Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Beneficis de l’àcid fítico

És una substància natural de cereals, llegums, fruita seca i llavors enormement beneficiosa per a l'organisme humà
Per Elena Piñeiro 28 de gener de 2008
Img cerealesylegumbres
Imagen: ARS

Imagen: ARSLa ingestió d’àcid fítico, substància natural de cereals, llegums, fruita seca i llavors, és enormement beneficiosa per a l’organisme humà, ja que prevé la formació de càlculs renals i l’aparició de cardiopaties, diabetis i certs tipus de càncer com el de còlon i mama.

L’equip de científics de la Universitat de les Illes Balears, dirigit pel catedràtic Félix Grases, porta més d’una dècada investigant les propietats de l’àcid fítico. Segons les seves determinacions, és una substància indispensable per a una dieta humana sana i equilibrada. Els investigadors han comprovat que es troba acumulada en els líquids biològics de l’organisme (sang, orina i líquid intersticial).

No obstant això, l’organisme humà no la fabrica, de manera que només es pot adquirir a través de l’alimentació. Les reserves de fitatos baixen a nivells gairebé indetectables als 10 dies de no ser ingerits. Per aquest motiu és imprescindible prendre regularment aliments que ho continguin com els cereals i els seus derivats (sobretot integrals), llegums, fruita seca com l’ametlla, l’avellana o el cacauet, així com llavors (sèsam principalment).

El pes específic dels efectes beneficiosos

De l’àcid fítico es reconeix la seva capacitat per unir-se a certs minerals, restant així l’aprofitament dels mateixos. Aquestes mateixes interaccions de l’àcid fítico amb minerals poden ser, en alguns casos, beneficioses. Per exemple, és capaç d’unir-se a metalls tòxics com el cadmi o l’alumini, que poden produir greus problemes en el sistema nerviós, en el digestiu o fins i tot afectar a la fertilitat. Els fitatos fan que els metalls pesats siguin eliminats per la femta sense que traspassin a la sang des de l’intestí.

Té també una reconeguda capacitat antioxidant, gràcies a la qual prevé el desenvolupament de danys cel·lulars i càncer. L’excés de ferro pot danyar a les cèl·lules, i l’àcid fítico té la qualitat d’envoltar al ferro i impedir que aquest reaccioni amb l’oxigen i es formin els temuts radicals lliures, causants de malalties degeneratives, entre elles diversos tipus de càncer.

En l’intestí gruixut, la interacció entre l’àcid fítico amb alguns tipus de proteïnes pot ser beneficiosa. Concretament redueix l’activitat d’enzims bacterians implicats en el desenvolupament del càncer de còlon. Aquestes propietats antitumorals també es basen en la capacitat dels fitatos per augmentar l’activitat de les defenses conegudes com a ‘natural Killer’ (NK) o cèl·lules assassines naturals, que s’encarreguen de destruir i impedir el creixement de les cèl·lules que produeixen tumors.

Els fitatos també poden actuar com a agents hipolipidémicos, que redueixen el nivell de grasses com el colesterol en la sang, minimitzant el risc de patir malalties cardiovasculars. El coure és un mineral necessari per al desenvolupament i el manteniment de la integritat cardiovascular. Existeix una associació significativa entre els nivells baixos de coure en l’organisme i el risc d’hiperlipemia. L’àcid fítico ajuda al fet que l’absorció de coure en l’intestí sigui la correcta, contribuint al fet que la quantitat ingerida d’aquest mineral pugui arribar als dipòsits corresponents i realitzar allí la seva labor.

Fins a fa pocs anys, els fitatos s’han considerat de forma negativa a causa de la seva capacitat per reduir la biodisponibilidad de minerals essencials

Una propietat àmpliament estudiada pels científics de la Universitat de les Illes Balears és la seva acció inhibidora de la cristal·lització de sals càlciques, tals com a fosfats i oxalats, evitant la formació de dipòsits minerals patològics, com per exemple els càlculs renals (pedres en el ronyó).

Dificultats en l’absorció de nutrients

L’àcid fítico constitueix la major reserva de fòsfor de les llavors de cereals i llegums, de les quals forma part entre un 1% i un 5%. Malgrat això, els humans no podem aprofitar al màxim aquest mineral dels aliments, ja l’aparell digestiu no conté les substàncies necessàries (fitasas intestinals) per trencar l’àcid fítico i alliberar el fòsfor que es troba en el seu interior.

Des del punt de vista nutricional, fins a fa pocs anys els fitatos s’han considerat de forma negativa a causa de la seva capacitat de formar complexos amb minerals essencials com el zinc, el ferro, magnesi i calci, la qual cosa fa que disminueixi la biodisponibilidad d’aquests nutrients tan importants per a la salut. Per a la majoria de les persones, les dosis de fitatos presents en la seva dieta no representen un problema, però els qui ingereixen grans quantitats de cereals integrals han de tenir en compte aquest aspecte. No obstant això, els mètodes de processament dels cereals que requereixen calor (cocció de pa, arròs o pasta) destrueixen gairebé tots els fitatos, per la qual cosa millora la biodisponibilidad d’aquests minerals.

Factors nutricionalment actius

Fins a fa pocs anys, l’àcid fítico i altres compostos (polifenoles, alcaloides, lectines o saponinas, entre uns altres) s’han considerat components naturals d’alguns aliments vegetals que obstaculitzen l’aprofitament nutricional i que produeixen efectes fisiològics i bioquímicos adversos, podent arribar a ser tòxics en alguns casos.

No obstant això, les dades obtingudes en multitud d’estudis recents recolzen la idea que, en proporcions adequades, poden tenir un paper beneficiós per a la salut. Actualment són considerats compostos actius capaços d’exercir un efecte biològic, ja sigui en el propi intestí o fora del mateix, una vegada absorbits. De fet, se’ls reconeix com prebióticos, protectors del sistema circulatori, reductors de la pressió sanguínia, reguladors de la glucèmia i la colesterolemia, anticancerígenos o mejoradores de la resposta immune. Per aquests motius, actualment se’ls denomina factors nutricionalment actius.