Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Anna Pibernat Tornabell, responsable del Departament de Dietètica i Nutrició de l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona

Menjar al dia un 5% més de les calories necessàries condueix a un augment de 5 quilos de pes en un any

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 12deJunyde2009

Imatge: CONSUMER EROSKI

Anna Pibernat i Tornabell, infermera i diplomada en Dietètica i Nutrició, és la responsable del Departament de Dietètica i Nutrició de l’Hospital Universitari de Girona. El centre és referència per l’èxit collit en les intervencions de cirurgia bariátrica (el que popularment es coneix com a reducció d’estómac) a pacients amb obesitat mórbida. Pibernat alerta que aquesta pràctica és un recurs destinat a un tipus concret de malalts que ha d’acompanyar-se amb canvis d’hàbits de dieta i de manera de vida.

Quan es considera que una persona pateix obesitat mórbida?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix i classifica l’obesitat mitjançant l’Índex de Massa Corporal (IMC): pes en quilos dividit per la talla en metres al quadrat (quilos/metres2). Parlem d’obesitat mórbida quan l’índex de massa corporal és superior a 40. Suposem un home que mesura 1,70 metres i pesa 140 quilos. El seu IMC és 48,44. En una dona que mesura 1,60 metres i pesa 130 quilos l’índex és de 50,78. Tots dos estarien obesos, i aquesta obesitat és mórbida. Estem davant una malaltia crònica i multifactorial, que es defineix per la presència d’un excés de greix corporal perjudicial per a la salut. Pot associar-se a complicacions greus i precisa un enfocament multidisciplinari per la seva gran repercussió clínica i elevat cost sanitari.

Com s’arriba a aconseguir aquests nivells de greix en el cos?

La causa més freqüent és l’excés d’aportació de calories, els desordres alimentaris i la falta d’activitat i d’exercici físic. Incideixen també altres factors: genètics, metabòlics, culturals, mediambientals, socioeconòmics i/o conductuals.

Quant hi ha d’hàbit dietètic i quant de metabolisme i genètica?

“Els hàbits dietètics i d’estil de vida són fonamentals per prevenir l’obesitat”Es considera que un 33% de les obesitats té una base genètica. No obstant això, els hàbits dietètics i d’estil de vida, com l’exercici i el somni, són fonamentals per prevenir la malaltia. D’altra banda, s’ha evidenciat que menjar diàriament el 5% més de les calories que es necessiten, només un 5% més, pot repercutir en l’augment de 5 quilos de pes en un any. En definitiva, independentment de la base genètica de l’obesitat, sembla evident que la prevalença d’aquesta malaltia en els últims 20 anys no es deu a canvis genètics de la població sinó a factors ambientals relacionats amb l’estil de vida: baixa activitat física i un augment de la ingesta calòrica, tant pel tipus com per les quantitats de menjars.

En quin moment la dieta perjudicial i altres hàbits nocius inicien un punt de no tornada?

Quan el pacient arriba a una obesitat mórbida és molt difícil aconseguir una pèrdua de pes òptima i, sobretot, mantenir-la en el temps.

A quina edat i en quin nivell d’IMC cal estar atent per no arribar a patir la malaltia?

En la infància i l’adolescència és molt important parar esment a l’alimentació habitual per adquirir bons hàbits higiènic-dietètics units a un estil de vida favorable. Amb això s’evita el sobrepès i l’obesitat. És conegut que un alt percentatge de nens obesos en l’edat infantil que arriben obesos a l’adolescència seran adults obesos. La prevalença d’aquests casos és alarmant en els últims anys.

Hi ha estudis concloents sobre quin és el perfil d’aquest tipus de malalts? Quins factors socioeconòmics influeixen en la seva incidència?

Els factors ambientals, és a dir, l’entorn d’una persona (llar, escola, treball…) tenen un impacte significatiu en el risc de desenvolupar obesitat pel tipus i quantitat d’aliments disponibles, els mitjans disponibles per a la realització d’activitat física, hàbits dietètics i d’activitat física del seu entorn sociofamiliar. Però també els factors psicològics que condueixen a l’avorriment, ansietat, depressió, estrès o baixa autoestima influeixen en el desenvolupament de l’obesitat mórbida. També algunes malalties. Sabut això, hi ha estudis, com el de Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO 97), que conclouen que l’obesitat és més prevalente en dones i en nivells socioeconòmics baixos. També s’ha evidenciat una estreta relació entre obesitat i baix nivell educatiu.

Quina incidència té la malaltia al nostre país?

“A Espanya hi ha prop de 200.000 persones obeses mórbidas”Les últimes dades apunten al fet que el 0,3% d’homes i el 0,9% de dones la pateixen. Estem parlem de prop de 200.000 persones obeses mórbidas a Espanya. I com en la resta del món, tant als països desenvolupats com a subdesenvolupats, el nombre augmenta.

Fins a quin punt el sistema sanitari està articulat perquè un malalt d’obesitat mórbida sigui tractat per a aquesta malaltia i no només de patologies derivades d’ella, com a diabetis o hipertensió?

A l’Hospital Universitari de Girona seguim un protocol d’actuació amb pacients amb obesitat mórbida consensuat amb Atenció Primària de tota la regió sanitària de Girona que ens permet detectar al pacient amb obesitat mórbida en aquest àmbit. Una vegada valorat al pacient, analitzats els hàbits higiènic-dietètics i psicològics, s’inicia el tractament.

Quins són els criteris terapèutics per al seu tractament?

El tractament d’una obesitat amb un IMC entre 30-35 consisteix en dieta, exercici i medicació. Només indiquem cirurgia bariátrica (intervenció quirúrgica per la qual es redueix la capacitat de l’estómac o es limita l’absorció dels nutrients dels aliments) si l’IMC d’entre 35-40 es presenta amb morbiditats majors associades com la síndrome d’apnea obstructiva del somni (SAOS), diabetis, hipertensió arterial i dislipemia (alteració de lípids en sang). També si l’IMC està per sobre de 40.

Quines condicions porten a inclinar-se per la cirurgia?

Hem de comprovar cinc factors: l’estat nutricional i de la ingesta; la comprensió del canvi d’hàbit nutricional necessari per a la cirurgia; els dubtes dels aspectes nutricionals; el compromís de seguiment per part del pacient, i les avaluacions complementàries necessàries.

Previ a la intervenció, quin protocol dietètic se segueix?

“És important conèixer què tipus de menjador és el pacient per decidir el tipus d’intervenció quirúrgica” Es comença amb una intervenció dietètica orientada a treballar hàbits alimentaris, canvis d’estil de vida en el qual s’inclogui l’exercici i es recolzi amb una teràpia conductual. Les dietes que es recomanen són equilibrades i hipocalóricas, però no massa restrictives (disminuint més o menys 500 kcal sobre la ingesta habitual del pacient). A l’Hospital Universitari de Girona, després de la primera visita, es realitzen classes grupales i visites de seguiment amb la dietista i l’endocrinólogo durant vuit mesos.
La persona obesa ha de perdre massa grassa, pèrdues petites i duradores que impliquin una rendibilitat metabòlica i consolidin la pèrdua de pes a llarg termini. La velocitat de baixada de pes i els objectius han de ser individuals i pactats amb el pacient, que ha d’intentar baixar almenys entre un 5 i un 10% del pes inicial en un temps mitjana de sis mesos. A més de seguir la dieta i realitzar exercici físic, de vegades és necessari afegir algun fàrmac. Després de vuit o deu mesos, un equip multidisciplinari (dietistes, endocrinólogos, psicòloga i cirurgians) valora si el pacient és candidat a cirurgia de l’obesitat. És important conèixer què tipus de menjador és el pacient: si és picador, bulímico, si es dona atracones, si és gran menjador… per decidir el tipus d’intervenció quirúrgica.

Després de la cirurgia, el pacient ha de seguir una sèrie d’instruccions dietètiques, Quins són les mesures que capitularan la seva vida a partir de la intervenció?

S’ha de tenir en compte la consistència de la dieta passant per tres fases (líquida, triturada i fàcil masticació, i digestió). El volum ho determinarà el tipus d’intervenció i l’energia del pacient. Una de les complicacions nutricionals més freqüents al llarg dels primers mesos són les nauseas i els vòmits. Estan motivades per la falta de masticació, la rapidesa en la ingesta, ingesta d’aliments no recomanats o en quantitats inadequades, o beure en els menjars. També per deixar transcórrer massa temps entre menjars i, per descomptat, per causes psicològiques com la tensió familiar o la por. Al tercer mes s’ha d’ampliar la dieta sempre respectant les recomanacions de fraccionament, masticació, presència rica d’aliments proteics i suplementación de vitamines i calci. A partir dels dos anys es toleren la majoria d’aliments, encara que hi ha un percentatge de pacients que no admet les carns vermelles, els aliments secs (arròs, peixos), el pa tendre i la llet.

Com es duu a terme la prevenció i el maneig de les deficiències nutricionals que deriven de la cirurgia?

Es realitza un seguiment dels pacients intervinguts a través de controls mensuals amb el dietista en els quals es valora la ingesta oral i de controls amb l’endocrinólogo que valora les anàlisis sanguínies. A partir del tercer mes els controls són bianuals i després dels dos anys de la cirurgia, el seguiment és anual i per a tota la vida. No cal oblidar que els pacients prendran diàriament, i per sempre, un complex vitamínico i calci.

Fins a quin punt l’èxit relaciona la curació amb la modificació d’hàbits en l’alimentació?

Els pacients, una vegada intervinguts de cirurgia bariátrica, han de seguir amb els hàbits saludables adquirits durant el període preoperatorio, tant de dieta com d’exercici. L’objectiu és preservar un estat nutricional amb la suplementación i la restricció energètica que permet la pèrdua de pes evitant l’excessiva pèrdua de massa muscular.

LES CLAUS DE L'ÈXIT

Per valorar l’eficàcia del tractament quirúrgic de l’obesitat mórbida, “es té en compte l’IMC, el percentatge d’excés d’IMC perdut i el percentatge de sobrepès perdut, així com la millorança de les comorbilidades (malalties independents) associades a l’obesitat”, afirma Anna Pibernat. L’expert compte com a l’Hospital Josep Trueta on ella treballa “un estudi recent realitzat als tres anys després d’intervenció quirúrgica, ofereix un resultat d’èxit del 77,5% dels pacients”. No obstant això, la dietista també adverteix del risc de tornar a caure en l’obesitat mórbida després de passar pel tractament que inclou cirurgia. Segons ens explica, “a partir dels 18 mesos de la intervenció, quan s’aconsegueix la màxima pèrdua de pes, si no se segueixen les recomanacions i no es mantenen els hàbits saludables d’alimentació i exercici pot haver-hi recuperació de pes”.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions