La llet i els seus derivats, com el iogurt, el formatge o la quallada, entre uns altres, són les millors fonts de calci ja que, encara que existeixen aliments vegetals tant o més rics en aquest mineral que els làctics, el seu aprofitament per part de l’organisme no és tan eficaç. Això es deu al fet que en aquests aliments vegetals estan presents substàncies que interfereixen en l’absorció i aprofitament del calci.
Altres fonts de calci són el sèsam, melassa negra, fruita seca i llegums en general, tots ells aliments rics en aquest mineral. Amb quantitats més discretes es troben la col, el bròquil o els espinacs. No obstant això, a causa de la presència de fitatos i oxalats, el d’aquests aliments no s’aprofita tan ben com el dels làctics. Els fitatos es troben en el segó de blat i en la pela dels cereals, mentre que els oxalats abunden en les verdures de fulla com a bledes, espinacs o enciam. Un excés de fòsfor, conseqüència de dietes en les quals s’abusa d’aliments proteics, també interfereixen en l’absorció i aprofitament del calci. D’altra banda, algunes substàncies afavoreixen l’absorció d’aquest mineral, com és el cas de la vitamina D, les proteïnes i la lactosa, totes elles presents en els làctics i que converteixen a aquests aliments en les millors fonts alimentàries de calci.
Quan la mare no pren llet
És possible que la dona embarassada limiti el seu consum de làctics per una intolerància a la lactosa (azcar de la llet), una al·lèrgia a la caseïna (proteïna de la llet) o simplement perquè no li agraden aquests aliments. En aquests casos és important informar-se sobre els diferents productes disponibles que substitueixen als làctics. En cas d’intolerància a la lactosa, els iogurts i els formatges més guarits amb prou feines contenen lactosa, per la qual cosa poden formar part de la seva dieta habitual, per així evitar possibles dèficit de calci.Tant si existeix una intolerància a la lactosa com una al·lèrgia a la caseïna es pot aportar una quantitat interessant de calci si s’inclouen en l’alimentació derivats de la soia enriquits en calci, com el batut de soia o el tofu, i si es prenen peixos dels quals es menja l’espina com a sardines en llauna o aladrocs. En qualsevol cas, i amb la finalitat de no comprometre els requeriments d’est mineral, s’aconsella l’assessorament dietètic professional.
