Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Chequea el teu consum de crom

La funció principal del crom és la de potenciar l'activitat de la insulina, per la qual cosa la seva deficiència s'associa a resistència a la insulina i diabetis.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 15deAbrilde2004

El crom és un mineral present en certs aliments i essencial en petites
quantitats per al bon manteniment de la salut. A més, és un element
necessari per a poder dur a terme correctament el metabolisme dels hidrats
de carboni, lípids i proteïnes, sent la seva funció principal
la de potenciar l’activitat de la insulina (hormona pancreàtica). De
fet, les dietes deficients en crom s’associen a malalties com la diabetis,
així com a l’aparició de problemes cardiovasculars.


Quines són les seves funcions?

El crom intervé en el metabolisme de la glucosa, ja que forma part
del factor de tolerància a la glucosa, que potencia l’acció de
la insulina, encarregada de possibilitar l’entrada dels hidrats de carboni senzills
en les cèl·lules per a poder ser utilitzats i transformats en energia.
Si la insulina és escassa o no funciona correctament, la glucosa s’acumula en
la sang, produint el que es denomina hiperglucemia (nivells per sobre de
el normal de glucosa en la sang).

Al crom se li atribueix la propietat de poder controlar els nivells de colesterol
en sang i impedir que es formin plaques en les parets de les artèries, si
bé no es coneix amb certesa el seu mecanisme d’acció. Es creu que és
possible que el crom sigui capaç d’inhibir l’acció de l’enzim encarregat
de regular la velocitat de formació del colesterol. Alguns estudis
afirmen que depenent de la concentració de crom aquest és capaç
d’inhibir o d’estimular l’acció d’aquest enzim.

A més, el crom és al costat del ferro un element encarregat del transport
de determinades proteïnes.


Quines són les quantitats que aporta normalment
la dieta?

La quantitat de crom mínima diària recomanada és de 50 micrograms,
encara que s’aconsella que aquesta quantitat variï entre 50 i 200 micrograms.
El crom és un mineral molt difícil d’absorbir, ja que de tot el que
s’ingereix amb la dieta, només un 3% és assimilat per l’organisme. Sense
embargament, amb una dieta saludable i equilibrada obtenim la quantitat de crom
necessària que l’organisme necessita, per la qual cosa no seria necessari cap
suplement. En cas que calgui dur a terme un tractament
en el qual calgui un suplement de crom, alguns estudis afirmen que és
suficient ingerir de 4 a 5 g de llevat de cervesa cada dia, que
contenen aproximadament 45 micrograms de crom per gram.

On es troba?

L’aliment amb major contingut de crom conegut és el llevat
de cervesa dessecada. El llevat és font de crom GTF (crom del factor de
tolerància a la glucosa), que és una de les formes en les quals més es
assimila aquest mineral. També són bones fonts de crom els greixos
i olis vegetals, així com els cereals integrals, les nous, el
most i els lactis. El crom també està present en
les carns, verdures i mariscos, però en aquests aliments la seva concentració
és menor.

L’absorció de crom en l’organisme és molt baixa, no obstant això dita
absorció es veu augmentada per la presència d’alguns nutrients com
la vitamina B1 (continguda en aliments com la soia fresca, el germen de blat,
les carns i els peixos blancs, els cereals integrals), B2 (present en
la soia fresca, fetge, carns i cereals torrats) i la vitamina B3
(abundant en la llet d’ametlles, la tonyina, el bonic i el fetge).
També afavoreixen l’absorció de crom minerals com el manganès
o el zinc i alguns aminoàcids entre els quals es troben la cisteïna,
la glicina i l’àcid glutàmic.


Com aconseguir cobrir els requeriments diaris?

Per a cobrir els requeriments diaris de crom cal, a més
d’incloure en la dieta els aliments rics en aquest mineral, evitar abusar del
consum de farines refinades i aliments precuinats. El processament que s’emporta
a cap per a elaborar aquest tipus d’aliments provoca que part del crom contingut
en ells s’elimini, per la qual cosa la presència d’aquest mineral és bastant menor
que la quantitat que es troba en els aliments originals.

Una dieta equilibrada pot cobrir les necessitats diàries de crom. En qualsevol
cas, si existeix deficiència d’aquest mineral, amb la finalitat de no comprometre els seus
requeriments, s’aconsella l’assessorament dietètic professional. Els
suplements nutricionals de crom poden estar recomanats en aquelles persones
que pateixin malalties com a diabetis, resistència a la insulina, obesitat,
hipercolesterolemia, hipoglucèmia…



Qui tenen major risc de dèficit?

La deficiència de crom és característica de la mena de vida
que es duu a terme als països desenvolupats, ja que es tendeix
a consumir, en alguns casos de manera excessiva, aliments precuinats i a base
de farines refinades (pans, pasta, sucres, dolços…), que contenen
menor quantitat de crom que els aliments originals.

A més, les persones que pateixin resistència a la insulina o diabetis
o tinguin problemes d’alcoholisme, també tenen major risc de sofrir
dèficit de crom, de la mateixa manera que aquelles que estiguin seguint
una dieta d’aprimament durant un període de temps prolongat.

Així mateix són vulnerables les persones majors, ja que en alguns casos porten
a cap dietes inadequades sobretot si viuen solos. A més, en ancians
és possible que es donin interaccions entre fàrmacs i nutrients, i també
cal tenir en compte que són un grup de població que poden presentar
problemes de malabsorción. Les dones embarassades i els atletes també
poden presentar dèficit tant de crom ja que són persones les circumstàncies de les quals
fan que els requeriments nutricionals es vegin augmentats.

La deficiència de crom pot provocar problemes cardiovasculars com a conseqüència
dels elevats nivells de colesterol en sang. A més es pot desenvolupar
una intolerància a la glucosa o resistència a la insulina o veure’s alterat el
metabolisme dels aminoàcids. D’altra banda, és inusual que el crom
procedent de la dieta provoqui toxicitat ja que la seva absorció és molt
baixa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions