Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Canyella, més que un condiment digestiu

Antioxidant i antibacteriana són algunes de les propietats saludables atribuïdes a aquesta espècia aromatizante

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 16 de Desembre de 2007
img_canela listado

Img canela1
La canyella és una de les espècies conegudes en la cuina des de fa milers d’anys. Aquest aromatizante universal, que pertany a la mateixa família que el llorer, prové d’Orient, on se segueix conreant per a la seva exportació a nivell mundial. Sri Lanka (antic Ceilan) és, amb diferència, el país que produeix la canyella d’aroma més intensa. L’espècia s’extreu pelant les escorces de l’arbre de la canyella. És l’escorça més fina, la més interna, la de major qualitat culinària. L’Índia, Indonèsia i Xina són uns altres dels països asiàtics productors de canyella, juntament amb Brasil i les Illes Seychelles, Zanzíbar i Madagascar en l’oceà Índic.

Més que un condiment digestiu

Són ben conegudes les propietats digestives de la canyella. De fet, la decocció (coure en aigua) de l’escorça és eficaç per estimular les digestions lentes i, en cas d’indigestió, alleujar les molèsties derivades i les flatulències.

En països com Pakistan o l’Índia, on la canyella en les seves diverses presentacions (branca, pols o extracte) forma part habitual de nombrosos plats, s’estan investigant les propietats de la canyella més enllà dels seus reconeguts efectes eupépticos. En aquest sentit, la revesteixi ‘Diabetis Care’ va publicar en 2003 un estudi dut a terme pel Departament de Nutrició Humana de la Universitat Agrícola NWFP de Peshawar (Pakistan). La recerca mostra que la ingesta diària d’1, 3 o 6 g de canyella (es va administrar en càpsules) redueix la glucosa en sèrum de les persones amb diabetis tipus 2. Així mateix, s’observa una modesta reducció de triglicèrids, colesterol LDL i colesterol total.

Als 40 dies del tractament dietètic, la reducció dels nivells de glucosa en sang en els tres grups que van prendre canyella va oscil·lar entre el 18 i el 29%. Els resultats són similars per a les tres dosis de canyella. Després de la ingesta de canyella es va observar una major activitat en els receptors d’insulina, la qual cosa s’associa amb un augment de la sensibilitat a la insulina. Aquest augment permet, al seu torn, l’entrada de glucosa a les cèl·lules i, en conseqüència, la millora de la glucèmia (nivells de glucosa en sang). En el grup placebo no es va evidenciar cap canvi. L’efecte sobre la reducció dels nivells de sucre en sang de la canyella ha estat contrastat en diversos estudis. Es precisen, no obstant això, més recerques en aquest camp. També es requereixen més estudis que corroborin la suposada capacitat hipocolesterolemiante, ja que diversos centres de recerca contradiuen els resultats.

Aliment antioxidant

La petita quantitat de canyella emprada en la cuina no proporciona nivells terapèutics

A les recerques descrites anteriorment sobre la composició i efectes de la canyella, se suma la que va realitzar en 2006 un equip d’investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Els resultats van constatar que la canyella, al costat d’altres sis espècies (anís, gingebre, menta, nou moscada, regalèssia i vainilla), era un dels aliments amb major activitat antioxidant, donada la seva elevada concentració en compostos fenòlics. La indústria alimentària podria emprar aquestes espècies com a conservants naturals, substituint als conservants sintètics més utilitzats.

La canyella també conté en la seva composició proantocianidinas, un tipus de flavonoide antioxidant abundant en els nabius amb conegudes propietats per cuidar la salut del tracte urinari i frenar les infeccions d’orina. De l’oli de canyella s’estudien els seus efectes antibacterianos. S’ha comprovat, en particular, la seva elevada capacitat (a dosis concretes) d’inhibir el creixement de fongs, principalment del gènere ‘Aspergillus’.

Després d’aquestes dades, la conclusió és clara. La petita quantitat de canyella emprada en la cuina no proporciona nivells terapèutics. Així, els majors beneficis fisiològics de la canyella, igual que ocorre amb moltes altres espècies i condiments, s’obtenen després de prendre un suplement o un extracte. L’explicació és senzilla, i és que aquests productes contenen una quantitat notablement major del principi actiu de la qual estaria disponible en l’aliment.

Canyella en la cuina

Img potecanela1
En la nostra cuina la canyella és un aromatizante imprescindible per a postres dolces com a pastissos, arròs amb llet, bescuits i cremes pastisseres. Als països asiàtics i àrabs s’usa en branca, molta o en extracte com a essència de nombrosos plats dolços i també salats, sobretot de carn de be i de pollastre. És imprescindible en el te de canyella, que conjuga perfectament els dos aliments típics orientals.

A continuació es llisten algunes receptes per poder gaudir de la canyella:

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions