Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Conèixer la diabetis infantil

Una malaltia que afecta molts nens i la freqüència dels quals ha augmentat notablement en els últims anys

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 08deOctubrede2002

La diabetis es produeix com a conseqüència d’una mala utilització de els
sucres continguts en els aliments (hidrats de carboni) a causa de la
falta d’insulina. A causa del dèficit d’insulina i de la necessitat
de la seva aportació, la diabetis infantil es denomina Diabetis Insulino-dependent
o Diabetis Mellitus tipus I.
Cal dir que existeix un altre tipus de Diabetis Mellitus, la tipus II, en la qual
insulina pot ser o no necessària, però es presenta preferentment en les persones
adultes.


Què és la insulina i per a què serveix?

La insulina és una hormona fabricada per unes cèl·lules del pàncrees,
glàndula situada en la part esquerra de l’abdomen molt prop de l’estómac.
El nostre organisme està format per un conjunt d’òrgans (cor,
cervell, ronyons, etc.), i cadascun dels òrgans té una funció
determinada.
De la mateixa manera que no hi ha res en el món que vagi sense energia;
el nostre organisme, per a funcionar, també la necessita.
Generalment, la meitat dels aliments que mengem contenen hidrats de carboni
(sucres), els quals, una vegada arriben a l’estómac i a l’intestí
prim, es transformen per mitjà de la digestió en glucosa, un hidrat
de carboni més senzill.

Quan els hidrats de carboni es troben en forma de glucosa, passen a la
sang i és en aquest moment en el qual actua la insulina.

La insulina és necessària perquè la glucosa entri en les cèl·lules i
així pugui ser utilitzada per l’organisme com a font d’energia.

Si els falta la
insulina, la glucosa no pot entrar en al cèl·lula i aquesta no funciona
bé perquè li falta energia.

En la diabetis infantil, el pàncrees no fabrica insulina. Per aquest motiu,
la glucosa no entra en les cèl·lules, i el nen anirà emmalaltint.


Un conte sobre la insulina, per a explicar-los als nens i nenes diabètics la seva malaltia.

Perquè els nens i les nenes ho entenguin millor, li ho podem explicar amb un petit
conte.

Els protagonistes són:
– Una casa (Casa Cèl·lula).
– La propietària de la casa (la senyora Glucosa).
– La clau de la porta de la casa (la insulina).
Un dia, la senyora Glucosa
tornava del mercat i en arribar a casa es va adonar que
havia perdut la clau de la seva casa, la insulina. Per tant, no va poder
entrar a la seva casa (Casa Cèl·lula).
Amb el pas del temps, Casa Cèl·lula es queda abandonada. Es va
caient la pintura de les parets, es van morint les flors del jardí,
i la senyora Glucosa es posa trista en veure-la. Per això cal intentar que la senyora Glucosa tingui una clau. Com no la trobem, el que es fa és procurar-la-hi nosaltres, li donem nosaltres la clau insulina, i d’aquesta forma, la senyora Glucosa pot entrar a la seva casa.


Quina és la solució per a la diabetis infantil?

L’única solució per al tractament de la diabetis infantil
és la insulina. Aquesta insulina tan sols es pot administrar mitjançant una o diverses
injeccions diàries.

Encara no se sap amb exactitud per què alguns nens
i nenes són diabètiques i unes altres no. Es neix amb la predisposició
a patir diabetis, però es donen també altres factors perquè aparegui
la malaltia, com ara, infeccions per virus, alteració de les defenses
de l’organisme, mals hàbits d’alimentació, etc.


Com puc saber si el meu fill és diabètic?

El primer que pot cridar l’atenció és que el nen, a pesar
del bé que menja, aprimi. En altres ocasions, a pesar que es dóna amb
menys freqüència, el nen perd gana de menjar (anorèxia) i també
aprima.
Principals símptomes

1- Les cèl·lules utilitzen la glucosa
com a font d’energia. La glucosa s’emmagatzema en els músculs
i en el fetge i ha de passar a la sang perquè arribi a les cèl·lules
de tot l’organisme. Davant l’absència d’insulina, s’acumulen quantitats importants
de glucosa en la sang.

2- Quan augmenta la glucosa en la sang
(hiperglucemia), per sobre d’un determinat nivell, apareix glucosa en l’orina.
La presència de glucosa en l’orina es denomina glucosuria.

3- Perquè la glucosa pugui eliminar-se
per l’orina és necessari que es dissolgui en quantitats importants d’aigua.
Per aquesta raó el nen diabètic orina amb freqüència i
en gran quantitat. A aquest fenomen es denomina poliúria.

4- Per a compensar la pèrdua de
aigua per l’orina, el nen diabètic sent molta set i beu molta
aigua. Aquest símptoma es coneix amb el nom de polidípsia..

5- Com la glucosa no pot ser utilitzada
per la falta d’insulina, les cèl·lules reclamen energia i el nen
diabètic tracta de compensar-ho augmentant la quantitat de menjar. Est
augment de la ingesta d’aliments es denomina polifagia.

6- Com la insulina no facilita el pas
de la glucosa a les cèl·lules, aquestes no tenen energia suficient.
Per tant, han de cremar els greixos de reserva de l’organisme, que serveixen de
font d’energia. Les substàncies de deixalla del metabolisme dels greixos
són els cossos cetònics que s’eliminen per l’orina (cetonúria)
i li provoquen una olor accentuada.
El nen que no és diabètic també pot presentar cetonúria
sense no presa suficients aliments rics en hidrats de carboni.

7- A pesar que el nen diabètic
menja més, les cèl·lules no tenen energia suficient i es
produeix la mobilització de les seves pròpies reserves energètiques. Per
aquesta raó, el nen diabètic aprima i es cansa (astènia).

Tots aquests símptomes són els que ens faran sospitar de l’existència
d’una diabetis. Per a confirmar-ho és necessari fer una anàlisi de la
glucosa en la sang i en l’orina. El metge serà qui confirmi
el diagnòstic.

Per què li falla el pàncrees al nen
diabètic?

Actualment, aquesta pregunta no es pot respondre amb total exactitud. Es coneixen
una sèrie de factors combinats entre si:
– Factor genètic: Una predisposició de la persona que
hereta la possibilitat de ser diabètica.
– Factor ambiental: Especialment, les infeccions produïdes per els
virus i que lesionen el pàncrees.
– Factor autoimmune: Una agressivitat del propi organisme que lesiona
el pàncrees.

La causa de la diabetis s’està estudiant en molts centres i és possible
que, en un futur pròxim, es pugui donar una resposta concreta en aquest
sentit.

L’alimentació del nen diabètic:
pautes generals

L’alimentació serà la mateixa que la dels nens del seu
mateixa edat. Els seus objectius són:

– Assegurar un equilibri nutricional correcte; per a mantenir el pes i afavorir
un creixement normal. Per a això, el nen haurà de rebre a
través de la dieta la quantitat de calories, hidrats de carboni,
proteïnes, greixos, vitamines i minerals adequats a per a la seva edat.

– Evitar tant la hipoglucèmia com la hiperglucemia. La freqüència de menjars
s’adaptarà al règim d’administració de la insulina.

– Corregir els errors dietètics familiars: excés de greix, deficiència
de fibra, etc.


Els hidrats de carboni de la dieta

Els hidrats de carboni són unes substàncies nutritives que es troben en
nombrosos aliments, fonamentalment en els vegetals i es presenten en forma
simple o composta. També es coneixen amb el nom de sucres,
glúcids o carbohidrats.

Quan els hidrats de carboni continguts en els aliments són utilitzats per
l’organisme proporcionen 4 calories per gram.

Hidrats de carboni simples o d’absorció
ràpida

Estan formats per una o dues molècules. Per aquest motiu, una vegada ingerits,
es digereixen més ràpidament i passen seguidament a la sang.
Són:
– Glucosa: es troba en la fruita madura.
– Fructosa: Es troba en tota la fruita i és la major responsable del sabor
dolç d’aquests aliments; i també en la mel.
– Lactosa: Es troba en la llet.
– Sacarosa: Es troba en el sucre comú obtingut de la canya
de sucre o de la remolatxa sucrera. Abunda, per tant en aquells
productes que porten sucre com a ingredient principal (brioixeria,
pastisseria, rebosteria, refrescos dolços…).

Hidrats de carboni complexos
Són els que estan formats per la unió de molts hidrats de
carboni simples. Per a poder passar a la sang es transformen prèviament en
hidrats de carboni simples en l’intestí. A conseqüència d’aquests canvis
s’absorbeixen més lentament. Són:
– Midó: Es troba en tots els aliments d’origen vegetal
(fruites no madures, verdures, patata, llegums, cereals com l’arròs, blat…,
i derivats de cereals com el pa, la pasta…).
– Glucogen: Es troba en el fetge i els músculs
dels animals.

Fibra dietètica
Són hidrats de carboni complexos que no poden ser digerits per l’organisme,
pel que no seran absorbits i no aportaran calories,
i al mateix temps, retarden la digestió i absorció dels aliments.
Es troben en els aliments d’origen vegetal, en major o menor quantitat,
formant part de la seva estructura i coberta.
És important que l’alimentació sigui rica en fibra perquè retardi
el pas dels sucres a lsa sang i evitin la hiperglucemia. A més,
la fibra millora el trànsit intestinal.

Text traduït i extret del llibre ” Què calç saber sobra la
diabetis infantil”, Departament de Sanitat i Seguretat Social, Generalitat
de Catalunya.

Guia pràctica Consumer. Salut
i Alimentació.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions