Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Canàries, Balears, Madrid i Catalunya són les comunitats on més cars són els aliments frescos, segons un estudi

Les diferències de preus entre autonomies poden arribar al 30% en el cas del peix

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 13deOctubrede2003

Canàries i Balears, juntament amb Madrid i Catalunya, són les zones en les quals més cars estan els aliments frescos -fruites i hortalisses, carn i peix mesurats en preus mitjans sobre una mostra de 1903 establiments en tota Espanya, segons es deriva d’un estudi realitzat per la Universitat Complutense per encàrrec del Ministeri d’Economia.

Les diferències de preus entre autonomies poden arribar al 30% en el cas del peix, el 23,6% per a les fruites i hortalisses, i el 15,9% en el cas de la carn. En el cas dels productes d’alimentació envasada, en general, aquesta bretxa autonòmica es queda en el 10%, mentre que per a la drogueria es redueix al 8,4%. L’estudi, presentat pel secretari d’Estat de Comerç i Turisme, Francisco Utrera, i el catedràtic d’Economia Aplicada Javier Casares, es basa en un treball de camp realitzat per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) el mes d’abril passat sobre 67.744 referències de preus de productes de gran consum i demostra que la major variació de preus es produeix sempre en el cas dels aliments peribles.

Anàlisi geogràfica

En l’anàlisi geogràfica, el nivell de renda i la capacitat de generar demanda per part de la població són els factors que més influeixen en els preus dels productes bàsics de la cistella de la compra, juntament amb les característiques especials que poden presentar algunes zones, com la insularitat, l’efecte fronterer o el ser mercat de pas de les mercaderies cap als grans centres de distribució del centre.

Resulta paradoxal el fenomen de Canàries en el cas concret dels productes peribles, que són els que més varien i marquen el cost de la compra en les economies domèstiques: malgrat ser la comunitat més barata en fruites i hortalisses, resulta la més cara en peix i en carn, amb el que la seva mitjana es posa la primera del rànquing de preu mitjà en l’alimentació fresca, amb gairebé un 13% més que la regió espanyola més barata en aquesta mena de productes, que és Extremadura.

Balears estaria un 12% per sobre del la comunitat extremenya, a penes un punt més que la diferència que separa a Madrid i Catalunya. Castella i Lleó, Galícia, Andalusia, Astúries, Aragó, Andalusia, Castella-la Manxa, Astúries i Múrcia, mantindrien els seus preus mitjans d’alimentació fresca per sota d’una hipotètica mitjana nacional, mentre que País Basc, Navarra i València s’apuntarien al carro dels més cars.

L’anàlisi de les 42 capitals espanyoles en la qual s’han recollit dades i tenint en compte només els productes frescos en preus mitjans, la província on més costen és Girona, seguida de prop per Sant Sebastià, Palma i les dues províncies canàries. Només en aquesta última comunitat insular, resulta cridaner com el peix fresc a Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife, malgrat tenir ports pesquers, resulta en els preus de venda al públic un 35% i un 30% més car que a Jaén, que és la ciutat espanyola on té el preu més baix (punt de pas entre els ports del sud d’Espanya i Madrid). Canàries va perdre gran part de l’activitat del calador marroquí i en els últims anys compra en la Península molts tipus de peix fresc, que eleva el seu preu pel transport.

La carn té també els preus més elevats en les dues illes: un 18% més en el cas dels capítols canaris sobre la província de menor preu, que és Salamanca, i un 19% en el cas de Palma. Només els iguala Alacant en aquesta comparació i els supera Sant Sebastià, on el preu de la carn està un 22% per sobre del cas de Salamanca.

En alimentació envasada, les dues províncies canàries tornen a marcar la diferència màxima entre zones espanyoles, amb un 10% més que els casos d’Albacete i Ciudad Real, on aquest tipus de productes marquen el mínim. En la resta de ciutats contemplades la diferència no supera el 5%, excepte el cas de Pamplona i Sant Sebastià, amb un 8% més que en les dos capitals castellà-manxegues.

El cas navarrès i el donostiarra són també els més cars en productes de drogueria, amb un 10% i un 11% més que Castelló de la Plana, on els productes d’higiene i neteja, en termes mitjans, són els més barats d’Espanya.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions