Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Begudes hipertónicas: energia en forma d’hidrats de carboni

La hidratació hipertónica només s'aconsella quan es desenvolupen exercicis perllongats a baixes temperatures: no se sua amb prou feines, però es gasten carbohidrats

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 05deAgostde2008
Img ciclista Imatge: Oquendo

La pràctica d’exercici físic provoca provoca transpiració. La suor té com a funció equilibrar la temperatura corporal, si bé comporta una pèrdua d’aigua i electròlits. La quantitat i tipus de líquid que l’esportista necessita prendre per compensar aquesta pèrdua d’aigua i electròlits depèn de la durada i intensitat de l’exercici i també de les condicions climatològiques (temperatura i humitat relativa).

Existeixen en el comprat infinitat de marques comercials que fabriquen diverses begudes per a esportistes. En general, es poden classificar en tres tipus: les begudes hipotòniques , les isotòniques i les hipertónicas. Les primeres són aquelles que presenten una concentració de soluts (substàncies dissoltes en el líquid) inferior a la del plasma sanguini, és a dir, estan menys concentrades que el plasma. Les isotòniques posseeixen una concentració de soluts igual a la del plasma, mentre que en el cas de les hipertónicas aquesta concentració és superior.

Begudes hipertónicas: què són?

La quantitat i tipus de beguda necessària depèn de la durada i intensitat de l’exercici i de les condicions climatològiques
Les begudes dissenyades particularment per a la pràctica d’exercici físic posseeixen uns components en comú; aigua, hidrats de carboni i electròlits (sodi, potassi, fòsfor i clor). Les begudes hipertónicas presenten una elevada concentració de substàncies dissoltes en el líquid, en concret la seva concentració és superior al 10%. A causa d’aquesta característica, l’organisme allibera aigua per diluir aquest líquid ingerit fins que arribi a ser isotònic, és a dir, d’igual concentració que el plasma.

A conseqüència de la secreció orgànica d’aigua, l’esportista pot sofrir problemes gastrointestinals com a diarrea i vòmits, la qual cosa afavoriria la deshidratació amb greus resultats. Per tant, les begudes hipertónicas no estan aconsellades en situacions en les quals fa molta calor o l’esportista sua a l’excés.
Com i quan

Quan la pèrdua de suor no és alta i, per tant, no és necessari prendre molts líquids, però s’ha d’aportar energia en forma d’hidrats de carboni, les begudes hipertónicas sí són una opció apropiada. Si en aquesta situació, en comptes de prendre una beguda hipertónica, l’esportista es decanta per una isotònica o una hipotònica (de concentració inferior al 6%, com l’aigua), no rep la quantitat suficient d’hidrats de carboni i corre el risc de sofrir una pájara.

Per això, les situacions en les quals es recomana la ingesta de begudes hipertónicas són aquelles en les quals es duu a terme un exercici perllongat a baixes temperatures, no se sua a l’excés, i no és necessari una aportació excessiva de líquid, però sí d’hidrats de carboni que compensin la despesa d’energia.

TIPUS DE BEGUDES

Img bebidaenergetica1
Les begudes esportives tenen components comuns: aigua, hidrats de carboni simples (glucosa, fructosa, glucosa) o complexos (polímers de glucosa, maltodextrinas) i electròlits (sodi, potassi, clor, fòsfor, magnesi i calci). Algunes marques inclouen vitamines i additius colorants, aromatizantes i edulcorants. La diferència entre les unes i les altres estreba principalment en el grau de concentració dels seus components. Per això, a més de les begudes hipertónicas, existeixen diferents tipus de begudes, isotòniques i hipotòniques.

Beguda isotònica: aquest tipus de begudes conté sucres i electròlits a la mateixa pressió osmòtica que la sang (330 miliosmoles/litre -mmosml/l-). Quan dues solucions tenen la mateixa pressió es diu que són isosmóticas o isotòniques. Per aquesta raó, el líquid surt de l’estómac, pansa a l’intestí on és absorbit i d’aquí va al torrent sanguini sense dificultat, la qual cosa afavoreix la ràpida i òptima assimilació dels seus components. Si l’exercici és intens, l’ambient és calorós o se sua molt, prendre una beguda isotònica ajuda a reposar líquids, electròlits (sobretot sodi i clor) i energia (glucosa), perduts durant l’esforç.

Ajuda a retardar la fatiga, evitar lesions per calor (enrampades i síncope), millorar el rendiment i accelerar la recuperació. Les begudes isotòniques serveixen també per accelerar la recuperació en cas de diarrea, ja que en ser la seva composició similar al sèrum oral, que es ven en farmàcies, i pel seu agradable sabor solen ser millor tolerades. Poden convertir-se en la millor forma de beure líquids per els qui són reticents a beure aigua sola, com a nens i ancians.

Begudes hipotòniques: en aquestes begudes la concentració de partícules per unitat de volum és inferior a la del plasma sanguini (menor pressió osmòtica). L’aigua és el millor exemple de beguda hipotònica, excepte les molt riques en sals. En general, després d’exercicis moderats que duren menys d’una hora no és necessari una aportació extra d’electròlits; és suficient beure simplement aigua abans, durant i després de l’exercici per aconseguir una adequada hidratació. L’aigua, en combinació amb una dieta equilibrada, ja proporciona a l’organisme la hidratació suficient i els nivells necessaris d’electròlits.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions