Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com cuinar la carn perquè quedi tendra

Consells pràctics perquè la carn quedi suau i tendra, a més de saborosa i apetecible

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 04deMarçde2013
Img carne parrilla hd Imatge: Subbotina

Quan es prepara un plat de carn -ja sigui rostida, a la planxa o estofada-, no solament és important el sabor, la presentació o les salses d’acompanyament. La textura juga un paper molt important a l’hora de gaudir aquesta recepta. De gens serveix una carn exquisida, molt aromàtica o molt bé presentada en la taula, si al moment de tallar-la o degustar-la està massa dura i dificulta la masticació. Per evitar aquest contratemps i aconseguir aquest punt desitjat, el següent article ofereix diversos consells senzills. Triar bé la peça i el tall, recórrer a alguns utensilis de cuina o utilitzar certes espècies i ingredients són alguns secrets per aconseguir que la carn quedi tendra, a més de saborosa i apetecible.

Img carne parrilla
Imatge: Subbotina

Trucs senzills per aconseguir una carn tendra i apetitosa

Al mercat:

  • El primer és comprar peces “ben tallades” (és a dir, que segueixin el tall clàssic) i, en la mesura del possible, evitar que ens donin l’última part de la peça “a la contra”: aquesta carn que és tallada amb l’adreça de la fibra serà un filet difícil de mastegar.
  • El tipus de cort és molt important. Els corresponents al rellom, llom o costelles, filets i la part superior de la cama són corts adequats per cuinar a la planxa, salteados, arrebossats i fregits (o rostits, si són peces grans). En canvi, els corts procedents de la faldilla, el pit i la part baixa de la cama són els que s’utilitzaran per braseados, guisats i estofats.
  • És necessari fixar-se en l’aspecte de la carn: que tingui bon color (vermellós natural, ni vermell virolat, ni ocre) i que les vores tinguin un aspecte fresc, d’un color blanc cremoso. Si la vora és massa groguenc, la carn és d’un animal vell. Aquest tret està ben valorat en el cas de les costelles de vaca o de bou, però no en la resta de les peces.

Amb utensilis de cuina:

  • Abans de cuinar la carn, cal retirar bona part del greix exterior. I, a la part que es conservi, se li farà una sèrie de corts en el seu exterior. D’aquesta manera, durant el cuinat, el greix no exercirà força sobre la carn ni deformarà la peça, com si fos una goma elàstica.
  • Un truc molt fàcil de fer perquè la carn estigui més tendra és cobrir-la amb un film de cuina i, amb ajuda d’una maça o amb un corró de fusta, donar uns cops sobre el filet de carn perquè les fibres es trenquin una mica. L’objectiu no és aixafar el filet de carn, sinó trencar les primeres fibres perquè la peça sigui una mica més fàcil de cuinar i de mastegar.
  • Si el filet és una mica més gruixut, tipus bistec, es poden realitzar unes petites incisions en la superfície (uns talls paral·lels en una adreça i després uns altres perpendiculars, com si es “quadriculés” el filet). D’aquesta manera la calor penetra a l’interior amb rapidesa, es cuina la carn abans i queda més tendra perquè les fibres superficials s’han tallat.

Amb altres ingredients:

    Adobar o marinar també dona bon resultat a l’hora de fer més fàcil la cocció i masticació de la carn, a més d’aportar altres característiques, com un sabor i una aroma complementaris, capaces de despertar sensacions.

    • Per marinar s’empra una barreja d’oli i algun element àcid (unes gotes de suc cítric, vinagre de vi o de sidra, o un got de vi). A aquesta preparació se li agreguen unes herbes aromàtiques -com a farigola, alfàbrega o romaní- en molt poca quantitat. Si el marinado es realitza durant més de dues hores, se li poden afegir hortalisses -com a ceba neta i trossejada, all, pastanaga, api…-. Una vegada que la barreja està llesta, s’introdueix la carn i es deixa reposar durant un mínim de 30 minuts i un màxim 12 hores (a més duresa, més temps de marinado). Finalment, s’escorre la carn per poder cuinar-la. En alguns estofats s’empra part del suc del marinado, encara que això no és l’habitual perquè aporta massa sabor.
    • L’adob consisteix a untar la peça amb una barreja d’oli, all, pimentón o curri, alguna herba aromàtica i sal. Es deixa reposar el tros de carn almenys durant una hora abans de cuinar, ja sigui fregida o rostida. Aquest tipus d’adobs són molt útils per a les peces una mica més seques, com el llom central, que no té greix entremesclat.
  • Una altra forma de cuinar la carn perquè estigui tendra és la de revestir-la amb una capa d’empanat, format per farina, ou batut i pa rallado normal o pa rallado amb trossets d’all, julivert i fins a de ralladura de llimona. L’empanat protegeix a l’aliment en cuinar-ho i fa que quedi cruixent la superfície i sucosa la carn interior. S’empra per a la carn de tot tipus d’animals, però sempre tallada en fins filets. Si s’empana una peça gruixuda -com un pit de pollastre sense filetejar o tallada molt gruixuda-, l’exterior quedarà perfecte, cruixent i apetitós, però l’interior estarà a mitjà cuinar. El mètode de cuinat de l’empanat és una fritada tradicional.

Etiquetes:

barbacoa carn cuinar

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions