativa, el Reglament europeu aplicable a aquests productes (Reglament 510/2006) defineix la Denominació d’Origen Protegida (DOP) com “el nom d’una regió (mel de l’Alcarria), d’un lloc determinat (pebrots de Guernica) o, en casos excepcionals, d’un país, que s’empra per designar un producte agrícola o un producte alimentós d’aquesta procedència i que té una qualitat o unes característiques degudes fonamental o exclusivament al mitjà geogràfic delimitat amb els seus factors naturals i humans en el qual es realitza la producció, la transformació i l’elaboració”.

Per tant, quan adquirim un producte DOP ens estem portant a casa un aliment que té la garantia d’haver estat elaborat en totes i cadascuna de les seves fases a la zona de producció a la qual es refereix i sota el control d’un Consell Regulador. Aquest Consell s’encarrega que compleixi amb totes les exigències del Reglament comunitari i les derivades del plec de condicions que se li aplica, segons cada cas. Així, la poma Reineta del Bierzo es conrea exclusivament a la Comarca del Bierzo, al nord-oest de la Província de León (Comunitat Autònoma de Castella i Lleó); l’Oli d’Oliva Verge Extra Campiñas de Jaén ha estat elaborat amb unes varietats seleccionades d’olives conreades en municipis delimitats de la província de Jaén (i no d’altres províncies andaluses); l’arròs de Calasparra s’ha conreat, processament i envasat en uns termes municipals concrets de les províncies de Múrcia i Albacete.

L’origen dels Productes Protegits

El sistema de Denominació d’Origen Protegida va ser creat, al costat d’altres -Indicació Geogràfica Protegida (IGP), ETG (Especialitat Tradicional Garantida)- per la Unió Europea en la dècada dels 90 dins de la seva política de qualitat de productes agroalimentaris. L’objectiu és doble: recolzar als productors per fer front a abusos i imitacions de productes que han adquirit certa rellevància i reputació; i recolzar als consumidors, en oferir-los informació sobre el caràcter específic dels productes amb aquesta denominació, perquè els puguin distingir d’altres semblances, però no iguals.

L’obtenció de la certificació DOP concedeix en titular certa exclusivitat quant a l’ús de “la seva imatge”. Una vegada en el registre europeu, els productes DOP gaudeixen de protecció enfront de:

  • La utilització comercial del nom o “denominació” per part de productors no emparats, la qual cosa evita que uns altres utilitzin la seva reputació enganyant o confonent al consumidor.
  • Qualsevol imitació, usurpació o evocació al producte protegit, encara que es faci referència a l’origen veritable. Per exemple: no es podrà emprar la denominació “Formatge Manxec” en productes que no siguin Denominació d’Origen, encara que el formatge en qüestió hagi estat elaborat a Castella-la Manxa.
  • Qualsevol tipus d’indicació falsa quant a la procedència, l’origen, la naturalesa o les característiques essencials, en l’envàs o en l’embalatge, en la publicitat, entre uns altres. La competència tampoc podrà utilitzar envasos semblats a l’original que puguin confondre al consumidor.

Europa no està sola en el seu intent per reforçar la protecció de productes regionals de qualitat. Països com Índia, Pakistan, Sri Lanka, Tailàndia, Kenya i Jamaica, entre uns altres, també exigeixen millor protecció, ja que estan preocupats per la pèrdua de drets sobre els seus productes exclusius com l’arròs Basmati, el te de Ceilan o el te de Darjeeling, entre molts altres. Com a dada curiosa, a l’una que preocupant, es produeix més te -de Darjeeling- fora de l’Índia que a la regió de Darjeeling, al nord-est del país.

Els productes amb Denominació d’Origen s’identifiquen i distingeixen d’aquelles semblances per l’etiqueta distintiva corresponent; el símbol comunitari, un blasó amb becs blaus o vermells amb una representació gràfica de solcs d’un camp llaurat en groc sobre fons blau o vermell, envoltat de dotze estels i amb l’emblema “Denominació d’Origen Protegida” escrita al seu al voltant.

