Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Amanides calòriques: cura amb les salses

L'abús d'amaniments i l'addició exagerada d'ingredients d'origen animal pot duplicar o triplicar les calories d'una aparent amanida lleugera

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 21deMarçde2006
img_ensalada griega2

Una amanida que es concep com alguna cosa lleuger i fresc es pot transformar en un plat amb més calories que qualsevol guisat. L’addició indiscriminada d’ingredients d’origen animal com a formatges, salses, conserves de peix i pernil fan d’aquests plats unes propostes completes que, lluny de ser vegetarianes, bé poden suplir a un menjar o un sopar.

Tipus d’amanides

Img ensalada griega2 art

El primer aliment en el qual es pensa en sentir la paraula amanida sol ser l’enciam. No obstant això, aquest terme engloba totes aquelles preparacions elaborades a força d’aliments vegetals, ben crus, ben cuinats, servits en fred o temperats, que se serveixen amb amaniment d’oli, vinagre i sal o amb varietat de salses.
D’aquesta manera, segons els ingredients hi ha dos tipus d’amanides:

Amanida senzilla: Aquella que s’elabora amb dos o més hortalisses i que es consumeix com a entrant, de primer plat o com a guarnició d’un segon plat. Els seus ingredients més comuns són les hortalisses de fulla (enciam, escarola, endívia) i els tradicionals vegetals com a tomàquet, pebrot, cogombre, ceba i espàrrecs, encara que admet tot allò que agradi. Aquestes amanides tenen una aportació de calories baix, sempre que es moderi la quantitat d’oli de l’amaniment. Són també una font important de vitamines, minerals i oligoelementos, antioxidants i fibra.

Amanida mixta: Es parteix d’una amanida senzilla a la qual s’incorporen aliments d’origen animal: trossos de pollastre, donats de pernil o formatge, pescat en conserva… Es pot fer més completa si es barregen altres vegetals com la patata, pasta, arròs, llegums o fruita seca. D’aquesta forma, la varietat d’ingredients de diferent origen conformen un plat complet que pot servir de plat únic.

Menys calories, més salut

Una amanida, ja sigui senzilla o mixta, es pot convertir en un plat amb moltes calories segons la quantitat d’amaniment d’oli o salses que s’usin per donar-los sabor. Per aquest motiu es recomani utilitzar amb moderació i sentit comú l’amaniment, sense que es formi una bassa d’oli en el fons de la font. Entre tots els olis, el més adequat és l’oli d’oliva verge extra perquè en tenir un sabor intens es precisa menys quantitat per aconseguir més sabor. Els qui segueixin dietes d’adelgazamiento o desitgin cuidar les calories extres poden recórrer al ús de pulverizadores d’oli. Són uns recipients de diferents materials, aptes per al contacte amb aliments, que s’omplen d’oli i per mitjà de diversos polsos, es reparteix millor per tota l’amanida.

Amb les salses tipus maionesa, salsa rosa o altres similars, que requereixen abundant oli per a la seva elaboració, ocorre alguna cosa similar. Es disparen les calories. De fet, una cullerada sopera de maionesa (20-30 g de salsa) suma unes 200 calories al plat. Una alternativa més lleugera és recórrer a salses lleugeres com la de iogurt -iogurt natural, suc de llimona, julivert picat sal i pebre- o a les diferents vinagretes com la de tomàquet -tomàquet, oli, vinagre de poma, sal i pebre-.

L’oli, les salses i altres amaniments poden duplicar o triplicar les calories d’una lleugera amanida en aparença

Els ingredients d’origen animal més utilitzats en les amanides són les conserves de tonyina o de bonic. És molt pràctic i ràpid obrir una llauna i afegir-la al plat, al mateix temps que ho enriqueix de proteïnes. Dins d’aquest tipus de conserves, es pot triar entre les elaborades amb oli vegetal, oli d’oliva, escabetx o al natural, aquest últim tan sols conservat en aigua i sal. Per salut, convé escollir les conserves que especifiquin el tipus d’oli addicionat, i per alleugerir el plat, l’elecció més adequada és la de tonyina al natural.

Els formatges de tot tipus -fresc, cremoso, de pasta tova, guarits- també són un recurs comú que dona sabor a aquestes receptes. Els més secs, en estar més guarits, són els que concentren més calories i més grasses, sobretot saturades, l’excés de les quals no convé per mantenir una bona salut coronària. Hi ha una diferència substancial de calories -fins al doble o la meitat, segons es triïn- entre un formatge fresc tipus Burgos (200 Kcal/100 g) i uns altres més grassos com els blaus (344 Kcal/100 g), els més guarits (409 Kcal/100 g) o el tipus parmesano (368 Kcal/100 g). Els formatges frescos són els menys calòrics, i fins i tot s’ofereixen varietats d’aquest tipus baixos en greix, elaborats amb llet descremada, que amb prou feines contenen 50 Kcal per 100 g de producte.

Entre els aliments vegetals que solen incloure les amanides estan la patata, la pasta, l’arròs i els llegums. Amb prou feines tenen grassa i complementen la recepta en hidrats de carboni, per la qual cosa si s’usen, en quantitat moderada, es respecta la màxima de la dieta sana i equilibrada.

COLOR I BON SABOR

Img aguacate3 art

De tota la gamma d’aliments, hi ha els qui consideren que alguns estan “prohibits” en associar-los amb massa calories, si bé es poden consumir sempre que les quantitats siguin moderades. A més, la seva composició en nutrients és més saludable que la dels formatges o moltes salses. Això ocorre amb la remolatxa, l’alvocat o les olives. La remolatxa és una hortalissa d’arrel que amb prou feines conté grassa i l’energia que aporta ho fa en forma d’hidrats de carboni, a més és font de vitamines, minerals i fibra. Contrari al que es pot pensar, la remolatxa cuita que serveix per a amanida amb prou feines aporta 30 Kcal per 100 grams, una aportació energètica similar a la majoria d’hortalisses.

La fruita seca, per la qualitat dels seus greixos, són substituts perfectes d’ingredients energètics com els formatges i les salses

Diferent composició és la de l’alvocat i les olives. Tots dos aliments destaquen per la seva moderada aportació en calories derivades del seu contingut gras (138 Kcal per 100 g d’alvocat; 294 Kcal per 100 g d’olives negres o 110 Kcal per 100 g d’olives verdes). L’addició d’un grapat d’olives o una cambra d’alvocat no suposa tanta diferència en calories i la recepta es reforça en àcids grassos insaturats, reconeguts per les seves bondats cardiosaludables. L’inconvenient afegit per a les olives és el seu contingut en sal, per la qual cosa convindrà limitar el seu consum en cas d’hipertensió.

Alguna cosa similar succeeix amb la fruita seca que contenen abundant quantitat de greix. Amb molt poca quantitat d’aquests aliments s’obté molta energia, la qual cosa no significa que s’hagin d’evitar sinó que s’han de consumir amb moderació. Aquests aliments energètics poden ser els perfectes substituts d’uns altres amb greixos menys saludables com els formatges i les salses. Les amanides també admeten fruita fresca o fruites dessecades que proporcionen un contrast entre dolç i saladomuy agradable i colorit.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions