L’organització ecologista Amics de la Terra ha denunciat la falta de control en la producció d’organismes genèticament modificats (OGM), que des de 1998 es conreen a Espanya. Actualment, Espanya és l’únic país que produeix OGM per comercialitzar-los a gran escala, com a varietats de blat de moro destinades a l’alimentació animal, segons ha afirmat la representant d’Amics de la Terra Liliane Spendeler durant unes jornades al Parlament Europeu.
Segons dades de l’associació ecologista, des de 1998 el cultiu de blat de moro transgènic en els camps espanyols (entre 20.000 i 50.000 hectàrees anuals) s’ha fet sense una avaluació oficial. Tan sols a partir de 2003 es van començar a publicar alguns informes. La representant d’Amics de la Terra ha criticat que mentre que les pròpies indústries asseguren vendre el blat de moro transgènic a través dels canals de comercialització normal, els agricultors no ho declaren pel que no hi ha un control públic, la qual cosa suposa una font de contaminació.
Actualment, el Ministeri d’Agricultura prepara amb el sector i amb les comunitats autònomes una norma per regular la coexistència entre diferents agricultures. Amics de la Terra, juntament amb l’associació de regions “lliures d’OGM” (de la qual formen part el País Basc i Astúries) van celebrar ahir al Parlament unes jornades sobre la coexistència.
Ambdues entitats van reclamar normes comunitàries que permetin aquesta compatibilitat entre les diferents agricultures i un règim que defineixi els responsables que han d’assumir els costos econòmics causats per la contaminació amb transgènics. A més l’associació de 26 regions “lliures d’OGM” pretén promoure plans per protegir a zones del cultiu de transgènics. No obstant això, el representant de la Direcció general d’Agricultura de la Comissió Europea (CE), Andreas Gumbert, ha recordat que l’actual legislació no permet a una regió prohibir els OGM.
La Comissió té previst presentar aquest any un informe sobre la compatibilitat d’OGM amb altres agricultures i ara com ara només té constància que la coexistència s’hagi regulat en quatre països comunitaris (Alemanya, Dinamarca, Luxemburg i Àustria).