Requisits de qualitat

L’obligació prèvia per aspirar a tal denominació és que es tracti d’un producte agroalimentari, és a dir, ha de procedir de la indústria agrària, la qual cosa inclou no només comestibles -formatge, llegums, oli, fruita, arròs, pernil, mel, carn, peixos- sinó també uns altres (menys nombrosos i dels quals a Espanya encara no hi ha exemples), com a olis essencials, fenc, vímet o llana.

A partir d’aquí, els requisits que han de complir els productes per aconseguir la distinció DOP de la Unió Europea han de ser degudament justificats: la seva qualitat diferenciada, la relació causal entre les seves característiques especials i la zona de producció… Originàriament aquesta distinció estava pensada per a productes europeus, però des de l’any 2006 poden sol·licitar la distinció productors de països tercers. Fins avui, el Cafè de Colòmbia és l’únic producte no europeu que té Denominació d’Origen.

El camí cap a l’obtenció de la Denominació és llarg i complicat. A la recopilació de documentació i la realització del treball de justificació a nivell nacional o autonòmica li segueixen diverses fases d’estudi en la Comissió Europea fins al registre. Tot això implica una complexa burocràcia que s’allarga uns dos anys. Mentre dura la tramitació de la protecció en l’àmbit europeu, existeix l’opció d’acollir-se a l’anomenada Protecció Nacional Transitòria. Es tracta d’una opció voluntària que concedeix a un producte en procés d’obtenció de la DOP la consideració com a tal dins de les fronteres de cada estat membre.

Un producte en aquesta situació, per tant, seria Denominació d’Origen Protegida a Espanya i gaudiria de la protecció dins del territori espanyol, encara que no en la resta d’Europa. Tal com indica el seu nom, es tracta d’una protecció transitòria, és a dir, li reconeix les característiques d’un producte DOP en l’àmbit nacional mentre espera a tenir dret a la més àmplia protecció a nivell europeu. Durant aquest període no es podrà utilitzar el símbol comunitari, però sí la indicació Denominació d’Origen Protegida.

ALIMENTS ESPANYOLS AMB DOP

La varietat i qualitat dels productes agrícoles al nostre país són sobradament conegudes. De fet, el nombre de productes amb certificació comunitària relacionada amb l’origen (ja sigui DOP o IGP) no ha deixat d’augmentar en els últims anys. Això explica que Espanya ocupi el tercer lloc entre els països europeus en nombre de productes amb garantia d’origen, per darrere d’Itàlia i França.

Referent a la Denominació d’Origen Protegida, la major representació és la dels formatges i mantegues (22 registrats més 4 pendents de resolució) i olis d’oliva verge (19 registrats més 9 en tràmits), seguits de les fruites (9 registrades i 2 més en procés), pernils (5), hortalisses (3), espècies (3), arrossos (2), mels (2), llegums (1) i mol·luscs (1).

MÉS DISTINCIONS DE QUALITAT

Els Aliments de Qualitat Diferenciada són els productes que estan protegits per una normativa de la Unió Europea que garanteix el compliment d’uns requisits superiors als exigits per a la resta de productes. A més del sistema DOP hi ha uns altres:

  • Indicació Geogràfica Protegida (IGP). La més semblant a la Denominació d’Origen i la que més es confon amb aquesta. La diferència entre ambdues no té a veure amb la qualitat, sinó amb la naturalesa del vincle amb el mitjà geogràfic. En el cas de la DOP totes i cadascuna de les fases “producció, transformació, elaboració” ha de tenir lloc a la zona delimitada, mentre que en la Indicació Geogràfica Protegida és suficient amb que es doni una d’elles. Alguns exemples molt populars de productes amb IGP són l’espàrrec de Navarra, cítrics valencians, ensaïmada de Mallorca, alfajor de Medina Sidonia, vedella gallega, vedella de Navarra, cecina de León o botillo del Bierzo.
  • Especialitat Tradicional Garantida (ETG). La particularitat d’aquests productes es deu a la utilització de matèries primeres tradicionals o a un procés d’elaboració tradicional. A Espanya són el pernil serrà, la llet de granja, els panellets (pastelillos de massapà) i la coca d’oli.
  • Producció Ecològica. Són aliments en el procés dels quals de producció no s’han utilitzat productes químics de síntesis com a fertilitzants, plaguicides, antibiòtics i similars.