Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com sigues si tinc intolerància al gluten?

Alguns símptomes alerten de la pertinència d'acudir al metge per detectar la malaltia celíaca o la sensibilitat al gluten no celíaca

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 08deJuliolde2014
img_pan rodajas hd Imatge: Bart Everson

Els símptomes de la malaltia celíaca i de la intolerància al gluten (el nom correcte del qual és sensibilitat al gluten no celíaca) s’alleugen de forma molt efectiva amb una dieta sense gluten. Sembla fàcil i, potser per això, no són poques les persones que, davant el dubte de si són celíacas o no, eliminen el gluten de la seva alimentació sense consultar amb un especialista. No obstant això, és important identificar de forma adequada a les persones que pateixen aquestes dolències. La mera sospita no prou: la dieta sense gluten no és fàcil de seguir i pot ser desequilibrada sense un correcte assessorament sanitari. Per evitar imprudències, el diagnòstic de la malaltia celíaca i de la sensibilitat al gluten no celíaca han de realitzar-ho mèdics acreditats, mentre que l’assessorament alimentari ha de ser a càrrec de dietistes-nutricionistes.

Encara que s’estima que la malaltia celíaca afecta a una de cada cent persones, hi ha molts individus no diagnosticats. Per això cobra importància saber què símptomes ens han de motivar per anar al metge. Encara que la denominació “malaltia celíaca” és la correcta, segons apunten tant l’Acadèmia Europea d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica com l’Organització Mundial d’Al·lèrgia, en ocasions s’usa l’accepció “intolerància al gluten”. Aquesta expressió també s’ha emprat, de forma inadequada, per fer referència a una nova entitat anomenada “sensibilitat al gluten no celíaca”.

Problemes amb el gluten, quins símptomes ens han d’alertar?

Quins símptomes indiquen que podem patir malaltia celíaca? En 2009, el National Institute for Health and Care Excellence (NICE) va publicar una rigorosa guia titulada ‘Reconeixement i valoració de la malaltia celíaca’. Es va elaborar per un equip multidisciplinari, en el qual es va incloure a gastroenterólogos, dietistes-nutricionistes, inmunólogos i fins a a associacions de pacients. La guia va recomanar que els metges oferissin al pacient la possibilitat de realitzar-se un test sanguini com a primer pas per detectar la malaltia celíaca, si aquest tenia familiars de primer grau (pares, germans o fills) amb la malaltia o si sofrien alguna de les següents condicions:

  • Malaltia tiroïdal autoinmune.
  • Dermatitis herpetiforme.
  • Síndrome del còlon irritable.
  • Diabetis tipus 1.

El test també ha de proposar-se, segons la guia NICE, a els qui tinguin algun dels següents símptomes:

  • Diarrea crònica o intermitent.
  • Retard en el desenvolupament o falta de creixement (en nens).
  • Símptomes gastrointestinals persistents o inexplicables, com a nàusees i vòmits.
  • Fatiga perllongada (“estic cansat tot el temps”).
  • Dolor abdominal recurrent, còlics o distensió abdominal.
  • Pèrdua sobtada o inesperada de pes.
  • Anèmia per deficiència de ferro sense explicació, o una altra anèmia no especificada.

El test sanguini, a més de confirmar-se mitjançant una biòpsia intestinal, ha de realitzar-ho un metge acreditat i un laboratori acreditat. És a dir, no tenen validesa certs test disponibles en alguns punts de venda. Els “diagnòstics alternatius”, com els denomina la Societat Britànica de Gastroenterología, han d’evitar-se costi el que costi, ja que la malaltia celíaca és una dolència amb serioses implicacions per a la salut i amb una exclusió per a tota la vida dels aliments amb gluten. L’article ‘Síndrome d’intestí permeable, una altra estafa dietètica?‘ mostra un clar exemple d’això.

Quan hi ha sospites de malaltia celíaca en bebès, és important tenir en compte que el test sanguini no ha de fer-se, segons la guia NICE, abans que s’hagi incorporat el gluten en la seva dieta. En l’article d’EROSKI CONSUMER ‘Aliments amb gluten en bebès, quan incorporar-los en la seva dieta?‘ es discuteix sobre quan ha de donar-se aquest pas.

Diagnòstic de la malaltia celíaca en adults: mitjançant biòpsia

El test sanguini no diagnostica la malaltia. Si és resultat del test és positiu, el metge remetrà al pacient a un especialista en medicina gastrointestinal perquè efectuï una biòpsia intestinal, que, en la major part de casos, confirmarà o descartarà la malaltia celíaca. Així, el diagnòstic s’ha de ratificar mitjançant la biòpsia intestinal, alguna cosa que no sempre es fa bé, segons van mostrar estudis publicats en 2011 i 2012.

Si les proves sanguínies són negatives, però el metge encara sospita (pels símptomes clínics), se li aconsella que derivi al pacient a un especialista en gastroenterología perquè faci una avaluació addicional. Un resultat negatiu en la prova sanguínia significa que és poc probable que la malaltia celíaca estigui present, però no és impossible que ho estigui (o que l’estigui en un futur).

En 2008, el Ministeri de Sanitat va assenyalar que “la biòpsia intestinal segueix sent el patró oro per establir el diagnòstic”. És una afirmació que també han subscrit dues importants guies clíniques, publicades al febrer i al maig de 2013 per sengles entitats de referència: l’Organització Mundial d’Al·lèrgia i el Col·legi Americà de Gastroenterología.

Diagnòstic de la malaltia celíaca en nens: biòpsia sí o no?

És possible que la biòpsia no sigui necessària en menors d’edat en determinats casos que sempre ha de valorar el metge especialista en gastroenterología. La dietista-nutricionista Maria Manera va ampliar aquest tema en l’article ‘Nous diagnòstics de la malaltia celíaca‘, on va fer referència a la postura adoptada en 2012 per la Societat Europea de Gastroenterología, Hepatología i Nutrició (ESPGHAN). Una posició que van subscriure a l’octubre de 2013 dues entitats sanitàries britàniques implicades en la malaltia celíaca (Arch Dis Child), però que més tard va descartar la Societat Britànica de Gastroenterología (Gut, 2014). El debat científic que existeix sobre aquest tema ha quedat reflectit en posteriors recerques coordinades per Guandalini (J Pediatr Gastroenterol Nutr, 2013) i Schirru (Eur J Gastroenterol Hepatol, 2014).

Diagnòstic de la sensibilitat al gluten no celíaca

Com s’ha indicat, existeix una nova entitat, la “sensibilitat al gluten no celíaca”, que en ocasions es denomina, de forma inadequada, “intolerància al gluten”, tal com va concloure un consens internacional recollit en la revista Gut, al gener de 2013.

Quatre mesos després, al maig de 2013, el Col·legi Americà de Gastroenterología (CAG), publicava una guia clínica de referència sobre els trastorns relacionats amb el gluten, on va explicar que la sensibilitat al gluten no celíaca és una condició en la qual els individus, encara que no pateixen malaltia celíaca, presenten símptomes semblats als quals provoca aquesta dolència quan ingereixen gluten. Tals símptomes són molt similars, i no és possible distingir, tan sol sobre la base d’ells, si la persona pateix una o una altra dolència.

La sensibilitat al gluten no celíaca no sembla tenir una forta base hereditària ni estar associada a un major risc de trastorns autoinmunes o greus seqüeles intestinals. El metge ha de realitzar diverses proves per diferenciar entre els dos desordres. El CAG insisteix que el diagnòstic de la sensibilitat al gluten no celíaca hauria de considerar-se solament després haver descartat l’existència de malaltia celíaca mitjançant proves adequades.

En tot cas, és necessari conèixer i estudiar millor aquesta condició “abans de donar missatges contradictoris i d’establir dietes injustificades“, segons van assenyalar al març de 2013 la doctora Victoria María Díaz i els seus col·laboradors, en un article titulat ‘Pot ser el gluten perjudicial en pacients no celíacs?’.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions