Cada vegada escoltem més allòde “soc al·lèrgic a tal o com aliment” i les dadesoficials reflecteixen aquest augment. Segons recull elinforme ‘Alergológica 2015’, elaborat per la SocietatEspanyola d’Alergología i ImmunologiaClínica, al nostre país s’ha triplicat la proporcióde persones afectades per aquest tipus de trastornsen dues dècades: del 3,6 % en 1992 a l’11,4 % en2015. En l’actualitat, un de cada deu espanyols japateix algun tipus d’al·lèrgia alimentària. En les següents línies abordem què està ocorrent.
I és que les intoleràncies i les al·lèrgies alimentàriesse situen al capdavant delrànquing de patologies íntimamentrelacionades no solament ambl’herència genètica, sinó amb elestil de vida que regna a Occident. Tambées vinculen amb les conseqüències del canviclimàtic que afecten a la cadena alimentària, lazona geogràfica en la qual es viu, el tipus d’alimentació. o el processament dels alimentsindustrials.
Cada vegada més intolerància al gluten
La dada més destacada és l’augment del nombred’individus amb intolerància al gluten. Defet, la xifra de diagnòstics s’incrementaun 15 % cada any a Espanya, on ja superenels 400.000 afectats. No és d’estranyar que laFederació d’Associacions de Celíacos d’Espanya(FACE) hagi llançat en 2018 el ‘Manualde la Malaltia Celíaca’ per guiar la dietad’aquelles persones que no poden “ni fer olor” elgluten. Present en el blat, l’ordi, el sègol i l’espelta, principalment, aquest compost s’encarrega d’aportar volum, esponjosidad ielasticitat a les masses.
Intolerància i al·lèrgia: quin és la diferència
Les al·lèrgies i les intoleràncies tenen punts encomú, però no són iguals. “La primera és unaresposta immunològica alterada als alimentsque generen algunes persones, doncs en prendre’lssofreixen reaccions adverses”, explica MontserratFernández Rivas, metge especialista enAlergología de l’Hospital Clínic Sant Carlos de Madrid.
Les intoleràncies, per la seva banda, s’assemblen a lesal·lèrgies en què afecten solament a un nombrereduït d’individus i s’originencom una resposta particular a un alimentdeterminat. En aquest cas la reacció no vea través d’un mecanisme immunològic, sinóque es deu a alteracions enla digestió o el metabolisme dels aliments,en general per dèficits enzimàtics o per unasusceptibilitat particular d’algunes personesenfront de certs components.
“L’exemple més notable de diferència entrial·lèrgia i intolerància ho trobem amb lallet“, explica l’especialista. Hi ha persones quepresenten al·lèrgia a la llet perquè el seu sistemaimmunitari ha generat anticossos IgE (elsresponsables de les al·lèrgies) enfront de determinadesproteïnes dels làctics. Els intolerants,per la seva banda, manquen de la lactasa intestinal, laenzim que digereix la lactosa, de manera que, en prendre llet, aquest sucre no és adequadament metabolitzat per les cèl·lules de l’epiteli intestinali apareixen reaccions adverses en l’organisme,típicament digestives.
La celiaquía, per la seva banda, “és una patologiadel sistema autoinmune que consisteix en una intolerànciaa les proteïnes del gluten, que causenuna atròfia severa de la mucosa de l’intestí primsuperior i impedeix l’absorció de nutrients”,afirma Sergio Ferrais, especialista en elaparell digestiu de la Fundació Jiménez Díazde Madrid. Un problema que pot causar des dediarrees contínues, fins a còlon irritable, dolentesdigestions, aerofagia i fins i tot anèmies, osteoporosis,fatiga crònica, avortaments de repetició,úlceres gàstriques, artritis reumatoide, ansietat,depressió i, a la llarga, limfoma intestinal.
El teu lloc de residència també influeix
Digues-me on vius i et diré a quines al·lèrgies i intoleràncies tensmajor predisposició. Segons la doctora FernándezRivas, els aliments que amb majorfreqüència indueixen reaccions al·lèrgiques són:la llet, l’ou, la fruita seca, les fruites,el peix, el marisc, la soia, el blat i els llegums.“La importància relativa d’aquests alimentsvaria àmpliament amb l’edat delspacients i l’àrea geogràfica, la qual cosa ve determinatpels costums alimentaris il’aerobiología de la zona (presència d’àcarsi pòl·lens que s’associen amb algunes al·lèrgiesalimentàries)”, afirma.
La llet de vaca i l’ou són els alimentsque més al·lèrgies provoquen en els nens en totsels països occidentals, a causa del seu gran consumen aquest grup d’edat. “No obstant això, lamajoria desenvolupa tolerància al llarg de la infància,pel que aquests dos aliments raramentprovoquen reaccions al·lèrgiques en els adults”,aclareix l’experta.
La tradició culinària té molt a veure amb les al·lèrgies
Els costums i la gastronomia local poden afavorircerts patrons d’al·lèrgies a aliments perquè esconsumeixen en major quantitat. A EUA i Regne Unit,per exemple, es registra un major índex d’al·lèrgia alcacauet; a Espanya o Islàndia, al peix; al sèsama Israel; i al fajol (blat sarraí amb el qual preparenels seus tradicionals fideus) a Japó.
L’aerobiología (partícules presents en l’aire)també pot condicionar l’aparició d’algunesal·lèrgies observades en una determinades àrea geogràfica.A les zones costaneres amb elevada presència deàcars ambientals, l’al·lèrgia a crustacis, que presentenal·lergògens comuns, es detecta amb més freqüència,encara que també pot venir determinada per un majorconsum d’aquests aliments d’origen marí. En leszones riques en bedolls del centre i nord d’Europa,fins a un 70 % dels pacients amb al·lèrgia a aquest pol·lenmanifesta també una al·lèrgia a algun producte vegetal,fonamentalment a fruites com la poma i afruita seca com l’avellana.
A Espanya i en tot l’àrea mediterrània, els pòl·lensprincipals són els de gramíneas i en aquestes zones esha observat que fins a un 40 % dels al·lèrgics puguespresentar reaccions a aliments vegetals, generalmenta fruites fresques. Préssec, poma, cireres,kiwis, meló i síndria lideren el rànquing de fruites ambmés al·lèrgics. Pel que fa a la fruita seca, laavellana i la nou es porten el palmell.
