Aliments light

Segons dades de l’Observatori del Consum i la Distribució Alimentària, dut a terme pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació durant l’any 2006, els aliments light formen part dels productes en els quals menys confia el consumidor perquè «no creuen que no aportin calories». Aquesta dada sembla, si més no, curiós atès que cada vegada són més nombrosos els productes que es comercialitzen amb diferents denominacions: light, lleuger, alleugerit, amb menys grassa o sense sucre, entre altres. Aquests missatges donen a entendre que el producte és menys calòric i, per tant, més saludable, i així és com ho percep el consumidor.

No obstant això, encara que els ciutadans cada vegada són més conscients que quan trien un producte que diu ser light no el fan perquè el producte no té calories, continuen sent molts els que creuen que la majoria de productes light té bastants menys calories. En aquest sentit, CONSUMER EROSKI va realitzar una exhaustiva recerca en la qual s’analitzava l’etiquetatge nutricional de 52 aliments light i donava a conèixer al consumidor les veritables característiques dels productes comercialitzats com a tals. La conclusió més rellevant de la recerca va ser que «un terç dels aliments etiquetats com a light no ho són en realitat».

Ateses aquestes evidències, la regla d’or per a acostumés a menjar més lleuger és tenir en compte que no és necessari ni convenient consumir per costum productes light. És important ser selectius a l’hora de triar-los, analitzar l’etiqueta i comparar les dades relatives al contingut energètic, gras i ensucrat, entre dos productes de la mateixa marca o de diferent marca, un tradicional i el seu homòleg light. Perquè el consum d’un aliment light es tradueixi en una reducció substancial de calories de la dieta, cal tenir en compte dos aspectes: quantitat que consumim d’aquest aliment i freqüència amb la qual ho mengem.

Per a això, és necessari analitzar quin ús fem de productes com a melmelades, mantegues, margarines, galetes, maioneses, gelats o iogurts, entre altres, i valorar si realment val la pena invertir en ells. Quina necessitat tenen moltes persones de prendre melmelada light si no desdejunen cada dia amb melmelada, o si ja han adquirit el costum d’afegir poca quantitat? Segons la marca triada, la diferència de calories entre una cullerada sopera (25 grams) de melmelada normal i la seva homòloga més lleugera pot oscil·lar entre 8 i 25 calories. La diferència resulta poc significativa, atès el valor energètic total de la dieta, encara que aquesta sigui hipocalórica de 1500 Kcal.

El mateix cas es pot traslladar a maioneses, margarines, mantegues, refrescos i, fins i tot, el sucre. Encara que la diferència de calories entre les versions tradicionals i les lleugeres, o en el cas del sucre, comparant-la amb els edulcorants sense calories com a sacarina, aspartame, ciclamat i similars, són substancials, si no es té costum de prendre aquests aliments, la diferència energètica no alterarà les calories de la dieta. No obstant això, en aquests casos seria oportú analitzar el moment en el qual es consumeixen. Per exemple, si aquests aliments formaran part d’un menjar copiós, es poden emprar les versions més lleugeres d’aquests productes perquè a més d’alleugerir el menú, facilitaran la digestió.

L’examen de consciència també el farem fins i tot amb aliments més comuns com la llet. A penes són 25 calories la diferència entre prendre un got de llet semidesnatada i un de desnatada. L’elecció de la desnatada serà convenient per a reduir al màxim els greixos i les calories si es prenen dues o més gots sencers (no mitjos gots si es barregen amb cafè), o davant problemes de salut del cor o arterials. No obstant això, no és rellevant per als qui a penes prenen llet. En aquests casos, serà més saludable triar els iogurts desnatats si es té costum de prendre aquests lactis en lloc de llet.

El parlament europeu va aprovar recentment un nou reglament relatiu a les «declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments» que va entrar en vigor el passat 1 de juliol de 2007. En ell es plasmen les noves denominacions que han de complir els aliments considerats fins ara com a light, lleugers o alleugerits, baixos en greixos, baixos en sucres i sense sucres, entre altres.

Així, en l’etiqueta dels aliments han de constar les diferents especificacions en funció que l’aliment tingui un menor contingut energètic, gras o ensucrat, tal com segueix:

• Sota valor energètic. Solament podrà declarar-se que un aliment conté un baix valor energètic si el producte no té més de 40 kcal per 100 g (aliments sòlids), o més de 20 kcal per 100 ml (líquids).
• Valor energètic reduït. Inclouran aquest missatge els productes en els quals el valor energètic s’hagi reduït, com a mínim, en un 30%, amb una indicació de les característiques que provoquen aquesta reducció (greix o sucres).
• Sense aportació energètica. Tots els productes que no continguin més de 4 kcal per 100 ml.
• Sota contingut de greix. Es denominaran així els aliments que no aportin més de 3 g de greix per 100 g (sòlids) o 1,5 g de greix per 100 ml (líquids). Per a la llet semidesnatada serà de 1,8 g de greix per 100 ml.
• Sense greix. Només s’accepta aquesta denominació en els productes que no continguin més de 0,5 g de greix per 100 g o 100 ml. Fins i tot la normativa va més enllà i prohibeix les declaracions expressades com «% sense greix».
• Sota contingut de sucre. Els aliments que no aportin més de 5 g de sucre per 100 g (sòlids) o 2,5 g de sucre per 100 ml (líquids).
• Sense sucre. Per a denominar-se així, l’aliment no ha de contenir més de 0,5 g de sucre per 100 g o 100 ml.
• Sense sucres afegits. S’atindran a aquesta denominació els aliments, sòlids o líquids, als quals no se’ls hagi afegit cap monosacàrid (glucosa, fructosa, xarop de glucosa, maltosa) ni disacàrid (sacarosa o lactosa). Si aquests sucres estan presents en els aliments de manera natural, en l’etiquetatge haurà de figurar: «conté sucres naturalment presents».