Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Al·lèrgies en el plat: quan el que mengem ens fa mal

Llet, ous i fins a fruita. Les patologies relacionades amb el menjar afecten a cada vegada més persones

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 11 de Juny de 2019

Al·lèrgia a la fruita seca. Intolerància a la llet. I danys intestinals causats pel gluten (celiaquía). Les patologies relacionades amb el que mengem es multipliquen a Espanya. Però sofrir-les o no va més enllà dels gens que portem: el nostre estil de vida i fins i tot el canvi climàtic podria estar alterant la nostra tolerància al que fiquem en el plat.

Intoleràncies i al·lèrgies alimentàries se situen al capdavant del rànquing de patologies íntimament relacionades no solament amb l’herència genètica, sinó amb l’estil de vida. També es vinculen amb les conseqüències del canvi climàtic que afecten a la cadena alimentària, la zona geogràfica en la qual es viu, el tipus d’alimentació o el processament dels aliments industrials. Cada vegada escoltem més allò de “soc al·lèrgic a tal o com aliment” i les dades oficials reflecteixen aquest augment.

Segons recull l’informe Alergológica 2015, elaborat per la Societat Espanyola d’Alergología i Immunologia Clínica, a Espanya s’ha triplicat la proporció de persones afectades per aquest tipus de trastorns en dues dècades: del 3,6% en 1992 a l’11,4% en 2015. Actualment, un de cada 10 espanyols ja pateix algun tipus d’al·lèrgia alimenta

La celiaquía, la que més creix

La dada més destacada és l’augment del nombre d’individus amb intolerància al gluten. De fet, la xifra de diagnòstics s’incrementa un 15% cada any a Espanya, on ja superen els 400.000 afectats.

No és d’estranyar que la Federació d’Associacions de Celíacos d’Espanya (FACE) hagi llançat en 2018 un Manual de la Malaltia Celíaca per guiar la dieta d’aquelles persones que no poden “ni fer olor” el gluten. Present en el blat, l’ordi, el sègol i l’espelta, principalment, aquest compost s’encarrega d’aportar volum, esponjosidad i elasticitat a les masses.

Al·lèrgia, intolerància o celiaquía? No són iguals

Les al·lèrgies i les intoleràncies tenen punts en comú, però no són iguals. “La primera és una resposta immunològica alterada als aliments que generen algunes persones, doncs en prendre’ls sofreixen reaccions adverses”, explica la metgessa alergóloga Montserrat Fernández Ribas.

Les intoleràncies, per la seva banda, s’assemblen a les al·lèrgies en què afecten solament a un nombre reduït d’individus i en què s’originen com una resposta particular a un aliment determinat. En aquest cas la reacció no ve a través d’un mecanisme immunològic, sinó que normalment són degudes a alteracions en la digestió o el metabolisme dels aliments, generalment per dèficits enzimàtics o per una susceptibilitat particular d’algunes persones enfront de certs components.

“L’exemple més notable de diferència entre al·lèrgia i intolerància ho trobem amb la llet”, explica l’especialista. Hi ha persones que presenten al·lèrgia a la llet perquè el seu sistema immunitari ha generat anticossos IgE (els responsables de les al·lèrgies) enfront de determinades proteïnes dels làctics. Els intolerants, per la seva banda, manquen de la lactasa intestinal, l’enzim que digereix la lactosa, de manera que en prendre llet aquest sucre no és adequadament metabolitzat per les cèl·lules de l’epiteli intestinal i apareixen reaccions adverses en l’organisme, típicament digestives.

La celiaquía, per la seva banda, “és una patologia del sistema autoinmune que consisteix en una intolerància a les proteïnes del gluten, que causen una atròfia severa de la mucosa de l’intestí prim superior i impedeix l’absorció de nutrients”, afirma Sergio Ferrais, especialista en l’aparell digestiu de la Fundació Jiménez Díaz de Madrid.

Un problema que pot causar des de diarrees contínues, fins a còlon irritable, males digestions, aerofagia i fins i tot anèmies, osteoporosis, fatiga crònica, avortaments de repetició, úlceres gàstriques, artritis reumatoide, ansietat, depressió i, a la llarga, limfoma intestinal.

Digues-me on vius…

…I et diré a quines al·lèrgies i intoleràncies tens major predisposició. Segons la doctora Fernández Ribas, els aliments que amb major freqüència indueixen reaccions al·lèrgiques són: la llet, l’ou, la fruita seca, les fruites, el peix, el marisc, la soia, el blat i els llegums. “La importància relativa d’aquests aliments varia àmpliament amb l’edat dels pacients i l’àrea geogràfica, la qual cosa ve determinat pels costums alimentaris i l’aerobiología de la zona (presència d’àcars i pòl·lens que s’associen amb algunes al·lèrgies alimentàries)”, afirma.

La llet de vaca i l’ou són els aliments que més al·lèrgies provoquen en els nens en tots els països occidentals, a causa del seu gran consum en aquest grup d’edat. “No obstant això, la majoria desenvolupa tolerància al llarg de la infància, per la qual cosa aquests dos aliments rarament provoquen reaccions al·lèrgiques en els adults”, aclareix l’experta.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

Etiquetas:

al·lèrgia

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions