Més de 6.000 receptes amb informació nutricional per saber triar la millor

Filtra receptes Tanca

Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Bacallà ajoarriero cruixent sobre molles de fogassa

Img 125119 g
Temps 20-30 min
Dificultat Fàcil
Valor energètic 0 kcal
Nombre de racions 4

Elaboració

Posarem en remull el bacallà esmollat amb abundant aigua, ho rentarem i solament ho tindrem així a la nit. Una vegada rentat, traurem una mica d’aigua i humitejarem un drap amb el qual taparem les molles.

Al matí, ho provem i, si està desalado, ho traiem de l’aigua i ho reservem fins a l’hora de cuinar-ho. Es remouen les molles, tapades, i si està el drap sec, es torna a humitejar fins que les cuinem.

Comencem l’elaboracion per les molles. Tradicionalment, les molles es feien amb greix de be o llard. En aquesta recepta emprarem oli d’oliva. Posarem una olla amb tres o quatre cullerades d’oli i picarem una de les dues cebes molt fina, és a dir, en trossets molt petitons, juntament amb dues dents d’all, tambien en trossos molt petits. Quan la ceba estigui transparent, posarem uns 50 g del bacallà picat en trossos petits (foc mitjà-baix perquè no es cremi), afegim les molles i les treballem amb paciència, com és habitual. Una vegada que estiguin les molles, les reservem.

Tallem la ceba en cèrcols el mes fins possible i els fregim en oli ben calent per aconseguir el punt cruixent (amb les xips que al final afegirem). Posem una olla al foc amb la resta dels alls, ara laminats, perquè es vegin. Quan estiguin daurats, afegim el bacallà en trossos d’uns 2 centímetres.

Una vegada que el bacallà pren una mica de color, s’afegeixen els ous sencers o batuts i es procedeix com amb un regirat. Si anem a trigar una mica a servir-ho, es pot afegir al regirat una mica de nata líquida perquè segueixi estant sucós.

A l’hora de muntar els plats, es posa un llit de molles i sobre elles, si es vol, amb un motlle rodó, afegirem regirat, al que haurem barrejat la ceba cruixent i les patates xips trencades. Servir amb una mica de julivert picat per damunt.

Semàfor nutricional

El semàfor nutricional és un sistema de colors que permet entendre els valors nutricionals d’una manera clara, ràpida i completa.

Una ració conté

Calories Greix Greix saturat Sucres Sal
0 0g 0g 0g 0g
0% 0% 0% 0% 0%

* de la ingesta de referència (IR) per a un adult

  • Baixa: el 10 % o menys de la ingesta de referència
  • Mitjana: entre el 10 % i el 35 % de la ingesta de referència
  • Alta: més del 35% de la ingesta de referència

Normalment, les receptes presenten ingredients amb un percentatge alt sobre la Ingesta de Referència (IR), és a dir, hi predominen els grocs i taronges. Aquests plats estan concebuts com a plat principal d’un dinar o un sopar, de manera que la mida de la ració és superior i la seva aportació nutricional és més elevada.

Per aquest motiu, les receptes tenen punts de tall diferents dels productes. Així, per exemple, mentre que un aliment qualsevol tindrà els nutrients de color groc fins a un valor màxim del 20 % de la IR, les receptes concebudes com un àpat principal tindran els nutrients en groc fins a un valor màxim del 35 % de la IR.

Calories Greix Greix saturat Sucres Sal
Què és baix per ració 200 Kcal o menys 7 g o menys 2 g o menys 9 g o menys 0,6 g o menys
Què és mitjà per ració Entre 200 Kcal i 700 Kcal Entre 7 g i 25 g Entre 2 g i 7 g Entre 9 g i 32 g Entre 0,6 g i 2,1 g
Què és alt per ració 700 Kcal o més 25 g o més 7 g o més 32 g o més 2,1 g o més
Nutrients Quantitat Diària Orientativa
Calories 2.000 Kcal
Greix 70 g
Greix saturat 20 g
Sucres 90 g
Sal 6 g

La Ingesta de referència (IR) és una guia sobre la quantitat total de calories i de diversos nutrients que hem d’ingerir al dia per mantenir una dieta sana. La informació sobre els percentatges d’IR indica què suposa la quantitat de nutrient d'una ració respecte de la IR per a aquest nutrient en el dia.

Els percentatges d’Ingesta de referència (IR) estan calculats per a una dona adulta amb una ingesta diària de 2000 Kcal. Les necessitats nutricionals individuals poden ser més altes o més baixes, en funció del sexe, l’edat, el nivell d’activitat física i altres factors.