Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aplicacions nutricionals: avantatges i desavantatges de portar la dieta en el mòbil

Les apps per millorar l'alimentació i la salut guanyen presència en la vida quotidiana i ofereixen interessants beneficis, encara que no tot són avantatges

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 19deJuliolde2013
Img app dieta listp Imatge: Laura Caorsi

Les aplicacions per a mòbil o “apps” (abreviatura de la paraula anglesa “applications“) són avui, sens dubte, el pa el nostre de cada dia. I mai millor dit. Atès que també està de moda la nutrició, les apps han irromput amb força en el camp dels hàbits alimentaris, tal com reflecteix la recent anàlisi d’EROSKI CONSUMER. Quins són els avantatges i inconvenients de portar la dieta en el mòbil? El present article revisa de forma succinta la capacitat de les apps de promoure canvis de comportament en relació a la nutrició, i fa al·lusió a una interessant aplicació recentment desenvolupada per dues universitats espanyoles, que se centra tant en els nutrients com en els contaminants químics ambientals presents en la dieta.

Img app dieta 01
Imatge: Laura Caorsi

Aplicacions nutricionals: a l’alça

L’auge dels telèfons intel·ligents és meteòric. Per a la majoria dels ciutadans dels països desenvolupats, la tecnologia mòbil és part integral de la vida quotidiana i, dins de l’avanç, destaquen les apps. Tant és així, que el terme ‘app‘ va ser denominat ‘paraula de l’any‘ en 2010 per part de l’American Dialect Society. Alguns jocs, com l’archiconocido Angry Birds, s’han convertit en tot un fenomen de masses. Però les apps van molt més allà del lúdic.

Ara irrompen amb força en el camp de la salut. Un estudi realitzat en 2012 pel Centre de Recerca Pew va indicar que dues de cada deu propietaris de telèfons intel·ligents han instal·lat una aplicació per gestionar la seva salut, xifra que, de ben segur, ha augmentat en 2013 i seguirà fent-ho d’ara endavant. No obstant això, hi ha pros i contres pel que fa a la seva utilitat real que cal considerar a l’hora de prendre una decisió informada.

Apps per millorar la nostra dieta: els avantatges

Diverses raons apunten als potencials beneficis d’aquestes aplicacions. Entre ells, destaquen els següents:

  • Img
    Imatge: CONSUMER EROSKI

    A causa de la seva àmplia implementació i el seu baix cost, des d’una perspectiva de salut pública tenen un gran potencial a l’hora de promoure canvis de comportament en els hàbits de vida, i això inclou a l’alimentació saludable. En aquest sentit, tota aplicació que promogui, recolzi o ajudi a planificar una dieta sana (millor si es combina amb activitat física), ha de ser considerada, ja que pot contribuir la disminució de la mortalitat.

  • Els principals usuaris de telèfons intel·ligents són adults joves (d’entre 18 i 35 anys), un grup de població diana a l’hora d’abordar la prevenció de malalties cròniques relacionades amb l’alimentació, com l’obesitat , la diabetis, el càncer o les cardiopaties.
  • La seva comoditat d’ús inclina la balança, de nou, al seu favor. Són, en general, fàcils d’entendre i utilitzar, i el seu disseny sol ser atractiu per a l’usuari. Tot això apunta cap a un gran potencial per millorar el comportament alimentari d’un gran nombre d’individus.
  • En algunes ocasions permeten un seguiment de veritables professionals sanitaris.

Apps per millorar la nostra dieta: els perjudicis

L’anàlisi d’EROSKI CONSUMER -‘Aplicacions per al control de pes‘-, abans esmentat, reflecteix que aquestes apps, malgrat que inclouen informació sobre la nutrició i l’activitat física, en la seva majoria es basen en mètodes de conteo de calories i no sempre reflecteixen les pràctiques per al control de pes establertes per les entitats de referència. A més, pot interpretar-se de manera equivocada que substitueixen a l’imprescindible consell o assessorament de professionals sanitaris (metges, dietistes-nutricionistes o psicòlegs).

Img
Imatge: CONSUMER EROSKI

Molt pocs estudis han revisat la capacitat d’aquestes aplicacions per millorar la salut pública, tal com revela una recerca publicada per Hedben i col·laboradors en la revista JMIR Research Protocols. Aquesta és una limitació important: en salut pública primer cal demostrar que alguna cosa “funciona” i no genera efectes adversos abans d’implementar-ho. Altres limitacions, citades per dites investigadores són les següents:

  • El contingut de les aplicacions de salut no sempre és fiable al 100%, ja que sovint és creat per personal no expert.
  • L’ús d’aquestes aplicacions pels usuaris tendeix a ser irregular i de curta durada. Els canvis de comportament, com és el cas dels hàbits alimentaris, requereixen un compromís a llarg termini.
  • Existeixen innombrables aplicacions. Aquesta fragmentació, que pot tenir un efecte positiu (la competència pot generar la millora global dels diferents serveis que s’ofereixen), també podria ser perjudicial. D’una banda, això dificulta trobar l’aplicació correcta. L’investigador Gary Anthes va assenyalar en el seu article ‘La invasió de les apps per a mòbils’ que donar “un passeig per les apps és com visitar un mercat ambulant urbà, on hi ha productes de primera qualitat però on també abunden els productes de baix preu i de dubtós valor”. D’altra banda, caldria que existissin auditories externes que valoressin totes les aplicacions existents, ja que la població podria utilitzar apps no adequades.
  • Moltes apps es dirigeixen a un públic concret: adults d’entre 18 i 35 anys. No se sap si grups de població diferents al d’adults joves es desemboliquen bé amb aquesta classe d’aplicacions.

Una nova app sobre nutrients i tòxics de la dieta

Img
Imatge: CONSUMER EROSKI

Una de les característiques que permeten confiar en una app és conèixer qui l’avala. És el cas de l’aplicació per a mòbils recentment creada sobre la base de l’eina RIBEFOOD, de la qual EROSKI CONSUMER s’ha fet ressò en textos publicats en 2007 i 2010. Aquesta nova app s’ha desenvolupat de forma conjunta per part dels grups TecnATox, vinculat a la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Reus (Tarragona), i CERETOX, de la Universitat de Barcelona.

L’app , denominada RIBEFOOD-2013, és de descàrrega gratuïta en plataformes digitals (AppStore i Google Play), així com també en smartphones. Permet establir els riscos per a la salut derivats de l’exposició dietètica a diversos contaminants químics ambientals, tals com a metalls pesats, dioxines i furanos, PCBs, hidrocarburs aromàtics policíclics, hexaclorobenceno, etc.

L’eina, a més, proporciona informació tant sobre el contingut nutricional de la dieta com dels contaminants ingerits a través d’ella, depenent de cada aliment específic, de la freqüència del seu consum, i de la grandària de les racions. Així mateix, permet detectar una ingesta no admissible o intolerable dels contaminants inclosos en l’app.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions