La lactància és un període de la vida de moltes dones en el qual ofereixen al recentmentnascut un aliment adequat als seus requeriments, la qual cosa obliga a adequar ladieta de la mare per a cobrir de manera òptima les seves necessitats i les delnounat, sense córrer cap risc per a la salut de tots dos. La secreció de llet fa de la lactància un procés que augmenta la demandade nutrients de la dona que alleta pel fet que, durant diversos mesos, partdels nutrients que obté mitjançant la ingesta habitual es destinen a la producciód’aquest aliment. A més, cal tenir en compte que la demanda de nutrientsno és homogènia i varia al llarg de la lactància. Per això ésnecessari que els aliments que es consumeixen siguin nutricionalment vàlidsper a cobrir aquests aspectes. En aquest sentit, l’alimentació de la donaprèvia a l’embaràs i durant el mateix so tan importants com l’alimentaciópròpia durant la lactància.Convé informar correctament la futura mare sobre els canvis fisiològicsque es produeixen en l’organisme i també sobre els factors que influeixenen la producció de llet. Aquest procés exigeix una despesa d’energiaenorme que únicament l’alimentació de la mare no pot cobrir.És ara quan s’utilitzen les reserves de greix emmagatzemades durant l’embaràscom a font d’energia per a dur-ho a terme.
Canvis corporals en la lactància L’organisme de la mare es prepara per a l’etapa de la lactància durant el embaràs, ja que es produeixen canvis fisiològics dirigits al desenvolupament de les glàndules mamàries, a modificar la regulació hormonal i a facilitar la producció de llet.
*Desenvolupament de les glàndules mamàries (pits). Les glàndules mamàries es preparen per a la lactància mitjançant una sèrie de passos que ocorren durant l’adolescència i l’embaràs. El procés denominatmamogénesises repeteix de forma limitada en cada cicle menstrual induït per les hormones secretadas per els ovaris. Pot imaginar-se les glàndules mamàries com un conjunt de raïms de raïm cadascun dels quals es denomina “lòbul”, corresponent el raïm a petits sacs on es produeix la llet a partir dels nutrients dels aliments que arriben a través de la sang. Cadascuna del raïm constitueixen els denominats “alvèols mamaris” i estan units a petits conductes o canalículos que es van unint entre si, formant un canal més ample, que es troba dins de laaurèolai que s’aprima, acabant en el mugró.
* Regulació hormonal. Durant la gestació té lloc el desenvolupament complet de la glàndula mamària sota la influència de diverses hormones: progesterona, estrògens, lactógeno placentari i prolactina. També influeixen altres hormones com el cortisol, les hormones tiroidals, la insulina i l’hormona de creixement, per la qual cosa es tracta d’un canvi fisiològic extremadament complex. La progesterona prepara les mames per a la producció de llet. Els estrògens estimulen el desenvolupament del sistema de conductes galactòfors, és a dir, aquells que transporten la llet. Tots aquests canvis provoquen externament un augment notable de les mames i del mugró. Durant els últims mesos d’embaràs, la placenta comença a secretar lactógeno placentari humà o somatomamotropina coriònica humana, l’acció principal de la qual consisteix a estimular el creixement de la mama i preparar-la per a la lactància. Després de l’expulsió de la placenta durant el part, es produeix un sobtat descens en els nivells plasmàtics d’estrògens, progesterona i somatomamotropina coriònica. Aquesta disminució és simultània a l’augment que es produeix en la secreció de prolactina.
* Producció de llet. L’organisme de la gestant es prepara per a l’etapa de lactància emmagatzemant de 2 a 4 quilos de reserves grasses que seran utilitzades posteriorment per a la formació de la llet. A pesar que les mames són funcionalment capaces de produir llet a partir del quart o cinquè mes de gestació, no es produeix secreció làctia degut a aquest efecte inhibitori que exerceixen els elevats nivells de progesterona i estrògens secretados per la placenta; encara que a vegades pot sortir una mica de llet durant la gestació. Quan el bebè succiona el mugró, envia un senyal a la glàndula hipòfisi materna (òrgan de secreció hormonal), la qual produirà diverses hormones (prolactina i oxitocina), responsables de la producció de llet i de la seva sortida pels mugrons. La grandària o la forma dels pits no influeix en la producció làctia, la quantitat depèn de l’acumulació de greix. Els nivells de prolactina en l’organisme aconsegueixen valors màxims en el part. Aquesta hormona estimula el creixement i l’activitat secretora de els alvèols mamaris. És freqüent que la mare se senti relaxada en el moment de l’alletament, conseqüència dels elevats nivells de prolactina. Els nivells d’aquesta hormona mantenen alts quan el bebè mama. No obstant això, encara quan el nivell de prolactina és alt, si la succió és ineficient i no s’extreu llet d’alguns sectors del pit, aquestes parts deixaran de produir llet.
El reflex de l’ejecció està condicionat per nombrosos factors, com ara el plor del nen, l’ansietat, l’estrès o el dolor que sofreixi la mare (per exemple, mugró dolorós) i també el consum de tabac i d’alcohol. En condicions normals, la disminució de la producció de llet de manera fisiològica comença a ser considerable a partir dels set o nou mesos. Per això es recomana que el deslletament es realitzi a partir de els 6 mesos de manera gradual, per a evitar la ingurgitació de les mames i per a facilitar l’adaptació del nen a l’alimentació complementària. No obstant això, la producció de llet podria prolongar-se fins a quatre anys si continua l’alletament.
