Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aliments laxants, eficaços contra el restrenyiment

Es precisen més aliments rics en fibra i complements dietètics laxants que medicaments per a tractar aquest malestar
Per Maite Zudaire 6 de desembre de 2021
Img alimentos laxantes alc hd
Imagen: Denira

Hi ha molta gent que diu sofrir restrenyiment, que té dificultats a l’hora d’evacuar o que no ho fa tantes vegades com desitjaria; assegui molèsties en l’abdomen, inflor d’estómac i gasos. Per a evitar aquest malestar, hi ha qui pren medicaments laxants, que són els que li resolen el problema. No obstant això, molts d’ells tenen efectes secundaris i fan que el cos s’habituï a ells, la qual cosa dificulta que la situació es resolgui consumint aliments amb fibra o aliments laxants. El següent article explica com combatre el restrenyiment amb la dieta i quin paper exerceixen alguns complements dietètics.

Aliments i remeis laxants

Les fruites fresques, les dessecades, la fruita seca, les hortalisses i les verdures, així com els llegums, són aliments amb abundant contingut de fibra. Dins d’aquests grups, existeixen alguns aliments que sobresurten pel seu contingut en aquest compost, exclusivament vegetal, i que resultaran més útils a l’hora de tractar el restrenyiment.

  • Entre les hortalisses i verdures destaca la carxofa (9,4 g de fibra/100 g).
  • Les fruites més laxants són les fruites del bosc, com a groselles, gerds i mores (uns 6-7 g de fibra/100 g), la taronja (8 g/100 g), la magrana i el kiwi (3 g/100 g). La quantitat de fibra que aporta la resta de fruites ronda els 2 g/100 g.
  • En general, la fruita seca (ametlles, pinyons, avellanes, nous) i les fruites dessecades (orejones, prunes, raïm i figues seques) són els aliments més rics en fibra. El seu consum serà moderat, ja que els primers contenen molt de greix, per la qual cosa poden resultar calòrics i indigestos; i els segons són una font concentrada de sucres. Un grapat de fruita seca, uns 25 grams, aporta de 2,5 a 4 g de fibra. Dins de les fruites dessecades destaquen les prunes seques (16 g de fibra/100 g) i, a més, serveixen com a base per a elaborar diferents remeis casolans molt útils per al restrenyiment, com la compota de pera o poma amb prunes. Així mateix, les prunes contenen sorbitol (un tipus de sucre) i derivats de la hifroxifenilxantina, substàncies que juntament amb la fibra estimulen l’activitat dels músculs del còlon, la qual cosa afavoreix l’evacuació i evita el restrenyiment.
  • Un bon plat de llegums , uns dos cassons, equival a uns 80-90 g (pes en sec), aporta uns 10 g de fibra. També es converteixen en una bona alternativa per a enriquir la dieta en aquest nutrient, que augmentarà si es combinen els llegums amb verdures.
  • D’igual forma, els cereals integrals són uns altres dels aliments més eficaços contra el restrenyiment, per la qual cosa, en cas de sofrir-lo, és aconsellable triar el pa, les biscotes i les galetes integrals, a més de la pasta i l’arròs integrals.
  • També hi ha evidències científiques com per a recomanar el consum diari de iogurt o altres llets fermentades, per la seva eficàcia a l’hora de disminuir el temps de trànsit intestinal i millorar el restrenyiment.

Un remei casolà per a combatre el restrenyiment és deixar en remull unes cinc prunes en un got d’aigua durant 12 hores i, una vegada transcorregut aquest temps, menjar les prunes i beure l’aigua en dejú o abans de ficar-se al llit. També pot prendre’s abans d’anar al llit un suc de taronja sense colar (per a aprofitar tota la fibra present en la polpa) amb dues o tres prunes seques estovades en el suc. Altres remeis casolans resulten efectius per a moltes persones, com beure en dejú un suc de taronja o un cafè sol amb aigua temperada i un kiwi.

Complements dietètics contra el restrenyimentA l’hora de tractar un restrenyiment pot ser que la dieta no sigui suficient. En aquest cas serà un professional qui hagi de valorar la necessitat de prendre un complement que aporti una quantitat extra de fibra a la dieta.

El segó de blat o el de civada són algunes de les possibilitats. El segó de blat és la coberta exterior del gra de blat i una de les fonts dietètiques més riques en fibra insoluble, eficaç per a estimular els músculs intestinals i tractar aquesta malaltia. Les presentacions són molt variades, ja que el segó pot prendre’s en forma de comprimits, si bé també s’afegeix a cereals de desdejuni o a les galetes. No obstant això, tampoc convé ser exagerat amb la presa de complements. Per al segó de blat, no s’aconsella prendre més de 20-30 g al dia per a no sentir la conseqüència de l’excés, com a flatulència, distensió i dolor abdominal.

El glucomanano és un altre dels complements dietètics més recorreguts en cas de restrenyiment. Es tracta d’un polisacàrid procedent d’un tubercle (Amorphophallus konjac). Aquest compost té la qualitat d’absorbir aigua formant un gel espès, que augmenta el volum del contingut intestinal, la qual cosa accelera els moviments intestinals i corregeix el restrenyiment.

L’ús habitual de complements o de medicaments laxants pot no ser la millor solució a llarg termini; la clau per a tractar el restrenyiment està a identificar la causa o les causes que el provoquen.

Molest restrenyiment

El restrenyiment es caracteritza per una reducció en el número i el pes de les deposicions que, amb freqüència, s’associa a un enduriment d’aquestes. No obstant això, el restrenyiment resulta difícil de definir pel fet que és un problema subjectiu, amb símptomes i molèsties molt particulars. És a dir, no és fàcil concretar què és un hàbit intestinal normal ja que en ell influeixen factors diversos.

Per a facilitar el seu diagnòstic es considera que en una població sana la freqüència normal de defecación oscil·la entre tres deposicions per setmana i tres al dia, que s’expulsen sense dificultat en el 75% de les ocasions. Si les defecaciones tenen lloc menys de tres vegades per setmana, es considera que existeix restrenyiment.

Hi ha moments en la vida en els quals el restrenyiment pot estar més present. Els nens solen ser víctimes de la dificultat per a defecar; l’embaràs també és una època crítica; i fins i tot amb l’edat el restrenyiment tendeix a fer-se crònic.