Una de les preguntes més habituals que rebem els pediatres des de maig fins a finals de setembre és la següent: “Doctor, li puc donar aigua al bebè? Perquè amb la calor que fa tinc por que es deshidrati i en la televisió no paren de dir que els adults hem de beure dos litres al dia d’aigua fins i tot abans de tenir sigueu”. La resposta està condicionada per diversos factors, que van des de l’edat del nen i les freqüents infeccions que té si vas agafar a la guarderia, fins al clima. Però cal oferir-li aigua al bebè? En quin moment? En el següent article es buiden aquests dubtes.
Com mantenir l’equilibri hídric del bebè?
Si el bebè té pocs mesos, encara no ha començat l’alimentació complementària i solament pren llet materna (o adaptada), no és necessari donar-li aigua en condicions normals. La raó és molt senzilla: gairebé el 90% de la llet materna és aigua; és a dir, si pren el pit, ja està bevent aigua, i no poca, doncs presa, a voluntat, diverses vegades al dia, posant en acció els mecanismes comprovats durant mil·lennis que l’organisme té per regular nutrició, equilibri hídric i temperatura. El que pot succeir és que a l’estiu, amb les altes temperatures ambientals, el nen prengui més sovint el pit. D’aquesta manera s’alimenta i hidrata alhora, doncs en els primers mesos el procés de la sudoració (un dels mecanismes que ajuden a eliminar la calor) no està encara ben desenvolupat.
Si s’ofereix aigua, alguns bebès l’accepten, i llavors s’omplen l’estómac (que encara és petitó) amb alguna cosa que ni nodreix ni alimenta, llevant-li el lloc a la necessària i imprescindible llet, i perdent a més l’oportunitat d’estimular la producció de llet al no succionar del pit amb freqüència.
Si no es recomana aigua en aquesta etapa, menys encara s’han de donar infusions que en general porten sucre o components herbales que poden ser perillosos. Amb la moda del natural, aquests preparats es presenten com a inofensius, quan no ho són.
Si hi ha 38 ºC a l’ombra, el lògic és quedar-se relaxats a casa a l’habitació més fresca, en comptes de sortir al carrer (amb una ampolla d’aigua o no), fins que la calor doni un respir. Una altra opció és passar la tarda en una biblioteca que tingui aire condicionat i contes o jocs per a bebès i nens petits.
Els bebès no poden dir que tenen set. D’aquí ve precisament la importància d’oferir el pit o el biberó a demanda. Per això, si encara es diu al Centre d’Atenció Primària que se li doni cada tres hores, no s’està donant un bon consell: tant el pit com el biberó s’ofereixen a demanda.
I com se sap que ho demanen, si no parlen? Les mares ho tenen molt clar: tenint al seu fill pegadito al pit. Així, quan ho necessiti, ho tindrà preparat, sense esterilitzar, sense fer càlculs de quanta aigua cal posar per cacito, sense haver d’anar a comprar llet adaptada en pols, sense haver de rentar després els biberons… Tot són avantatges.
Pel que fa a la lactància artificial, com no es pot ni s’ha de posar-li el biberó al costat perquè ho agafi quan vulgui, la demanda està regida pels grititos, vocalitzacions, lleu enuig, moviments de cap, braços i cames i, sobretot, observant l’expressió de la cara en mostrar-li el biberó. Si es passen per alt aquests senyals, vindrà el plor, signe tardà de gana, dificultant, en ocasions l’alimentació per excessiva irritabilitat.
Com saber si el bebè està deshidratat?
L’osmolalidad de la llet materna és molt semblada al plasma sanguini del cos, és a dir, que els ions i la resta de nutrients i elements que la llet conté no poden donar sigueu, doncs té un correcte equilibri d’electròlits. D’aquí la importància extrema que per conservar aquest equilibri té respectar la proporció d’aigua amb la qual s’ha de preparar el biberó, en cas de no ser possible la lactància materna. Aquesta proporció és normalment de 30 a 1, això és, cada 30 ml d’aigua s’afegeix un cacito ras del preparat en pols (el que ve amb el mateix pot, no el cacito d’una altra marca).
S’han donat casos de deshidratació en nens de molt poca edat per no respectar aquesta proporció, ja que, en donar una solució concentrada (per exemple, 60 ml amb 2,5 o 3 cacitos), s’està provocant una osmolalidad elevada en el plasma sanguini que podrà emmalaltir-ho de gravetat. La hiperosmolalidad és un potent estímul de la set; si aquesta no se satisfà, apareix la deshidratació amb algun o varis d’aquests símptomes:
- Sequedat de mucoses: llengua i llavis perden lluentor i es mostren ressecs.
- Disminució de l’elasticitat o turgència de la pell (signe del plec).
- Baixada de pes.
- Febre.
- Augment de la freqüència respiratòria (polipnea).
- Irritabilitat en forma de plor que no calma amb facilitat ni en braços de la mare.
- Somnolència excessiva.
- Taca menys el bolquer (miccions menys freqüents) i amb olor més forta per estar l’orina més concentrada.
Aquests signes també poden presentar-se en el bebè, si sofreix una gastroenteritis que li provocarà vòmits o diarrees.
Si comença a deshidratar-se, el pediatre prescriurà una solució oral de rehidratación que té la composició adequada per reposar el seu equilibri iònic i hidratar-ho. No és recomanable la fabricació casolana de sèrums amb aigua, sucre, sal i llimona “a ull”, ni amb begudes isotòniques ni amb sucs, ni diluint refrescs als quals se’ls ha deixat anar el gas.
Quan encara no ha començat la deshidratació, però estan a l’inici del procés, és possible que rebutgin el sèrum oral prescrit. Es pot oferir, ara sí, aigua normal i corrent, preferiblement de baixa mineralització, en petites dosis cada poc temps, per evitar els vòmits.
Segons la tolerància i el quadre clínic, si la deshidratació és marcada, serà necessària la visita a un centre hospitalari per administrar sèrums per via venosa.
Per tots aquests motius, no és aconsellable posar cereals en els biberons, i no solament perquè porten sucre afegit, sinó també per alterar l’osmolalidad de la llet. Alguns sanitaris encara segueixen recomanant -fins i tot abans dels sis mesos- un o dos cacitos de cereals en el biberó de la nit, amb la intenció que el nen dormi més, alguna cosa que ni succeirà ni és convenient. Seria com pretendre que un adult mengi dos plats de paella a les 11 de la nit per dormir millor… Absurd, no?
Quan és recomanable oferir aigua a un bebè?
A partir dels 6-7 mesos, en got, i quan ja comença a menjar aliments diferents a la llet, se li pot oferir aigua (sense atabalar-ho) o posar-li a l’abast fruita i hortalisses com el tomàquet o cogombre (és important conèixer el mètode BLW o ACS), ja que les fruites i verdures tenen una quantitat elevada d’aigua: per exemple síndria (91%) o meló (92%).
No són recomanables els sucs per sota de l’any i en molt poca quantitat per sobre d’aquesta edat. L’Acadèmia Americana de Pediatria ha publicat noves recomanacions sobre aquest assumpte, ben desenvolupat en aquest article.
L’única beguda que han de prendre els lactants i nens, a part de la llet, és l’aigua, excepte en el cas dels majors de 4-5 anys, en els quals en alguna ocasió (ull que hi ha massa) es podria fer un extra, diguem lúdic, en companyia de familiars i amiguitos. Donar-los una mica de gaspatxo, fet sense sal i amb llimona en comptes d’amb vinagre, tampoc seria una mala idea per beure alguna cosa saludable; hi ha bebès (majors de 8-10 mesos) i nens petits a els qui els encanta.
