Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

All, mel i vitamina C, ajuden a combatre el refredat?

Aliments quotidians, com l'all o la mel, s'utilitzen amb freqüència per alleujar els catarros, però els estudis científics qüestionen la seva eficàcia
Per Julio Basulto 9 de febrer de 2015
Img ajo miel limon hd
Imagen: teresaterra

El refredat comú afecta als adults, de mitjana, entre dues i tres vegades a l’any. La incidència en els nens menors de dos anys és més freqüent (aconsegueix unes sis vegades a l’any). Els seus molests símptomes, que són més notables en les primeres jornades, duren entre una setmana i 10 dies, encara que en ocasions es perllonguen més. Malgrat que les seves manifestacions (tos, congestió nasal, etc.) gairebé sempre són “autolimitantes” (desapareixen per si soles), moltes persones recorren a remeis naturals per combatre-les. El present article revisa si l’all, la mel o la vitamina C, tres remeis naturals molt usats en aquests casos, són útils per reduir els símptomes del refredat comú.

El refredat comú, encara que no és una dolència greu, sí és molt debilitante. Pot reduir molt l’autonomia de la persona que ho pateix i, per tant, influir sobre la seva capacitat de treballar, conduir o realitzar altres tasques. No estranya, per tant, que qui ho sofreix vulgui millorar al més aviat possible. Si ben el 95% dels catarros són d’origen víric, moltes persones prenen antibiòtics per tractar-los, una pràctica solament justificada en determinades infeccions bacterianes.

Però també és inadequat recórrer a tractaments alternatius sense que hagin demostrat de forma fefaent la seva efectivitat, tal com es va indicar en l’article ‘Existeixen aliments per augmentar les defenses?‘. I és que qualsevol aliment, complement alimentós o “planta medicinal” que s’acompanyi de declaracions de beneficis per a les infeccions ha de comptar amb proves que els ingredients actius responsables de la suposada millora sobreviuen a l’àcid gàstric i als enzims pancreàtics, que són absorbits en l’intestí i, sobretot, que exerceixen beneficis constatables. Compten amb aquestes proves la mel, l’all o la vitamina C?

Mel per al refredat

La mel és efectiva per tractar el refredat una vegada que es manifesta? Malgrat que un dictamen de 2010 de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) no va trobar proves que sustentessin els múltiples beneficis que s’atribueixen a la mel (tampoc al propóleo), una polèmica recerca publicada més tard en la revista Pediatrics va suggerir que la mel podria millorar la tos dels nens amb infeccions respiratòries del tracte superior. No obstant això, les crítiques a la falta de rigor científic en el disseny de l’estudi no van trigar a aparèixer, tal com va ampliar al començament de 2013 el doctor Mark Crislip al portal Science-Based Medicine (Medicina Basada en la Ciència).

Img
Imatge: CONSUMER EROSKI

El doctor Crislip insisteix que falten proves per atribuir-li a la mel qualitats antitusígenas i aporta raons per dubtar de la qualitat de la recerca de Pediatrics. És més, suggereix que el fet que la indústria de la mel hagi participat en el finançament de l’estudi resta credibilitat als seus resultats.

Les més recent revisió científica sobre aquesta qüestió es va publicar al desembre de 2014 en la revista The Cochrane database of systematic reviews. En ella s’indica que, a més de l’estudi de Pediatrics, solament existeixen dues recerques més dignes de consideració sobre la relació entre mel i tos. Segons aquesta revisió, ni elles ni la de Pediatrics aporten proves sòlides a favor de la utilització de la mel com a teràpia per a la tos.

En qualsevol cas, el doctor Crislip assenyala que la tos és un mecanisme que utilitza l’organisme per “eliminar físicament” els bacteris patògens que causen la infecció i que puguin estar allotjades en els pulmons. Suggereix permetre “que els processos fisiològics normals segueixin el seu curs sense obstacles, sempre que no suposin cap dany al pacient”. Crislip, especialista en malalties infeccioses, cita el cas de persones amb infeccions respiratòries que no podien tossir a causa d’una fractura de costelles i que van acabar desenvolupant pneumònies greus.

Des del punt de vista nutricional, no s’ha d’oblidar que la mel és un aliment amb un alt valor calòric (tant com el sucre) i una baixa densitat de nutrients, que pot produir càries i que està desaconsellada en menors d’un any pel risc que contreguin botulisme. Això últim s’amplia en l’article ‘Deu aliments que no convé donar-li a un bebè menor d’un any‘.

Guarir el refredat amb all i vitamina C

Si hi ha poques proves a favor de la mel com a tractament per al refredat comú, menys encara hi ha a favor d’usar all o vitamina C.

En relació a l’all, la seva fama com a píndola màgica no es correspon amb les evidències científiques disponibles. Una sòlida recerca titulada ‘All per al refredat comú‘ i publicada al novembre de 2014 en la revista The Cochrane database of systematic reviews va arribar a la conclusió que no hi ha proves que sustentin efectes beneficiosos de l’all en la prevenció o el tractament del catarro.

Quant a la vitamina C, els doctors Michael Allan i Bruce Arroll van mostrar al febrer de 2014 en la revista científica Canadian Medical Association Journal que aquesta vitamina no és efectiva per prevenir o tractar el constipat. Els pocs estudis que han mostrat beneficis han constatat que els suposats beneficis són, en el millor dels casos, molt petits, la qual cosa fa pensar, segons les seves paraules, que són atribuïbles a errors en el disseny de tals estudis.

Per concloure, val la pena recordar un consell en el qual insisteixen aquests metges: la mesura més provada per prevenir el refredat comú és rentar-se sovint les mans.