Durant els deu dies d’estada en els quals transcorren aquests campaments, concebuts sobretot com unes vacances amb les activitats d’oci típiques de les estades d’estiu, el personal mèdic (diabetólogos i pediatres) i d’infermeria, dietistes-nutricionistes i monitors, proporcionen coneixements sobre la malaltia i organitzen accions d’aprenentatge que complementen l’educació prèvia.
L’objectiu és capacitar als nens per resoldre els problemes quotidians derivats de la diabetis, com el fet d’adaptar la seva alimentació a situacions especials com una hipoglucèmia, de controlar la seva glucèmia i d’analitzar els seus símptomes, entre uns altres, la qual cosa els facilita l’adquisició d’una major confiança i autonomia per al control de la seva malaltia. Cada estiu, des de fa més de 25 anys, es desenvolupen a Catalunya els campaments i colònies per a nens i joves amb diabetis d’entre 7 i 17 anys.
L’activitat està organitzada per l’Associació de Diabètics de Catalunya, amb el suport i el patrocini del Consell Assessor sobre la Diabetis del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Catalana de Diabetis i la col·laboració de diversos centres hospitalaris.
Els tres pilars del tractament
L’alimentació, l’activitat física i el control de la medicació són els tres pilars elementals sobre els quals se sosté el tractament de la diabetis tipus 1, també cridada diabetis insulinodependiente, que afecta als nens i joves que acudeixen als campaments. Pel que fa a les pautes alimentàries, es respecta la pauta calòrica habitual de cada participant, que s’ajusta al tractament amb insulina i a l’activitat física prevista durant els dies d’estada. L’equip de dietistes-nutricionistes és el responsable de la planificació dels menús diaris, així com del càlcul de racions d’aliments que precisa menjar cada nen.
El tractament de la diabetis també inclou un procés educatiu personalitzat que permet al malalt gestionar la seva malaltia
Forma part dels objectius educatius que cadascun dels nens es familiaritzi amb les quantitats que li corresponen en cada menjar i amb els intercanvis d’aliments en funció del seu contingut en hidrats de carboni. Els nens aprendran, per exemple, la porció de pa que pot substituir a un cassó de pasta o arròs o les quantitats equivalents de les diferents fruites segons el seu major o menor contingut en sucres.
Quant a l’exercici, cada dia es realitzen un mínim de dos a tres hores d’activitat física esportiva, que sol alternar excursions més llargues amb activitats esportives d’un matí o una tarda (rafting, gimcanes, jocs, bicicleta, etc.). Els canvis en el tractament amb insulina són decisió de l’equip mèdic i es comenten amb els nens i joves participants, per implicar-los en la presa de decisions.
El personal mèdic i d’infermeria és el responsable del control metabòlic i de les possibles incidències amb la medicació, així com de la modificació de les pautes de tractament durant aquests dies en funció, sobretot, de l’activitat física programada. Es realitzen un mínim de tres controls glucémicos capil·lars diaris, així com de glucosuria (glucosa en orina) i cetonuria (cossos cetónicos en orina, quan l’aportació de glucosa és escàs), si es considera convenient. També, per a una major seguretat, s’estableix un contacte previ amb els hospitals més propers per posar-los en coneixement i alerta davant possibles situacions crítiques.
Pla d’alimentació per racions
En els campaments se solen realitzar cinc menjars al dia amb una petita ingesta prevista a la nit abans d’anar a dormir. Cada menjar té assignat un nombre de racions d’hidrats de carboni (HC) que s’ajusta a les necessitats del nen. El menú també inclou varietat de verdures o hortalisses, aliments proteics (carn, peix, ous) i fruita en les postres.
Els hidrats de carboni són els nutrients responsables d’elevar la glucèmia en sang i, per tant, són els components nutricionals dels aliments que cal comptabilitzar i tenir més ajustats. Les principals fonts d’hidrats de carboni en la nostra alimentació són els cereals i els seus derivats (arròs, pasta, pa, galetes, cereals de desdejuni, barritas de cereals, etc.), els llegums, els tubercles com la patata, les fruites, la llet i el iogurt.
En la proposta alimentària per a les persones amb diabetis, igual que per a la resta de població, és convenient respectar un mínim del 50% del total calòric provinent dels hidrats de carboni. A manera d’exemple, suposant que una nena tingui uns requeriments calòrics de 2.000 kcal/dia, es calcula que almenys 1.000 kcal han de ser aportades pels hidrats de carboni. Atès que 1 gram d’hidrat de carboni aporta 4 Kcal, al llarg del dia seran necessaris 250 g d’hidrats (1000/4), repartits en cinc o sis ingestes.
L’any 1991, l’Associació Catalana d’Educadors en Diabetis va consensuar unes taules d’equivalències d’aliments segons el seu contingut en hidrats de carboni, on cada ració d’aliments (d’una quantitat determinada) tenia com a equivalent la quantitat de 10 g d’hidrats de carboni. Els valors corresponen al pes net de l’aliment en cru (si és cuit, s’indica). En la taula s’expressa la quantitat, arrodonida, d’aliment equivalent a 1 ració, 10 grams, d’hidrats de carboni. Alguns aliments estan arrodonits amb la finalitat de facilitar l’intercanvi.
Reprenent l’exemple anterior, convertint-los en racions els 250 g d’hidrats que necessita la nena, obtenim 25 racions de 10 g que es podrien distribuir de la següent manera al llarg del dia:
- Desdejuni (20% dels HC del dia): 5 racions
- Mig matí (10%): 2,5 racions
- Menjar (30%): 7,5 racions
- Berenar (10%): 2,5 racions
- Sopar (25%): 6,5 racions
- Recena: abans de ficar-se al llit (5%): 1 ració
Per a una millor comprensió, cal traduir el sistema d’intercanvi d’hidrats de carboni a quantitats concretes d’aliments que el nen pugui consumir en els diferents menjars previstos del dia, encara que la majoria de joves acaben coneixent a la perfecció les equivalències de racions i quantitats:
- Desdejuni (5 R): 1 tassa de llet semidesnatada amb 30 g de cereals del desdejuni sense azucarar + 1 poma (200 g)
- Mig matí (2,5 R): 50 g de pa amb oli d’oliva i pernil
- Menjar (7,5 R): 60 g (cru) de macarrons amb salsa de tomàquet i filet de llenguado al forn amb amanida i 30 g de pa. Postres: préssec (200 g)
- Berenar (2,5 R): 30 g de pa amb oli d’oliva i formatge i 1 kiwi
- Sopar (6,5 R): 150 g de patata amb 2-3 carxofes i truita francesa amb 30 g de pa. Postres: 200 g de meló
- Recena: abans de ficar-se al llit (1 R): 1 got de llet
L’educació alimentària que s’imparteix en els campaments és important que continuï en la consulta del metge, de l’educador i del dietista-nutricionista, amb la finalitat de que el nen, després adult, adquireixi la major autonomia a l’hora de confeccionar el seu propi menú equilibrat. L’objectiu del sistema d’intercanvi per racions és permetre variar al màxim la dieta sense que es modifiqui substancialment l’aportació d’hidrats de carboni per menjar, de manera que no hi haurà canvis apreciables en la glucèmia.
La diabetis és una malaltia crònica que requereix l’adopció de determinats hàbits que hauran de mantenir-se per a tota la vida. El seu tractament inclou intervencions sobre l’alimentació, l’activitat física i la medicació, mitjançant la vigilància de les glucèmies (els nivells de glucosa en sang) i un individualitzat procés educatiu que permeti a l’individu gestionar la seva malaltia, amb l’objectiu de minimitzar complicacions i garantir un adequat estat nutricional.
En el cas de nens i adolescents, l’objectiu final és aconseguir nivells de glucèmia adequats i un normal creixement i desenvolupament, evitant massa hipoglucèmies. Per aconseguir-ho és necessària una educació que promogui la decisió basada en els resultats. Per a això, els plans d’alimentació han de ser individualitzats amb una certa flexibilitat en els règims d’insulina, que s’adaptin a horaris irregulars en funció dels canvis d’apetit i dels nivells d’activitat.
En els campaments, l’ambient distès, en contacte amb la naturalesa i lluny de les potencials tensions hospitalàries i familiars, així com la convivència amb altres nois i noies també amb diabetis, permet als nens i joves aconseguir una millor adaptació del tractament a l’activitat de cada dia, afavorint el desenvolupament personal, millorant l’autonomia i l’autocontrol de la diabetis.
Els objectius i les activitats concretes s’estableixen en funció de les característiques i necessitats de cada grup d’edat, encara que de forma general podem afirmar que es persegueix:
- Promoure l’autoestima i l’autonomia, així com potenciar la convivència i la solidaritat amb els companys.
- Reforçar la capacitat per resoldre situacions conflictives produïdes per la diabetis (hipoglucèmies, cetonurias, etc.).
- Evidenciar la importància de l’augment de coneixements i habilitats per a la millora del control i per a una millor participació en les activitats pròpies de l’edat.
- Destacar els efectes positius de l’exercici físic regular sobre el control metabòlic, així com els riscos d’una activitat mal programada.
- Iniciar els nens i adolescents en diferents activitats lúdiques i esportives.
