Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com millora el kiwi la teva salut?

Consumir de dos a tres kiwis diàriament durant 28 dies pot disminuir de forma considerable diversos marcadors del risc cardiovascular, segons un estudi

img_kiwi bueno port

La denominació llatina del kiwi, Actinidia chinensis deliciosa, dona dues pistes sobre el seu origen (família de les actinidiáceas i procedent de Xina) i una altra sobre el seu sabor: deliciós. Però hi ha prou més que explicar sobre aquesta refrescant fruita, perquè si s’examina d’a prop, no solament el seu sabor sinó també les seves propietats nutricionals o saludables, es veu que s’està davant un aliment que val la pena tenir en el rebost. En aquest article es revisen aquestes propietats i es qüestiona sobre si és més convenient afegir fruites o més aviat disminuir el consum d’aliments superflus per beneficiar a la salut.

Img kiwi bueno 01
Imatge: genious2000de

Breu (i interessant) història del kiwi

El kiwi no va començar a conrear-se fins a fa uns 300 anys, malgrat que a Xina, d’on és originària aquesta fruita, creixia de forma silvestre milers d’anys abans. Això diferència al kiwi d’altres fruites, com la poma, que ja es conreava en el Caucas fa 6.000 anys, segons es llegeix en el‘ Diccionari de fruites‘ de 5 al dia, l’Asoicación per a la Promoció del Consum de Fruites i Hortalisses. En el mateix diccionari es detalla que a principis de 1900 es van desenvolupar, a Nova Zelanda, les tècniques que van permetre produir el kiwi tal com es coneix en l’actualitat, és a dir, un fruit gran, amb una polpa sucosa i agradable. Des de llavors fins ara, la popularitat d’aquesta fruita al món no ha deixat d’augmentar.

Una curiositat per destacar és que el kiwi és una de les poques fruites que manté el seu color verd fins i tot quan està madura. Això es deu al seu elevat contingut en clorofil·la que, a diferència del que ocorre amb altres fruites, no desapareix en el procés de maduració. Quant al color groc, taronja o fins i tot vermell que es pot observar en algunes varietats de kiwis, es justifica pel seu alt contingut en uns pigments que emmascaren el verd de la clorofil·la: carotenoides i antocianinas.

Kiwi: saborosa nutrició

Img verduras postre hd
Imatge: Anna_Shepulova

Per conèixer el valor nutricional d’un aliment, els experts en nutrició recorren a les anomenades “Taules de composició nutricional”, de les quals es tracta en l’article ‘Cinc eines per conèixer la composició dels aliments‘.

Una de les més fiables és la base de dades de composició dels aliments del Departament d’Agricultura dels Estats Units. La valoració completa del kiwi es troba en una fitxa denominada “Kiwifruit, green, raw” (kiwi, verd, cru). De la llarga llista de dades nutricionals que apareixen en ella cal saber diverses coses:

  • La primera té a veure amb el 9% de sucres que té el kiwi: la ingesta dels sucres de les fruites senceres no eleva el risc de càries, obesitat o altres malalties relacionades amb l’obesitat, com la diabetis tipus 2. Així ho indica l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva última guia relacionada amb aquesta qüestió. De fet, l’OMS va insistir en això en el seu compte de Twitter el 18 de juliol de 2015: “Les directrius sobre la ingesta diària de sucres lliures no es refereixen als sucres de les fruites i verdures, ni als sucres presents de forma natural en la llet”. Per a aquesta entitat, els sucres que cal limitar (“sucres lliures”) són els afegits als aliments o a les begudes pel fabricant, cuiner o consumidor, a més dels sucres “naturalment presents en la mel, xarops, sucs de fruites i sucs concentrats de fruites”.
  • De la resta de nutrients és imprescindible citar l’elevada quantitat de vitamina C del kiwi, similar o superior a la dels cítrics. De fet, moltes persones prenen aquesta fruita atretes per l’alta quantitat de vitamina C que conté. No obstant això, en contra del que pensa la majoria de la població, hi ha poques proves que sustentin que aquesta vitamina sigui efectiva per prevenir o tractar el constipat, tal com van mostrar els doctors Michael Allan i Bruce Arroll al febrer de 2014 en la revista científica Canadian Medical Association Journal. En realitat, la gran majoria dels espanyols prenen una suficient quantitat de vitamina C, segons l’enquesta ENIDE (Enquesta Nacional d’Ingesta Dietètica).
  • Convé destacar, en qualsevol cas, el contingut en fibra del kiwi. Si es revisa al reglament 1924/2006 relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments, es constata que, almenys des d’un punt de vista legal, un aliment és “ric en fibra” si aporta 3 grams de fibra, o més, per cada 100 quilocalories. El kiwi conté 5 grams de fibra en cada 100 quilocalories, per la qual cosa no estranya que el ‘Diccionari de fruites’ indiqui que sigui “un aliment recomanable per a la prevenció i el tractament del restrenyiment“.

Estudis controlats sobre kiwi i salut

Existeixen recerques que mostren que el consum regular de kiwi podria disminuir el risc cardiovascular. Duttaroy i Jørgensen, científics de la Universitat d’Olso (Noruega), van publicar a l’agost de 2004, en la revista Platelets, un treball que va observar que consumir de dos a tres kiwis al dia durant 28 dies pot reduir de forma considerable diversos marcadors del risc cardiovascular. A manera d’exemple, els nivells de triglicèrids van disminuir un 15% més en el grup que va prendre kiwis que en el qual no els va prendre. Va constatar un efecte similar un estudi publicat al maig de 2011 en la revista Nutrition Journal.

Però la comunitat científica és cada vegada més partidària d’enfocar els beneficis per a la salut de l’alimentació en funció no tant del que s’ingereix, sinó més aviat del que no. En el cas del kiwi, és possible preguntar-se si les millores que s’observen en la salut dels consumidors es poden atribuir a les propietats antioxidants del kiwi (per posar un exemple), o al fet que la ingesta d’aquesta fruita ha desplaçat el consum de productes insans, molt freqüents en la dieta occidental.

I és que mentre que existeix discussió sobre què justifica els beneficis del consum de productes vegetals poc processaments, no la hi ha sobre els perjudicis dels aliments “malsanos”, com els denomina l’OMS. Va aprofundir en aquesta qüestió l’article del dietista-nutricionista Julio Basulto titulat ‘La mala alimentació supera el nostre consum d’aliments sans‘.

Etiquetes:

fibra fruta-ca sucre

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions