La demanda d’aigua dels cultius d’arròs pot arribar a ser fins a tres vegades més elevada que altres cultius com el blat de moro o el blat. Una recerca internacional desenvolupada per experts d’Itàlia, Índia, Israel, Mèxic i Holanda ha permès reduir aquesta necessitat gràcies a l’expressió del gen HRD de la planta Arabidopsis thaliana, que permet disminuir la transpiració i augmentar la fotosíntesi de la planta. El treball segueix la línia descrita ja fa uns anys sobre les possibilitats dels genomes vegetals, que se centren fonamentalment a millorar l’adaptació dels cultius a les condicions ambientals sense alterar amb això la qualitat i seguretat dels aliments.
La recerca, el pes de la qual ha assumit fonamentalment l’Institut de Bioinformática de Virgínia i que acaba de publicar la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), ha identificat i caracteritzat el gen HRD d’Arabidopsis thaliana, una planta que s’usa de forma habitual com a model experimental en els laboratoris. Els resultats de l’experiment indiquen que el gen descrit contribueix a usar de forma més eficient l’aigua en els cultius d’aquest tipus d’arròs: consumeix un 20% menys d’aigua i manté la productivitat. Segons els resultats, l’arròs és també més tolerant a la salinitat i a altres tipus d’estrès abiòtic.
El gen de la resistència
Les plantes de l’arròs genètic tenen fulles més gruixudes i amb major biomassaDesprés de comprovar que el gen específic denominat HRD de la planta citada tenia característiques favorables per resistir a condicions de sequera, els experts, aquesta vegada de la Universitat d’Agronomia de Bangalore, a Índia, i del Centre de Recerca Internacional de la Planta de Wageningen, als Països Baixos, van introduir el gen en l’arròs i van examinar les característiques que provocava aquesta transformació.
Una de les conclusions és que el gen té la capacitat de realçar la fotosíntesi de l’arròs. En el punt en el qual es troba ara la recerca, encara queden per resoldre algunes qüestions sobre les funcions exactes de certes proteïnes d’aquest gen, principalment les que afecten als processos de maduració de les plantes.
Les expectatives futures d’aquesta troballa indiquen que podria traslladar-se les característiques del gen a un altre tipus de collites les condicions de les quals d’accés a aigua són escasses. I és que els investigadors asseguren en l’estudi que la biomassa d’aquest arròs transgènic és un 50% més elevada que altres varietats d’arròs que no han estat modificades. Segons els experts, la biomassa contribueix a la producció adequada de la collita amb quantitats baixes o limitades d’aigua. Un dels efectes dominants del gen descrit resideix en la formació d’arrels molts més fortes i fulles d’un color verd més fosc que les plantes «convencionals» i amb major pes.
Altres beneficis aïllats
Una altra recerca, aquesta vegada desenvolupada per experts de la Universitat Agrícola d’Huazhong, a Xina, acaba de revelar que ja s’han divulgat pràcticament la totalitat dels trets de l’arròs. La recerca, que acaba de publicar la National Academy of Sciences, atribueix a l’arròs un dels principals cultius de tot el món, ja que constitueix una important font d’aliments per a bona part de la població, especialment a Xina, Japó, Austràlia, Filipines, Tailàndia, Indonèsia i Birmània. I és fruit d’aquesta importància per la qual l’arròs és un dels temes primordials per als investigadors que treballen per assegurar l’accés dels aliments enfront d’amenaces com a canvis de clima o la presència cada vegada major de paràsits. En concret, els experts destaquen els beneficis que pot suposar el que denominen «arròs verd transgènic» (GSR, en les seves sigles angleses), que ha demostrat ser més resistent a plagues amb menor ús de fertilitzant.
Imagen: Alberto Salguero Arabidopsis thaliana és un organisme que s’ha utilitzat de forma extensa com a model en biologia vegetal. L’any 2000 la revista Plant Physiology donava a conèixer el seu mapa genètic, el primer d’una planta amb gairebé 25.000 gens identificats i amb cinc cromosomes, fruit d’una iniciativa internacional. De gran importància agronómica, ofereix també importants avantatges per a la recerca en genètica i biologia molecular. Les expectatives d’aquesta planta queden reflectides en el Projecte 2010, la meta del qual no és només conèixer la seqüència gènica sinó esclarir com actuen i quina capacitat tenen, el veritable repte del projecte. Per què aquesta planta? Perquè és petita, fàcil de conrear i amb un cicle de vida ràpida, asseguren els experts.
Fins i tot alguns investigadors afirmen que després de caracteritzar els gens de l’Arabidopsis és poc probable que es descobreixin nous gens en altres plantes ja que la majoria d’aquests gens són comuns a totes les plantes. Les propietats d’aquests gens es transfereixen a plantes com el cotó o el blat de moro i s’obtenen així plantes més resistents a plagues o a herbicides. El passat mes de maig experts del Centre de Recerca d’Agrobiotecnología de Pequín presentaven una varietat modificada genèticament de la planta herbàcia denominada festuca, habitual en zones d’Àfrica, Xina i Sud-amèrica com a farratge per a animals, per ser conreada en terrenys amb alts índexs de salinitat. Per a això van introduir un gen d’Arabidopsis thaliana amb aquestes característiques. Els científics esperen amb aquesta troballa que zones en les quals no es pot conrear per excés de salinitat puguin ser productives para determinats cultius.
