Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Científics espanyols identifiquen el principal al·lergogen del meló

Aquest descobriment obre les portes a noves recerques en al·lèrgies a altres aliments

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 23deJunyde2003

Científics de la Fundació Jiménez Díaz (Madrid), una institució sanitària privada dedicada a l’assistència, la recerca i la docència, han identificat el principal al·lergogen del meló. Es tracta de la proteïna cucumisina, que es troba en el suc d’aquesta fruita i encara que havia estat descrita amb anterioritat, fins ara no s’havia descobert la seva relació directa amb l’al·lèrgia. Aquesta troballa obre les portes a noves recerques en al·lèrgies a altres aliments, ja que les proteïnes de la mena de la cucumisina estan presents en diverses plantes, com la soia, tomàquet i arròs. A més, facilitarà el diagnòstic dels pacients en poder comptar amb un reactiu per a dur a terme les proves.

Encara que aquesta patologia no presenta una simptomatologia greu, els seus símptomes són molestos perquè afecten la cavitat bucal i poden originar també problemes digestius i conjuntivitis. Els experts recorden que no és freqüent trobar efectes negatius de més gravetat, com sol succeir amb les al·lèrgies al préssec o al kiwi.

En la presentació dels resultats d’aquest estudi publicat en la revista mèdica “Clinical Experimental Allergy” i en el qual han participat 66 pacients, els responsables, els doctors Javier Cuesta i Fernando Vivancos, caps associats dels serveis d’al·lèrgia i immunologia, respectivament, de la Fundació, van explicar que les fruites i la fruita seca figuren en la capçalera de la llista d’aliments al·lergògens.

En l’anàlisi de les característiques clíniques de l’al·lèrgia al meló, les manifestacions més comunes van ser els símptomes orals en tots els casos, mentre que el 19,6% dels pacients van experimentar també símptomes extraorales. No obstant això, cap va mostrar urticària generalitzada ni anafilaxia. D’altra banda, l’al·lèrgia al meló va mostrar una significativa associació amb l’al·lèrgia al pol·len, ja que tots els al·lèrgics a aquesta fruita ho eren també al pol·len.

En les conclusions preliminars de l’estudi es diu també que més del 62% dels pacients eren al·lèrgics a fruites d’una altra índole, especialment al préssec i fins al 23% dels al·lèrgics al meló van presentar una sensibilització concomitant al làtex. A la vista d’aquests resultats, els doctors Cuesta i Vivancos suggereixen l’existència de reactivitat creuada entre el meló, la carabassa i el tomàquet.

Segons va explicar Cuesta, amb freqüència l’al·lèrgia al meló s’associa també a al·lèrgies a fruites del mateix grup, com la síndria, i a unes altres que no són de la mateixa família, com el préssec, el kiwi, el plàtan o la fruita seca. Vivancos, per part seva, va destacar el paper de les noves tecnologies en aquestes recerques, ja que mentre amb les tècniques tradicionals s’identificaven en l’extracte de meló entre 20 i 30 proteïnes, amb la proteòmica -que estudia el proteoma, el conjunt de proteínasque s’expressa a partir d’un genoma- se superen les 600.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions