Una noticia que ha circulado con rapidez estos días ha provocado un nuevo sobresalto y desconcierto generalizado entre los consumidores de todo el planeta. Según sostiene un estudio realizado sobre una población de 100.000 personas en Francia y publicado en la revista científica British Medical Journal, las bebidas azucaradas, incluidos los zumos de frutas, aumentan el riesgo de sufrir cáncer. ¿Qué hay de cierto en esta afirmación? En las siguientes líneas veremos si esta relación es directa y está de verdad probada o, si por el contrario, requiere de matizaciones.
Ens trobem de nou davant un d’aquests titulars explosius que van diluint-se a mesura que el lector esbrossa la lletra petita, coneix la casuística i analitza de forma detallada les circumstàncies en les quals s’ha dut a terme l’estudi. Tot això no cap en la simplificació i l’esquematismo abusiu que requereix una frase resumeixen i que és la que arriba amb més ressò al públic general.
Que les begudes ensucrades no són bones per a la salut és un fet comprovat de manera científica. Aquest tipus de begudes s’han convertit en un problema davant l’epidèmia d’obesitat que avui existeix al món. Les xifres sorprenen. Segons l’últim informe de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), hi ha gairebé 700 milions d’adults amb problemes d’obesitat al planeta i, en el cas dels nens i adolescents, uns 400 milions amb sobrepès. La pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) sol·licitava fa tres anys un increment fiscal per a les begudes ensucrades amb l’objecte de reduir el seu consum, causant d’aquestes xifres alarmants de sobrepès, diabetis tipus 2 i càries dental. Però poques referències es tenien sobre la seva relació amb el càncer.
En el macroestudio francès, els propis autors ja avisaven que “aquest és un estudi observacional, per la qual cosa no es pot establir una relació de causa i efecte”. Però el seu advertiment no va tenir massa èxit, donada la repercussió mediàtica que sempre té un treball mèdic quan al seu costat apareix la paraula “càncer”. Les 100.000 persones participants van ser reclutades en campanyes en Internet i van respondre a un qüestionari en una pàgina web. Hi ha suficient solvència científica per validar els resultats? Els propis autors entenen que és un estudi més, però no una prova definitiva ni moltíssim menys.
Els participants en el sondeig -un 79 % dones- tenen, de mitjana, 42 anys i van contestar almenys dues vegades fins a l’any passat preguntes sobre el seu consum entre 3.300 tipus diferents de begudes i aliments. L’estudi va ser dut a terme per un equip d’investigadors de l’Agència de Sanitat Pública francesa i de l’equip d’Epidemiologia Nutricional de Bobigny (França).
Aquest equip va detectar un augment del 18 % en el risc de sofrir qualsevol tipus de càncer en les persones que, com a mitjana diària, van prendre 200 mil·lilitres d’una beguda ensucrada (és a dir, les que contenen més d’un 5 % de sucre) o fins i tot un suc pur de fruita. En el cas de les dones, els investigadors van trobar un increment del 22 % en el risc de desenvolupar càncer de mama. Els autors de l’estudi atribueixen el risc de contreure càncer a l’elevada càrrega glucémica que contenen les begudes ensucrades.
Però l’estudi és de caràcter observacional. No hi ha intervenció per part de l’investigador, que es limita a quantificar. I succeeix que, en aquest tipus d’estudis, influeix de vegades la variable de confusió. Quan es produeix aquesta confusió? Quan l’associació entre el factor d’estudi i la variable resposta pot ser explicada per un tercer element: la trucada “variable de confusió“. Per exemple, quan es diu que el consum de cafè podria relacionar-se amb un major risc de càncer, però en moltes ocasions el cafè va acompanyat d’un cigarret. On està el risc: en el cafè o el tabac? El tabac quedaria emmascarat pel cafè com a veritable factor cancerígeno. En el cas de les begudes ensucrades, caldria analitzar com es compon la resta de la dieta de les persones que les ingereixen amb freqüència, si tenen un estil de vida actiu o, per contra, és sedentari, i dilucidar si algun d’aquests factors (o el seu conjunt) no són responsables també de la prevalença de certes malalties, inclòs el càncer.
Altres estudis sobre les begudes ensucrades
Per descomptat que no és la primera vegada que un estudi mèdic posa en l’ull de l’huracà a les begudes ensucrades. A la fi d’abril, una recerca de l’Escola Chan de Salut Pública de la Universitat d’Harvard, a Boston (EUA), revelava que les begudes amb sucre incrementen les morts per malalties cardiovasculars. I també al·ludia al càncer, encara que més tènuement, raó per la qual va tenir molta menys repercussió mediàtica.
En aquest estudi van participar gairebé 38.000 homes i 81.000 dones. Tots ells van ser analitzats amb paràmetres com el seu nivell d’exercici físic, el seu índex de massa corporal (IMC) i els seus hàbits d’alimentació, incloent la quantitat de begudes amb sucre que prenien. Aquest treball concloïa que el risc de morir per problemes cardiovasculars es disparava al 31 % en el cas d’els qui ingerien dos o més begudes ensucrades al dia. En general, sostenia que els consumidors habituals de begudes ensucrades tenien un 14 % més de risc de morir de forma prematura per qualsevol causa que els qui no prenen aquestes begudes. En el cas de les dones, d’una manera més acusada. En aquest estudi científic, el vincle d’aquestes begudes amb el càncer era menys contundent. Tan solament s’observava una moderada associació entre la ingesta d’aquests productes i el risc de mort per càncer.
“El menor consum de begudes ensucrades -sosté l’OMS- implica una reducció de la ingesta de sucres lliures i de la ingesta calòrica total, una millor nutrició i una disminució en el nombre de persones que presenten sobrepès, obesitat, diabetis i càries dental”. Els sucres lliures són els monosacàrids (com la glucosa i la fructosa) i els disacàrids (com la sacarosa o el sucre de taula) que afegeixen els fabricants als aliments i les begudes, així com als sucres presents de forma natural en la mel, els xarops, els sucs de fruites i els sucs a força de concentrat.
El que està científicament demostrat és que les calories aportades per les begudes ensucrades tenen poc valor nutricional i no proporcionen la mateixa sensació de plenitud que ofereix l’aliment sòlid. Com a resultat, pot augmentar el consum total d’energia, la qual cosa al seu torn pot portar a un increment malsano de pes.Un consell final? Davant la set, el millor és un bon got d’aigua fresca. En això sí coincideixen tots els experts. Sense excepció.
