Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació > Aprendre a menjar bé > Alimentació alternativa

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com treure major partit als cigrons

No només els grans secs resulten idonis per elaborar plats freds i calents, ja que la seva farina també es presta a múltiples i saboroses preparacions casolanes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 27deOctubrede2005

D’on procedeix el cigró?


L’origen del cultiu de cigró se situa a Turquia, des d’on
es va estendre cap a Europa i més tard als continents d’Àfrica,
Amèrica i Austràlia. En l’actualitat, el principal país productor
és Índia, seguit de Pakistan i Turquia. A Amèrica, la
major part del cultiu es realitza a Mèxic, i a Europa, a Espanya,
Itàlia i Portugal.

Les varietats més importants


Hi ha tres varietats que es diferencien entre si per la seva grandària,
forma i color dels grans.
* Kabuli: el gra és de grandària mitjana a gran, arrodonit, arrugat
i de color clar. Es conrea a la regió mediterrània, Amèrica
Central i Amèrica del Sud.
* Desi: el gra és de petita grandària, forma angular i color fosc;
groc o negre. Es conrea sobretot en l’Índia.
* Gulabi: gra de mitjà a petita grandària, llis, arrodonit i
de color clar.

Les seves propietats nutritives


Els cigrons, igual que altres leguminosas, són tan rics en proteïnes
com la carn (19,4%) i contenen una quantitat similar a la dels cereals
d’hidrats de carboni (55%). Aporten entorn de les 330 Calories per
cada 100 g i són bona font de fibra (15 g per cada 100 grams).
De les seves vitamines destaca l’àcid fólico, la B3, la B1 i la B2,
i dels seus minerals; el potassi, el magnesi, el calci, i en menor proporció,
el sodi, el ferro i el zinc. És per tant un aliment molt complet i energètic,
adequat per a les persones sanes de totes les edats.

I la farina de cigró?


La farina de cigró es consumeix diàriament entre la població de tradició
musulmana, jueva i hindú; en concret aquest aliment forma part
de la dieta quotidiana de països de Mitjà i Llunyà Orient. Aquesta
farina s’obté a partir de la mòlta del gra sencer i descascarillado
de cigró. Es tracta d’un aliment vegetal que, des del punt de vista nutricional,
és molt ric en proteïnes (13%), hidrats de carboni (67%), fibra (3,3%),
vitamines del grup B i minerals. Quant al seu valor energètic, 100
g aporten entorn de 360 Calories; valor similar al de la farina
de blat i de blat de moro.

El cigró en la cuina


Els cigrons admeten múltiples preparacions culinàries. En calent
són un ingredient basi de sopes de bullit i de potajes més o menys consistents
(no és el mateix un plat de cigrons amb verdures sense més que un potaje
que incorpora cansalada, pernil, etc.). Altres plats més originals
són els cigrons cuits, passats per pa rallado i fregits amb all, o el cigró
bullit com a ingredient d’amanides. Així mateix, es pot elaborar de
manera senzilla i a casa alguns plats ètnics com l’humus o el falafel,
que no ens deixaran indiferents.
* Humus (paté de cigrons): s’elabora amb 200 g de cigrons cuits,
1 o 2 dents d’all, 4 cullerades soperes de pasta de sèsam
o tahin (de venda en herbolarios i tendes d’alimentació especialitzades),
sal, oli d’oliva i pimentón per decorar. Per obtenir aquest paté
vegetal, s’han de triturar els cigrons, juntament amb l’all, el tahin i la sal,
amb el que s’obté una pasta alguna cosa grumosa que és el que es coneix com a humus.
Es pot servir en un platet acompanyat d’unes torrades de pa, i
decorar amb un bon oli d’oliva i pimentón.
* Falafel (fregits de cigró): s’elabora amb cigrons cuits, all, ceba,
julivert, coriandre i llevat. Es trituran els ingredients fins a aconseguir una
massa grumosa (si queda alguna cosa líquid es pot afegir pa rallado),
i finalment s’afegeix el llevat. Es deixa reposar una mitja hora, es
modela la massa i es fregeix en rodajitas d’entorn d’un centímetre
d’espessor.

Algunes receptes amb farina de cigró


La farina de cigró s’empra per elaborar plats com la fainá; típica
d’Argentina i Uruguai, la pakora (d’origen hindú) o les panizas gaditanes,
entre uns altres. Així mateix és un bon substitut de l’ou, fonamentalment
en l’elaboració de coques i truites.
* Fainá: es tracta d’una massa en forma de disc feta amb farina de cigró
amb oli que es menja horneada. El seu aspecte és similar al d’una truita homogènia.

* Pakora: és un plat basat en vegetals (pastanaga, albergínia, espinacs,
coliflor, etc.) que s’arrebossen en farina de cigró i d’arròs; amb o sense ou,
juntament amb espècies variades.
* Panizas gaditanes: es tracta d’una massa que s’elabora a partir d’aigua bullint
amb sal, a la qual se li afegeix a poc a poc farina de cigró fins que
ja no admet més. Una vegada freda, es talla en llesques que es fregeixen
en oli d’oliva i ja està. Per elaborar una variant dolça, com
postres, bastaria amb afegir a la massa en apartar-la del foc,
sucre i canyella molta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions