Cafeïna

Aquesta substància sòlida, amarga i soluble, ja sigui en tasses de cafè o a través de begudes energètiques, actua com a estimulant sobre el sistema nerviós. Aquest és l’únic punt en el qual coincideixen les diverses recerques que han analitzat els efectes de la cafeïna. Aquesta roman en el cos humà de 5 a 6 hores i s’elimina a través del fetge i la secreció per part dels ronyons. En cap cas disminueix els efectes de l’alcohol i, al contrari del que molts pensen, una tassa de cafè no contribueix romandre sobri.

La doctora Lucía Pultó, membre de l’Associació Espanyola de Nutricionistes i Dietistes, explica que tot és una qüestió d’hàbit. “La cafeïna és un excitant que es pot trobar en productes tan diversos com una beguda amb soda o una barra de xocolata. Aquests aliments no són tolerats d’igual manera per tots ni produeixen el mateix nivell d’alteració”. “Una persona acostumada a consumir 4 tasses diàries de cafè no experimentarà els efectes propis d’aquest estimulant perquè ja està acostumada a ell, no és conscient. Per contra, algú habituat a prendre’s un només got de qualsevol beguda amb cola pot reaccionar posant-se nerviós si augmenta la seva dosi”, afegeixen des de l’Associació Espanyola de Nutricionistes i Dietistes.

Per tant, on està el límit entre el consum moderat o abusiu de la cafeïna? Les nutricionistes Gema Yoldi i Maite Zudaire ho tenen clar: “Els qui prenen entre quatre i sis tasses de cafè al dia o, cosa que és el mateix, entre 400 i 600 mil·ligrams de cafeïna durant més d’una o dues setmanes, poden arribar a sofrir diversos símptomes si la seva ingesta es queda sota la seva dosi habitual”. És més, “es pot arribar a patir una síndrome d’abstinència que produeix els següents símptomes: cansament, irritabilitat nerviosa i tremolors”, subratllen.

La cafeïna i la teína (estimulant del te amb idèntics efectes a la cafeïna) es troben en begudes de cola, xocolata, begudes amb soda, diferents aliments, medicaments per al mal de cap, diürètics, productes per a aprimar i antiestamínicos.

En aquest quadre es detalla amb exactitud la quantitat de cafeïna que contenen aliments de consum habitual. Convé recordar que el límit establert pels especialistes entre el que és consum moderat i abusiu és de 300 mil·ligrams.

El doctor Eukeni Olabarrieta coincideix amb els seus col·legues nutricionistes a destacar que un abús de la cafeïna pot produir petites taquicàrdies i acceleració del pols. “Ni més ni menys que els efectes normals d’un estimulant de l’escorça cerebral, inclòs un increment passatger de la tensió arterial. Es tracta d’un trastorn simpàtic i en cap cas greu. Ara bé, cap d’aquests efectes és permanent”, aclareix. “En qualsevol cas – afegeix- l’addicció que es pugui patir per la cafeïna és molt inferior a la del tabac o l’alcohol; la dependència en una persona es pot originar per consumir una mínima quantitat de cafeïna, no fan falta grans quantitats. La clau per a determinar l’addicció de cadascun i el seu tractament està en els propis hàbits de consum”, especifica.

Aquestes són algunes de les creences més esteses sobre la cafeïna i el seu efectes, segons els criteris del doctor Olabarrieta i la pròpia Associació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes.

• La cafeïna incrementa el risc de sofrir malalties cardiovasculars.FALS

  Només les persones hipertenses poden sofrir lleus alteracions de ritme cardíac “en la mesura en què provoca ansietat”, constata Olabarrieta. Cap estudi revela que el consum d’aquest estimulant provoqui malalties cardiovasculars o colesterol.

• La cafeïna provoca càncer. FALS

  Un elevat pocentaje de les proves científiques dutes a terme han demostrat que el consum regular de la cafeïna no incrementa les possibilitats de patir càncer. “En algunes persones pot produir una irritació de l’aparell digestiu o agreujar la simptomatologia d’alguna malaltia originada per causes alienes a aquesta planta”, assevera la doctora Pultó.

• Les dones embarassades tenen més possibilitats de sofrir un avortament provocat pel consum moderat de la cafeïna, i aquelles que desitgen quedar-se embarassades han d’evitar prendre-la. FALS

  Els especialistes consultats coincideixen a constatar que el consum moderat de la cafeïna és innocu tant per a la dona embarassada com per al fetus. Encara que en els estudis realitzats no s’especifiquen els efectes del consum de dosis elevades de cafeïna, es recomana no abusar d’ella. “És una recomanació genèrica per a totes les persones, no específiques per a les dones embarassades”, aconsellen els experts.

  L’últim estudi que publica el British Medical Journal (BMJ) realitzat per investigadors danesos revela que les dones embarassades que consumin vuit o més tasses diàries de cafè tenen més del doble de risc de sofrir un avortament en relació amb aquelles embarassades que no consumin gens de cafè. “Les que beuen vuit o més tasses diàries tenen una elevació de risc d’un 300% respecte a les altres”, conclou l’informe. Enfront d’aquest estudi existeixen molts altres en els quals no es relaciona cafeïna i risc en les dones embarasses.

• La cafeïna influeix de manera negativa en el creixement infantil. FALS

  En principi, a les mares se’ls aconsella que no els donin cafè o begudes que continguin cafeïna als seus fills si aquests són molt petits, no perquè el seu creixement està en perill sinó perquè “com tot estimulant, pot provocar alteracions nervioses i moltes vegades els nens ja estan bastant accelerats”, expliquen. No obstant això, encara que aquesta sigui una recomanació habitual, convé aclarir que tenen la mateixa capacitat d’assimilar la cafeïna que un adult. “En els estudis realitzats amb nens no s’han detectat hiperactivitat ni problemes de concentració en un grau superior al que hagués provocat en un adult”, recorden.

• La cafeïna és una droga. FALS

  La cafeïna és una substància que s’extreu de les plantes o que es produeix de manera sintètica per al seu ús com a additiu en certs productes alimentosos. “En cap cas es pot entendre com una droga en el sentit d’estupefaent, i molt menys es pot comparar a l’addicció pel tabac, anar de compres o veure la televisió”, explica el doctor.

  Molts especialistes assenyalen que el consum freqüent de cafè, per exemple, comporta una adaptació a la cafeïna. “Aquest fet explicaria que una persona que no consuma la seva ració diària de cafeïna pugui sentir maldecaps i ansietat, depenent de la regularitat i quantitat del consum”, insisteixen.

• La cafeïna no té efectes positius. FALS

  El millor indicador dels efectes positius d’aquest alcaloide és la seva comercialització a través de medicaments per a combatre nombroses afeccions: asma, antialérgicos, remeis que tracten la cefalea migrañosa i en productes per a alleujar la fatiga i somnolència, fins i tot en una modalitat d’aspirines.

  La cafeïna buida i contribueix a augmentar la capacitat d’atenció. Alguns estudis, fins i tot, han constatat que el seu consum moderat reforça la memòria i ajuda a prevenir el càncer càncer i funciona molt bé com a diürètic.

• Balanç:

  El consum moderat de cafeïna no provoca riscos greus per a la salut. Encara que es recomana no consumir més de 300 mil·ligrams al dia, els qui superin aquesta quantitat no s’han d’alarmar sense motiu, si no pateixen altres malalties com a hipertensió o úlceres. En aquests casos la malaltia es pot agreujar.

  Aquells que desitgin disminuir el seu consum diari han de rebaixar la seva dosi en petites quantitats fins a arribar al mínim recomanat. El cafè descafeïnat, soluble i malt són substitutius de la cafeïna, segons la doctora Lucía Pultó. “També convé- en aquells que desitgin regular la seva dosi- abandonar els caramels i begudes amb cola”.

Qualsevol esportista professional que es prengui quinze tasses de cafè o el seu equivalent en cafeïna, 800 mil·ligrams, donarà positiu en aquesta prova si la mostra d’orina la diposita en menys de tres hores des del seu consum.

En els Jocs Olímpics de Los Angeles de l’any 1984 es va incloure per primera vegada com a part de la categoria de substàncies estimulants dins del sistema nerviós central, i la reglamentació actual del Comitè Olímpic Internacional (COI) i la Federació Internacional de Futbolistes Associats (FIFA) estipulen que “una concentració en l’orina que superi els 12 microgamos/ml de cafeïna es considera abusiva amb el resultat de positiu en un control d’aquestes característiques”.

Sense arribar al límit penalitzat, el consum de cafeïna en nivells autoritzats per la reglamentació de dopatge continua exercint efectes ergogènics, d’estalvi d’energia en especialitats de resistència. Aquests són alguns:

• Millora el rendiment físic en esports com l’atletisme i els aeròbics. Presa en dosis específiques pot elevar el nivell de glucosa en la sang.

• Alguns estudis han descobert que la cafeïna genera una descàrrega d’adrenalina que té com a conseqüència un estímul de la funció cardiovascular.

• Augmenta la lipólisis- utilització per part de l’organisme del greix com a forma d’energia- i la cafeïna actua com a estalviadora de glucogen, allibera els àcids grassos lliures fins a augmentar els seus nivells en el plasma.

Més d’una vintena de medicaments de la més diversa naturalesa contenen dosi de cafeïna en major o menor mesura. “Ningú millor que un mateix per a controlar el consum d’aquesta substància perquè els seus efectes en proporció de les dosis consumides depèn dels hàbits personals, més enllà del que s’escrigui i es digui”, conclou el doctor Olabarrieta.