Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Antropometría: què és i per què és tan important en nutrició?

L'estudi antropométrico permet al pacient conèixer el seu somatotipo, la qual cosa li ajudarà a entendre millor el seu cos i facilitarà al nutricionista la prescripció de la dieta més adequada

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 24 de Juliol de 2020
cuerpo nutricion Imatge: Verbera

El terme antropometría ens suggereix immediatament un immortal dibuix de Leonardo da Vinci en el qual s’observa una figura humana circumscrita dins d’un quadrat i un cercle. Va ser una temptativa d’aquest geni renaixentista per descriure les proporcions de l’ésser humà perfecte. El nom d’aquesta branca de la ciència procedeix del grec anthropos (home) i metrikos (mesura) i tracta de l’estudi de les proporcions i mesures de la persona. No obstant això, no existeixen dos cossos humans iguals. D’aquí la importància cabdal de l’antropometría per dissenyar estratègies adequades de nutrició, com veurem a continuació.

Què és un estudi antropométrico?

Encara que les proporcions de Dona Vinci serien les ideals des del punt de vista aristotèlic (cos dividit en vuit caps), no coincideixen per res amb les mesures reals de l’ésser humà actual. Segons la nutricionista Elisa Escorihuela, l’estudi antropométrico “és una eina molt important, ja que ens permet conèixer si la dieta que estem realitzant és tot l’efectiva que volem. Mitjançant aquest estudi podem dividir el pes corporal per conèixer la massa grassa i la quantitat de massa muscular, incloent la quantitat d’aigua corporal que tenim”.

Com apunta Beatriz de Mateo, professora de Nutrició Humana i Dietètica de la Universitat de Valladolid, “en un estudi antropométrico es mesuren diferents paràmetres, com l’alçada o longituds des d’un punt anatòmic concret i el sòl, els plecs cutanis, que mesuren el teixit adipós subcutani, les circumferències o perímetres, que són els contorns corporals, i els diàmetres, o distàncies entre dos punts anatòmics”. Efectuar un estudi antropométrico no porta més de 20-25 minuts.

En la seva forma més bàsica, les eines necessàries per a un estudi antropométrico consisteixen en una cinta mètrica flexible, un llapis dermatológico per marcar punts, una bàscula clínica, un tallímetro vertical i un plicómetro per avaluar el greix corporal. Aquest últim és un instrument que mitjançant una pinça atrapa la pell en diferents parts del cos i que mesura el seu grossor en mil·límetres. Per mesurar els diàmetres, el nutriólogo empra una eina anomenada paquímetro.  Existeixen modernes bàscules, cridades de bioimpedancia, que estableixen el nivell de greix corporal, però d’una forma menys precisa segons els experts.

Para què serveix un estudi antropométrico?

L’avaluació dels resultats d’aquests estudis permet als especialistes detectar desarreglos nutricionals, especialment en persones amb sobrepès i obesitat, en les quals existeix un excés de massa grassa. En l’altre extrem, l’estudi antropométrico facilita identificar problemes de desnutrició. En aquest cas, tant la massa grassa com la massa muscular disminueixen dramàticament.

nutricion dieta
Imatge: mojzagrebinfo

L’estudi possibilita que el pacient conegui el seu somatotipo, o forma corporal, que li ajudarà a entendre millor el seu cos i facilitarà al nutricionista la prescripció de la dieta més adequada en funció de la seva morfologia.

Somatotipos i la seva relació amb la dieta

Bàsicament, existeixen tres tipologies en l’ésser humà, definides en els anys 40 pel nord-americà William H. Sheldon. Aquestes tres formes estan determinades per factors com el metabolisme, la constitució òssia, la massa muscular i la tendència per acumular greixos, entre unes altres.

  • Els individus ectomorfos són prims, posseeixen una estructura òssia petita i múscul magre. Posseeixen un sistema nerviós molt actiu que ajuda a convertir el greix en energia. Les persones endomorfas solen tenir dificultat per guanyar pes i múscul pel seu poc apetit.
  • La tipologia somàtica dels mesomorfos és la clàssica del tipus musculoso, amb cos en forma “de”V , en el cas dels homes, o de rellotge de sorra, en el de les dones. El seu metabolisme és normal i no solen seguir dietes estrictes per mantenir-se en forma. No obstant això, tenen més tendència a acumular greixos que en la primera tipologia.
  • Finalment, les persones endomorfas tenen tendència al sobrepès per un ritme metabòlic molt lent. Acumulen greix amb facilitat. En general, tenen el que es diu un “cos tou”, dificultat per baixar de pes i els seus músculs estan poc desenvolupats.

Com som els espanyols?

L’Institut de Biomecànica de València (IBV) és la institució capdavantera a Espanya en l’àmbit dels estudis antropométricos. Dels seus laboratoris, que compten amb moderns escáneres corporals 3D mitjançant sensors làser, han sortit els més importants anàlisis sobre mesures de la població espanyola, d’una enorme fiabilitat per l’ampli mostreig.

El més recent, amb una anàlisi d’1.600 homes, va servir fa tres anys per concloure que el 46,7 % de les persones de sexe masculí té un pes normal, enfront d’un 37,5 % amb sobrepès i un 4 % que presenta primesa lleu, segons l’Índex de Massa Corporal (IMC). Aquests tres perfils concentren al 88,2 % de la població masculina espanyola. L’11,8 % restant correspon a homes amb obesitat, un problema que s’accentua a mesura que augmenta l’edat. A títol d’exemple, l’estudi va constatar que l’alçada mitjana dels joves entre 18 i 34 anys és de 175,3 centímetres, pels 167,4 que mesuren els majors de 55 anys.

La població femenina va ser un altre objecte d’ambiciós estudi per l’IBV mitjançant un encàrrec de l’Institut Nacional del Consum. En aquest cas, sobre la base de 10.145 dones analitzades, es va arribar a la conclusió que un 86,1 % de la població femenina espanyola no requeriria consulta ni tractament mèdic ni per excés ni per defecte en el seu Índex de Massa Corporal. El 13,9 % restant entraria dins dels problemes derivats de l’obesitat. En aquesta radiografia efectuada a la població femenina, les dones que van dir estar més satisfetes amb el seu cos són les que estan en situació de primesa lleu (el 85 %) o fins i tot moderada (83 %). Per la seva banda, set de cada deu féminas amb pes normal estaven contentes amb el seu físic. La dada preocupant, no obstant això, és que també 7 de cada 10 dones se sentien satisfetes presentant un estat de primesa severa, quan realment necessitarien ajuda mèdica per abordar la seva situació.

Etiquetas:

Dieta nutrición-ca

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions