Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com preparar fruita gebrada en deu passos

Consells pràctics per gebrar fruites a casa i aconseguir unes delicioses llaminadures naturals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 09deDesembrede2013
Img fruta confitada hd Imatge: sarsmis

El gebrat és una tècnica de cuina que permet conservar les peces de fruita fresca i transformar-les, d’alguna manera, en llaminadures naturals. Solament requereix fruita i sucre (un efectiu conservant tradicional) i, si bé és un procés laboriós, permet aprofitar els exemplars sobrants quan estan en la seva millor època. Les bocades resultants, deliciosos encara que calòrics, poden servir-se com a acompanyament en amanides, en postres, per decorar el típic roscón de Reyes, com a part d’una safata de dolços nadalencs o com un ric tentempié. A continuació s’explica com fer fruita gebrada o abrillantada en deu senzills passos.

Img fruta confitada
Imatge: sarsmis

Consells per gebrar fruita, pas a pas

La fruita gebrada o “abrillantada” és el resultat d’una tècnica de conservació. Per tant, una vegada que s’hagin preparat, les peces resultants es poden embolicar en papers antiadherentes individuals i ficar-les en una capseta de llautó (com les antigues de galetes) per protegir-les de la llum. ja que l’ingredient principal és el sucre, cal guardar-les en un lloc fresc, allunyades de la calor de les estufes o dels fogons. Si es té un rebost a una temperatura constant, es poden conservar les fruites gebrades, fins i tot, d’un any per al següent.

  • 1. Es poden gebrar tot tipus de fruites, des de cireres sense os/os a trossets de peres, kiwis, llimones i taronges en grillons, pela de cítrics, raïms sense llavors, trossets d’albercocs, préssec, pinya, figues, mandarines… I aquestes peces es poden gebrar pelades, en trossos, senceres o fins i tot solament les seves escorces. L’important és que estiguin en un bon moment de maduració, que al tacte estiguin ferms.

  • 2. La fruita, com més neta estigui, millor. Cal pelar-la i llevar-li els ossos/ossos i les llavors. En el cas dels cítrics, la manera més idònia de gebrar-los és en grillons ben nets (si és possible, sense la pell de la membrana). Les pells de fruites es gebren igual que la polpa, però abans de submergir-les en el primer almívar -com s’explica més endavant-, es couran en aigua bullint suau durant 10 minuts per llevar l’amargor de la pell.

  • 3. En elaborar fruita gebrada, no cal barrejar diferents fruites, ja que cadascuna té la seva pròpia textura i necessita el seu temps.

  • 4. Cal rentar i trossejar la fruita en el format que es vulgui presentar: en rodanxes, grillons, glaçons, com a petits caramels… Per fer-se una idea, mereix la pena preparar almenys un quilo de fruita, ja que d’aquesta manera es tindrà una mesura i la seva equivalència per després barrejar amb el sucre. Per això, s’ha de pesar la fruita.

  • 5. S’han de fer agujeritos en la superfície de la fruita perquè més endavant penetri millor l’almívar. Les peces es col·loquen en un bol, es cobreixen amb aigua i es deixen en remull durant 24 hores en un lloc fresc, canviant l’aigua cada 8 hores.

  • 6. Després del pas anterior, s’escorren les fruites -o els trossets- i es col·loquen en un cassó, cobrint-les molt per damunt amb aigua freda per permetre que després puguin surar. Es porta al foc, perquè l’aigua es calenta. Quan l’aigua comenci a fumejar, les fruites començaran a surar. En aquest moment, es recullen amb una escumadora, es refresquen posant-les en un bol amb aigua freda i gel durant uns instants i s’escorren.

  • 7. Atenció a les proporcions. En una cassola cal posar el mateix pes de sucre que de fruites (un quilo de sucre si s’usa un quilo de grillons de taronja) i la meitat del pes del sucre d’aigua (en aquest cas, seria mig litre). Cal escalfar a foc lent. A poc a poc, el sucre es dissoldrà. En aquest moment s’introdueixen les fruites.

  • 8. Quan comenci un bulliment suau, es retiren les fruites amb una escumadora i es col·loquen sobre una ensaladera o un bol ampli. Es deixa bullir l’almívar fins que agafi una mica de densitat, es treu del foc, s’espera al fet que es temperi i, a continuació, s’aboca sobre les fruites que s’havien col·locat en el recipient ampli. Cal deixar reposar durant 12 hores.

  • 9. Transcorregut aquest temps, s’escorre l’almívar i es posa a bullir una altra vegada en la cassola. Quan comenci el bulliment suau, es tiren les fruites en la cassola. Cal esperar al fet que bulli de nou per poder treure les fruites a una ensaladera o bol ampli i poder abocar l’almívar sobre les fruites, deixant altres 12 hores de repòs. Aquesta operació es repetirà fins que les fruites hagin absorbit tot l’almívar. S’ha d’anar amb compte amb la densitat de l’almívar per evitar que adquireixi el punt de caramel.

  • 10. Quan les fruites hagin absorbit tot l’almívar (que pot ser a la quarta vegada que es repeteixi aquesta operació), es col·loquen sobre una reixeta perquè escorrin i l’almívar s’assequi sobre la superfície. Es pot deixar assecar a l’aire lliure o prop d’una estufa, a uns 50 ºC, amb la precaució de voltejar de tant en tant les fruites perquè l’assecat sigui uniforme. En fer-ho, deixarà el característic aspecte gebrat.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions