Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Begudes alcohòliques: les etiquetes amb menys informació al consumidor

L'alcohol és l'únic producte que es pot ingerir i que no està obligat a mostrar la seva composició en la seva etiqueta. La llei permet que no constin els seus valors nutricionals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 15deDesembrede2021

La legislació exigeix als fabricants d’aliments o begudes envasats a desglossar tots els seus ingredients, així com el seu valor nutricional (calories, hidrats de carboni, proteïnes i altre macro i micronutrientes). Les begudes alcohòliques són l’única excepció a la regla i així ho contempla la normativa vigent. Donats els seus efectes nocius per a la salut i l’enorme difusió del seu consum, cal preguntar-se a què respon aquest tracte excepcional i si no s’està privant al consumidor del seu dret a conèixer una informació que afecta de manera directa a la seva salut.

Alcohol: un elevat consum amb greus conseqüències

Els adults europeus beuen uns 9,8 litres d’alcohol a l’any, segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de la passada primavera. Espanya, amb 10 litres, se situa lleugerament per sobre de la mitjana en consum d’alcohol. Aquest mateix sondeig adverteix que aquest tipus de begudes és causant d’una de cada deu morts a la regió (un milió a l’any). En concret, l’alcohol és el responsable del 29% de les morts per càncer, del 20% de les cirrosis hepàtiques i el 19% de les malalties cardiovasculars. El seu consum, a més, està en l’origen de molts accidents de trànsit, laborals o baralles de tota índole.

L’estudi posa especial èmfasi en dues dades molt preocupants: l’elevada mortalitat dels joves a causa de l’alcohol (15,6% entre els 15 i 19 anys) i la reducció de l’esperança de vida en un 23% a causa del consum d’aquestes begudes. “L’alcohol no és una mercaderia ordinària i no ha de ser tractat com a tal. Per a millorar la salut de tots els europeus necessitem un compromís renovat per a reduir el consum i el mal atribuïble a aquest”, va assenyalar durant la presentació de l’informe la directora de la Divisió de Programes de Salut de l’OMS, Nino Berdzuli. Aquesta petició dels responsables sanitaris xoca amb una regulació laxa i un etiquetatge poc informatiu sobre els seus ingredients i sobre els seus riscos potencials.

Riscos que s’oculten

Un paquet de tabac ha d’advertir de forma molt visible sobre els riscos de fumar, amb missatges tan crus com “fumar mata”. L’etiquetatge de les begudes alcohòliques, sigui com sigui la seva graduació, no adverteix dels seus riscos, més enllà que no han de beure-les dones embarassades.

Tampoc s’apliquen les mateixes normes respecte a l’etiquetatge que obliguen a tots els aliments processats a desglossar la seva informació nutricional. Expressament, l’article 16 del Reglament de la UE 1169/2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor eximeix de fer-lo a totes les begudes amb un contingut en alcohol superior al 1,2%.

Per a la tecnòloga dels aliments, Beatriz Robles, això deixa en una situació de vulnerabilitat informativa al consumidor. “Al nostre país, un 13% de la població consumeix alcohol diàriament i moltes persones no són conscients que aquestes begudes aporten quilocalories per l’alcohol (7 kcal per gram) i per la resta dels seus components”, explica. Tampoc es perceben els seus riscos en tota la seva magnitud.

Què ha d’anar en l’etiqueta d’una beguda alcohòlica?

La llei només obliga a informar sobre el seu grau alcohòlic volumètric. No fa falta escriure la paraula alcohol completa, ni molt menys avisar sobre els potencials riscos d’aquesta substància.

De manera voluntària, el fabricant pot declarar la informació nutricional completa o només el valor energètic (les conegudes com a calories buides, ja que no hi ha més aportació nutricional). Però és una estratègia enganyosa: en termes estrictament de calories un copazo no és una bomba (31 ml d’un destil·lat ‘només’ aporten unes 69 calories), encara que la seva densitat nutricional és nul·la.

Aprofitant que bona part de la població només compta calories i no nutrients, els distribuïdors faciliten diverses calculadores online amb les equivalències calòriques entre una copa, una hamburguesa i les calories que es cremen en córrer. La conclusió és absurda: cinc xopets de whisky equivalen a una cheeseburger o a 30 minuts corrent. Ometen una cosa tan important com que l’esport aeròbic, a més de cremar calories, té efectes beneficiosos per al cor (ho enforteix i contribueix a reduir la freqüència cardíaca en repòs, un dels principals indicadors de salut) i metabòlics (millora el metabolisme de la glucosa i els lípids, un factor protector enfront de malalties com l’obesitat i la diabetis). La copa són calories buides, és a dir, no aporten més nutrients.

El reglament permet que cada país pugui desenvolupar normes nacionals que obliguin a declarar la llista d’ingredients en aquestes begudes. Alguns països com Alemanya, Àustria, Croàcia, Hongria o Romania ho han fet. A Espanya, alguns fabricants i distribuïdors espanyols ja desglossen la informació nutricional en els seus webs, si bé localitzar-ho a vegades requereix un viatge tediós per tota la pàgina i diversos clics. “La indústria de l’alcohol és un motor econòmic molt important al nostre país. A més, forma part del patrimoni cultural. Evidentment, un etiquetatge més clar o amb un advertiment sobre els riscos de consum no els afavoreix”, sentència Robles.

Canvis en l’etiquetatge que s’esperen i no arriben

La Comissió Europea planteja un nou etiquetatge per a 2023. Entre les propostes, incorporar la llista completa d’ingredients i el seu valor nutricional, així com advertiments sobre la seva relació amb el càncer i els riscos d’un consum excessiu. Aquest punt ha generat un cru debat en el si de la Comissió, el vicepresident de la qual Margaritis Schinás ha arribat a afirmar que “la Comissió no prohibirà el vi ni l’etiquetarà com a producte tòxic. L’abús d’alcohol el defineix la ciència, no Brussel·les”.

Malgrat la bona voluntat de part dels responsables europeus, la nova llei no ho tindrà fàcil. A diferència del tabac, la producció del qual se centra fora d’Europa, el sector cerveser, l’enològic i tots els fabricants de begudes alcohòliques d’alta graduació té un indubtable pes en l’economia europea. Al que se suma la seva incidència en l’hostaleria. Per a Francisco Ojuelos, expert en dret i consum, “pot intuir-se una pressió fortíssima d’aquests sectors que es resumeixen en els quatre projectes de lleis frustrades amb anterioritat”. En cas d’embussar-se, la solució pot ser augmentar encara més els impostos per a reduir el seu consum, basant-se només en mesures econòmiques i no de salut.

Preocupa el sucre, però no l’alcohol

Quatre de cada cinc consumidors voldrien que les etiquetes de les begudes alcohòliques informessin de la llista d’ingredients i els valors nutricionals. I així ho entén l’OMS en el seu ‘Pla d’Acció europeu per a reduir l’ús nociu de l’alcohol 2012-2020’*, en el qual assenyala que “l’etiquetatge de les begudes alcohòliques hauria d’assegurar que els consumidors tenen accés a informació completa sobre el contingut i la composició del producte”.

Resulta paradoxal que el debat d’aquests últims anys respecte als sucres lliures i els seus efectes sobre la salut no tingui un equivalent en l’àmbit de les begudes alcohòliques. I no és precisament perquè es beu poc. A Espanya es consumeixen uns 51 litres de begudes ensucrades per persona enfront dels més de 55 litres de begudes alcohòliques.

“No s’obre el debat perquè no volem saber-lo. Els consumidors volem continuar pensant que ‘una copita de vi al dia’ és saludable o que la cervesa ‘té molts micronutrientes’, mentre gaudim aquestes begudes en la nostra vida diària i en el nostre oci. Aquests missatges es reforcen a més amb la publicació periòdica d’estudis científics amb evidents conflictes d’interès que es publiciten en tots els mitjans de comunicació perpetuant aquests mites tan nocius per a la salut pública”, recalca la tecnòloga dels aliments Beatriz Robles. “Vivim en un país amb una altíssima tolerància social al consum d’aquest tòxic, fins al punt que als abstemis se’ls demana que justifiquin per què no beuen. Tot això sumat al poder econòmic de la indústria de les begudes alcohòliques crea un context on és difícil obrir el debat”, afegeix.

El vi i la cervesa no són millors

etiqueta vino informacion nutricional
Imatge: Holger Detje

Que es consumeixin amb freqüència en els menjars o sopars no significa que el vi o la cervesa siguin aliments en sentit estricte. El seu valor nutricional és escàs, malgrat que la indústria s’obstini a desglossar els beneficis dels tanins i l’ordi.

  • L’etiquetatge de la cervesa, que es regeix pel Reial decret 678/2016, només obliga el fabricant a informar quin tipus de cervesa és (normal, de cereals, extra, especial, sense alcohol, de baix contingut en alcohol o negra), la llista d’ingredients, els al·lergògens, el grau alcohòlic volumètric (Alc. % vol), la quantitat neta, la data de consum preferent, la identificació de l’empresa productora o distribuïdora i el número de lot. La resta d’informació és voluntària.
  • Quant al vi, el seu etiquetatge es regeix pel Reial decret 1363/2011. Ha d’incloure la categoria del producte vitícola, el grau alcohòlic, la procedència, l’embotellador i importador (si n’hi ha), si és Denominació d’Origen Protegida o Indicació Geogràfica Protegida, el volum nominal i al·lergògens. En els vins espumosos ha d’assenyalar-se també el contingut de sucre. No hi ha obligació d’informar sobre la seva aportació nutricional.

Totes dues regulacions satisfan els interessos comercials del fabricador, però no els requeriments del consumidor. No sap ni què aporta a la seva dieta diària ni si té efectes potencialment nocius. En opinió de Beatriz Robles haurien d’incloure, a més, “un etiquetatge d’advertiment, com el que s’utilitza en altres substàncies tòxiques, com el tabac”.

Alcohol: controvertits efectes en la salut

Malgrat que el consum d’alcohol està en l’origen d’unes 200 malalties, la comunitat sanitària es mostra dividida enfront del consum de l’alcohol. El dietista-nutricionista Julio Basulto és partidari de la tolerància zero. “D’entrada, perquè la dependència comença sempre amb un consum baix o moderat. Ningú està lliure de caure en l’alcoholisme. Pot ser per una mala ratxa vital o perquè tens una predisposició genètica que incrementa les teves possibilitats de patir-ho”, assenyala aquest expert.

El ciutadà percep que els destil·lats —com el whisky, la ginebra i el rom— sí que tenen efectes tòxics en el seu organisme, però el 90% no és conscient que el vi incrementa el risc de càncer perquè “els han venut els beneficis del resveratrol, no confirmats en humans. Tant és així que l’Agència Europea de Seguretat Alimentària prohibeix afirmar que el resveratrol és bo per a la salut”, explica.

Segons Basulto, el consumidor s’ho pensaria dues vegades abans de beure si, com succeeix amb el tabac, l’etiqueta advertís dels seus efectes en menors, embarassades, malalts, persones prenent algun tipus de medicaments o que vagi a conduir. “I quant al risc de càncer, missatges molt clars: un de cada cinc càncers de mama es relaciona amb el consum d’alcohol, tres begudes al dia augmenten un 20% el risc de càncer intestinal i més de dos al dia dupliquen la incidència de càncer de boca i gola”, adverteix.

En la mateixa línia es mou Marina Bosc, membre de la Xarxa de Trastorns Addictius (RETICS) i del Grup de Treball sobre Alcohol de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. “El consum de qualsevol quantitat d’alcohol pot suposar un risc per a la salut, especialment entre les persones adolescents i joves, ja que en trobar-se encara en període de desenvolupament neurocognitivo són més vulnerables als seus efectes adversos”, explica. Segons dades del Ministeri de Sanitat, a Espanya el consum d’alcohol entre els joves sol iniciar-se als 13 anys i el nombre de noies que s’emborratxa és superior al dels nois, si bé ells beuen més quantitat. Una dada alarmant és que la meitat dels adolescents espanyols no creu que prendre quatre o cinc copes durant els caps de setmana pugui ocasionar problemes de salut.

Des de la Fundació Espanyola del Cor es manté una postura ambigua enfront del vi. Mentre s’apunta que “el consum mantingut i excessiu pot danyar el cor perquè l’alcohol és un tòxic per al múscul cardíac, que l’afebleix i pot arribar a ocasionar insuficiència cardíaca”, dóna per bona una copa de vi en el sopar.

_____

(*) Pots consultar aquí el ‘Pla d’Acció europeu per a reduir l’ús nociu de l’alcohol 2012-2020‘.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

Etiquetes:

alcohol calories

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions