Aquests són els bulos d’alimentació que segur t’han explicat alguna vegada

“Cura amb els pollastres; estan tots hormonados i ves-te a saber el que ens colen”; “Ni se t’ocorri prendre fruites havent dinat, perquè és de sobres sabut que fermenten i engreixen”; “I si vols perdre pes, moltíssim menys se’t passi pel cap menjar plàtans o sortir-te de la llet descremada”. Et sonen? De ben segur hauràs rebut algun d’aquests bienintencionados consells per WhatsApp, Facebook o Twitter, o directament de la boca d’alguns amics poc sospitosos d’explicar mentides. Però no per això deixen de ser el que han estat sempre: rumors sense base científica alguna, per molt lògics que semblin. Des del passat mes de juliol, protagonitzen també la‘ Guia dels Bulos en Alimentació’, editada per l’Institut #SaludsinBulos de la mà de reconeguts especialistes en nutrició. Repassem a continuació algun dels més coneguts i t’expliquem com protegir-te d’aquestes desinformacions, que poden tenir serioses conseqüències sobre la salut.

Segons la piràmide d’alimentació saludable de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC), hauríem de consumir entre tres i quatre porcions de fruita fresca al dia. No obstant això, és precisament la fruita la diana de moltes de les falses informacions que arriben cada dia al mòbil de molts espanyols. Es qüestiona no solament el consum de determinades peces, sinó fins i tot la idoneïtat de fer-ho en determinats moments del dia. Perquè no quedin dubtes, diguem-ho alt i clar: cap fruita (tampoc el meló o la síndria) és indigesta a la nit ni el seu contingut en sucre influeix en la hiperactivitat dels nens. Si estàs a dieta, no passa gens amb menjar plàtans de forma habitual, ja que una peça de grandària mitjana aportarà, a més de poc més de 100 calories, carbohidrats, antioxidants i una quantitat considerable de fibra, la qual cosa resulta beneficiós per mantenir una bona salut intestinal. I no, tampoc és cert que es desaconselli el seu consum després del menjar “perquè fermenta en l’estómac”.

Un altre dels bulos més estesos és el que desqualifica els pollastres del supermercat per estar hormonados o la carn per contenir antibiòtics. Gens d’això és cert. “Europa va prohibir l’ús dels anabolizantes tradicionals, els productes hormonals i els ?-agonistas com a productors del creixement en totes les espècies productives”, assegura Gemma de la Canella, llicenciada en Farmàcia, experta en seguretat alimentària i coautora de la guia presentada aquest estiu. “Tampoc les fruites estan modificades genèticament”, afirma. I encara que l’estiguessin, assenyala que “els aliments transgènics no tenen major problema que la por i la desinformació”.

D’on surten aquests bulos?

Per desgràcia, no són gens nou. El mite de la fruita i la hiperactivitat infantil es remunta als anys 70. I la famosa llista d’additius suposadament perillosos que, en teoria, va publicar un hospital porta circulant des de 1973. Per descomptat, tampoc provenia d’institució sanitària alguna, sinó dels treballadors d’una indústria alimentària que tenien un conflicte laboral amb l’empresa i volien boicotejar-la. Recorda: darrere d’un bulo sempre hi ha una motivació.

El problema és que, en 2019, aquestes falsedats es difonen amb molta facilitat gràcies a les xarxes socials o a l’auge d’aplicacions com WhatsApp. “Ara tenim accés a molta més informació, que es distribueix molt ràpid i no es contrasta. Gairebé qualsevol persona pot dir el que vulgui”, argumenta De la Canella. I les dades li donen la raó: un 59 % dels metges considera que s’ha produït un augment en els bulos sobre la salut, i d’ells, tres de cada quatre ho atribueixen a la immediatesa d’aquests nous canals d’informació, segons un estudi recent.

Imatge: studiograndouest

D’altra banda, la nostra forma d’interactuar en aquestes xarxes influeix en com ens exposem a aquesta informació, assenyala Beatriz Robles, dietista-nutricionista i també coautora de la guia. “Solem envoltar-nos de persones que pensen com nosaltres. Això fa que ens retroalimentem: si veiem les pseudociencias amb certa simpatia, és fàcil que tendim a seguir a usuaris que comparteixin aquest tipus d’informació amb un enfocament positiu. Arriba un moment en què ens sembla que aquesta informació és veraç, perquè és a la qual ens exposem preferentment”.

Quins són els bulos més perjudicials? Per a aquesta experta, els més estesos (i nocius)  es refereixen a les suposades propietats d’alguns aliments per tractar malalties greus com el càncer o afeccions degeneratives, que poden resultar atractius per a persones en situació d’especial vulnerabilitat i amb pronòstics complicats. Desinformacions que poden afectar seriosament a la salut dels malalts, bé perquè aquests productes interaccionen amb la medicació que s’està prenent “o perquè el malalt, en una situació desesperada, abandona el tractament i opti per tractar-se mitjançant la dieta”, sosté Robles. També són perilloses “aquelles dietes que afirmen ser miraculoses -afegeix De la Canella- el que pot ocasionar una nutrició incorrecta”. Per no esmentar que, com menys, ens faran gastar diners en productes alternatius sense efectes beneficiosos (com el que sosté que els adults no poden digerir la lactosa i que fa que la població sana consuma làctics sense ella, sent un 33 % més cars).

Precaució en compartir

Davant una informació la veracitat de la qual és dubtosa, el millor és no compartir. Així ens protegirem a nosaltres mateixos i als quals ens envolten. Però com saber-ho? “Hi ha una sèrie de pistes que ens indiquen que aquesta informació pot ser falsa que ens indiquen que aquesta informació pot ser falsa, com el mitjà en el qual es publica o si l’autor enllaça o no les fonts a les quals fa referència”, explica Robles. “També si algun altre mitjà es fa ressò d’aquesta informació o no, si està desmentida per plataformes de verificació com a Maleïda Ciència o #SaludsinBulos… Són pàgines a les quals a més podem enviar informacions sospitoses perquè les comprovin”. I, finalment, viralizar els desmentits: si comprovem que alguna cosa que ens han passat és fals, convé fer-li-ho saber.

Altres bulos sense base científica

Una de les coses que contribueixen a donar credibilitat a aquests bulos és que molts d’ells poden recolzar-se en un cert grau de veracitat. El problema, clar, és el que deixen d’explicar-te. De vegades pot fins i tot ocórrer que, encara que un estudi recolzi un determinat bulo, existeixin informacions més robustes que ho desmenteixin (però que no s’esmenten).

Per descomptat, els bulos citats no són els únics que naveguen per les xarxes. En la ‘Guia dels Bulos en Alimentació’ s’inclouen uns altres i es desmenteixen així:

• No existeixen els superalimentos. Que no te la colin; cap aliment és imprescindible ni alberga qualitats excepcionals, per molt exòtic que sembli.
• Encara que vulguis perdre pes, no tens per què optar per la llet descremada o sense lactosa. L’evidència científica actual suggereix que la llet sencera té un major efecte saciante, contribuint al control del pes.
• No, els productes ecològics no són més sans que els convencionals. Decantar-te per un o un altre ha de dependre dels nostres valors o preferències personals.
• Menjar verdures en conserva o congelades no és menys saludable que consumir-les fresques, a causa del procés de conservació o ultracongelación, segons el cas. El seu valor nutricional és molt similar.
• Els edulcorants no tenen efectes negatius sobre la salut. I que no t’enganyin: l’estevia no és més natural que la resta.