Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Brussel·les no aixecarà enguany la prohibició de fabricar pinsos a base de farines càrnies

Considera necessari esperar un any per a avaluar el grau de compliment del reglament sobre subproductes animals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 19deJunyde2003

Encara que el mes passat va entrar en vigor un nou reglament comunitari sobre el tractament dels residus animals i que la seva fabricació està estrictament reglamentada, la prohibició de fabricar pinsos a base de farines de carn i os “no serà aixecada en el que queda d’any”, segons van informar fonts de la Comissió Europea. El més probable és que l’assumpte es retardi fins a finals de 2004, van assenyalar les mateixes fonts, que van jutjar necessari esperar “almenys un any” per a avaluar el grau de compliment del reglament que estableix les “normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà”.

El motiu no és, doncs, la falta de garanties normatives per a la seva producció, sinó la incertesa sobre la destinació final de les muntanyes de farines i despulles que havien d’haver estat eliminades pels estats membres i que s’amplien ara a més animals (bestiar oví, porcí, boví i equí, a més d’ocells i conills), augmentant en paral·lel el risc de fraus.

Les farines animals van ser prohibides en 1996 per la UE per a l’alimentació de remugants, amb la finalitat d’evitar el contagi de l’encefalopatia espongiforme bovina (EEB). Al gener de 2001, els Quinze van ampliar la prohibició a tots els animals de granja per un període “experimental” de sis mesos, que des de llavors ha estat renovat cada semestre.

Com a Espanya, l’enterrament i els abocaments són una destinació habitual de les deixalles animals a Alemanya, Grècia, Finlàndia, Irlanda, Portugal, Suècia i el Regne Unit, i el seu cost varia entre 30 i 80 euros per tona, segons un document de treball elaborat per la Comissió Europea al novembre de 2001. El nostre país va produir en 2000 unes 417.000 tones de farines animals, el 14% del total de la UE. Segons dades de la indústria agroalimentària europea, Espanya disposava llavors d’una capacitat d’incineració de 40.000 tones anuals de farines animals, per la qual cosa existia un dèficit de 377.000 tones, un nivell similar al d’Itàlia i només superat per França a la UE. El Ministeri d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, ja va comunicar en 2001 a l’Executiu comunitari la seva voluntat d’augmentar aquesta capacitat.

Tres categories

El reglament comunitari en qüestió defineix normes clares per al tractament d’aquestes substàncies, que classifica en tres categories en funció del seu risc per a la salut humana i animal i per al medi ambient. La categoria 1 reuneix les més perilloses, aquelles susceptibles de transmetre els agents causants d’encefalopaties, com el mal de les “vaques boges”, però també les que poden contenir dioxines. Només poden ser incinerades o dipositades en abocadors si abans han estat sotmeses a un rigorós tractament tèrmic (durant 20 minutos a 133 graus i sota una pressió de tres bars).

En la categoria 2 s’inclouen els subproductes amb el risc de contaminació d’altres malalties animals (que hagin mort en l’explotació o que hagin estat sacrificats per erradicació de malalties o que tinguin risc de residus de medicaments). Aquests poden ser reciclats per a usos diferents als de l’alimentació animal, després de ser tractats, com per exemple per a biogàs, compost, productes químics etc.

Finalment, en la categoria tres estarien els subproductes derivats d’animals sans sacrificats per a consum humà, que poden ser usats per a alimentació animal després de l’adequat tractament en plantes de processament.

Postres i caramels

Quan comprem un pollastre, només consumim directament el 68%. Del porc només ens mengem el 62%, del boví el 54% i del xai el 52%. Què ocorre amb la resta, uns deu milions de tones de carn i derivats a l’any a la Unió Europea (1.719.000 tones a Espanya en 2000)? Els ossos, els tendons i la pell serveixen per a produir gelatines que entren en la composició de postres i caramels “de goma”, però també en les càpsules de medicaments. A vegades, una mescla d’ossos i despulles es transforma en greixos que són utilitzades en aliments per a persones i animals, productes cosmètics i farmacèutics. Fins a la seva prohibició, les farines animals eren una altra destinació habitual d’aquestes substàncies.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions