Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Comença la nova temporada de caça

El que va començar per supervivència, en l'home s'ha convertit en una afició que alimenta

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 07 de Setembre de 2006

En aquestes dates -després d’haver respectat els períodes estipulats de cria- comença la temporada de la guatlla, primera espècie del calendari de caça. A l’octubre es donarà pas a l’obertura de la caça major (cérvol, senglar, cabirol, etc.) i de la caça menor (llebre, conill, guineu, perdiu, faisà, coloma torcaz, etc.), temporada que arriba fins al mes de gener.

La veritat és que aquest esport en els últims anys ha sofert un descens alarmant quant al nombre de les espècies, causades principalment per: alta mortalitat de les cries -per temporades de sequera, escassetat d’aliments, etc-, caçadors que no respecten la normativa dels vedats -zones prohibides, períodes de tancament de veda, tècniques de caça il·legals, va cabre màxim de preses, etc.-, disminució de la migració cap a zones càlides a l’hivern a causa del canvi climàtic, etc. Tots aquests factors han fet necessari que calgui repoblar els vedats amb animals criats en granges, la qual cosa fa que les possibilitats de supervivència d’aquestes espècies sigui baixa, ja que no estan acostumats al seu hàbitat natural.

La caça no és sol esport

Aquesta afició esportiva està molt estesa sobretot en zones rurals. La caça és molt més que un esport ja que combina: el passeig per un entorn natural, el posar a prova les habilitats i reflexos de l’afeccionat, la competitivitat, la relació de complicitat entre qui caça i el seu gos, etc. Això sense parlar que l’esport de la caça és un veritable acte social ple d’aventures per explicar.

Ben equipat

És important triar roba adequada d’acord a l’estació i sobretot un bon calçat que protegeixi els turmells de les possibles lesions causades pels terrenys irregulars. Així mateix no s’ha d’oblidar l’ús de gorres i capells per defensar-se del fred o de la calor per protegir els ulls del sol.

És molt recomanable portar algun aliment fàcil de transportar i sempre a mà: fruita o fruita seca, per evitar hipoglucèmies -baixades de sucre en sang- i aigua o alguna beguda isotònica, sobretot quan l’exercici és extenuante o perllongat.

No oblidar el desdejuni

El desdejuni és fonamental per trencar el període de dejuni de la nit i començar el dia amb l’energia suficient per afrontar la jornada amb el màxim rendiment. A més està comprovat que aquesta presa millora la capacitat de concentració, alguna cosa summament important quan es té a les mans un arma de foc. Un bon desdejuni pot ser: cafè amb llet, bescuit de mores i fruita fresca.

Molt més que un esmorzar consistent

Durant la jornada la presa que cobra més importància és l’esmorzar. Es pot menjar en el camp -portant cadascun una mica de menjar que es comparteix amb tots- o bé una altra pràctica comuna és anar a un local o establiment -bar, restaurant, cafeteria, etc.- per a major comoditat i gaudi.

És freqüent que es prenguin aliments d’alta densitat energètica com: embotits, aliments enllaunats, fritades, etc., ja que aquests dies impliquen aixecar-se molt primerenc i des del moment del desdejuni passen moltes hores fins al menjar.

Durant els menjars tots els comensals tenen històries que explicar. Hi ha una dita que diu que el caçador mata a la seva presa dues vegades, quan li dona mort i quan el compte. Aquestes històries es narren amb tot luxe de detalls i una bona dosi d’imaginació -li vaig disparar a 30 metres, quan en realitat serien 15-, però sobretot carregades de bon humor, la qual cosa fa que es mengi a poc a poc, gaudint dels aliments i compartint les vivències de la seva afició.

Esmorzars tradicionals

En un establiment: Espàrrecs amb tonyina i salsa cremosa de pastanaga, Ous trencats amb chistorra i patates i cafè amb gelat de nata.

En el camp: Entrepà de sardines amb tomàquet. Suc de fruites. Plàtan.

Un esport que alimenta

En el cas que la punteria afinés i s’hagi caçat alguna presa no s’ha de transportar en bossa de plàstic perquè la carn sua i fermenta. Cal respectar els períodes de maduració de cada peça abans de llevar-li la pell o les plomes, però sempre eviscerarla al més aviat possible. Hi ha carns com el senglar o el cérvol que requereixen una inspecció veterinària abans del seu consum per prevenir malalties com la triquinosis -malaltia causada per les larves del paràsit Trichinella spiralis-.

És habitual que s’organitzin sopars o menjars per gaudir en companyia del sabor de suculents plats de caça com poden ser:

Guatlles encebolladas amb fruites seques i vi dolç

Conill a la farigola

Estofat de senglar

Perdiu a la toledana

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions